LA CARBONERA

Un relat de: Identitat Inedita
CARBONERA

Negres mans, negra la cara,
Dintre el pit té presoner
Un ocell de blanques ales
La filla del carboner

Salta pel bosc i la prada
I arriba a l'estany.
Allà l'aigua es molt clara,
La fa servir de mirall

Es això la meva cara?
Això que veig tan estrany?

Les mans negres es remulla
I la cara amb força es frega,
Vol treure's tanta foscúria;
La seva imatge vol neta.


Però la imatge que veu
Es tan negre com la nit,
Per molt que fregui no treu
El carbó que l'embrutit

I cap a casa va ara
A buscar aigua i sabó,
Potser l'ajudi son pare
A treure's tanta negror.


Però el seu pare és igual;
Negres mans negra la cara,
I no troba res estrany
Tenir una filla embrutada

Nena jo et veig preciosa,
D'aquesta feina en vivim.
Hauries d' estar joiosa,
La bona sort que tenim


Aigua i pa per fer unes sopes,
Un bon sostre que ens cobreix,
Un batec molt dintre nostre,
Un amor que ens uneix.

La bona llar que ens escalfa,
De l' hivern el fred primer.
Ens dona llum a l'albada,
Ens mostra un camí feiner

I això Ella ja ho sap;
Però vol blanca la cara
I emmirallar-se a l' estany
I veure's en l'aigua clara

Es molt dur el seu destí,
Ni el sabó el pot sostreure;
Ningú la voldrà així,
Soleta s'haurà de veure.

I acceptant la dissort
Escolta un clamor suau
Tot el que diu el seu cor:
No és tan negre allò que hi rau

I torna cap a l' estany
I allà que s' hi emmiralla,
Ja no hi troba res d'estrany,
Ara hi veu la seva cara

Per això el seu destí
Entoma i ja no es queixa.
Serà negra i molt feliç
Farà del carbó una festa.

I així, prenent confiança
Si ben negre ha de ser tot,
Pel colom que té en criança
No te sentit la presó.

I el deixarà en vol lliure,
Perquè vagi cel enllà,
No esperarà que niï,
Allà on no pot niar.

Negres mans negra la cara,
I del seu cor presoner,
Deixa lliure el batec d'ales,
La filla del carboner

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Gràcies brins per les teves aqpreciacions gramaticals. I és que ho sé que és va accentuat..quan és un verb, escalr... I tantes altres qúestions. Però és que escric molt de veres i no sempre pitxo les tecles adequadament.
    Podries llegir-te el meu poema-relat digues-li com vulguis PARAULES ENJOGUESSADES i fer-me'n un comentari
    Una abraçada
    Feinada és que tinc

  • Hola, identitat inedita,[Ofensiu]
    brins | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Has escrit un poema maquíssim, t'ho dic molt sincerament, vessa tendresa i bon gust. Me l'imagino llegit en veu alta, i ha de ser meravellós escoltar-lo, tant les paraules com la rima, són molt encertades.

    T'agraeixo molt que hagis llegit i valorat amb un 10 dos poemes meus, estan escrits amb el cor i tu ho has detectat.

    Ja sé que sóc una mica pesada amb la normativa de la gramàtica, però, amb el teu permís, et comento algun petit detall:



    es molt clara = és molt clara
    Es això= És això
    tan negre= tan negra
    l'embrutit= l'ha embrutit
    te sentit= té sentit

    Continua escrivint força, ho fas molt bé.


    brins

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

94 Relats

142 Comentaris

9153 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.