Òsti, la meva dona és a punt de jubilar-se, hauré d'estar mooolt atent!
He llegit el teu relat sense adonar-me, de tirada, bona cosa. He de dir que no m'esperava que es liés amb l'amo de la ferreteria, imagino que deu tenir les seves necessitats.
Trobo encertada la barreja de ficció i realitat, la referència a l'Institució de lletres catalanes, la investigació per una cosa o..., per l'altra, els relats a RC..., connecten amb el lector i fan àgil la lectura.
Bé, gràcies pel relat.

Ramon

Òsti, la meva dona és a punt de jubilar-se, hauré d'estar mooolt atent!
He llegit el teu relat sense adonar-me, de tirada, bona cosa. He de dir que no m'esperava que es liés amb l'amo de la ferreteria, imagino que deu tenir les seves necessitats.
Trobo encertada la barreja de ficció i realitat, la referència a l'Institució de lletres catalanes, la investigació per una cosa o..., per l'altra, els relats a RC..., connecten amb el lector i fan àgil la lectura.
Bé, gràcies pel relat.

Ramon

Bé, a mi m'ha semblat un poema optimista. Ben trobats els moments i les petites accions que, mirant al teu voltant, ajuden fer un mon més humà, més càlid, més agraït.
Gràcies pel poema, Rosa.

Ramon

M'ha agradat la visió de la fi del mon, que jo imaginava més accelerat, una mica més sobtat. Però cada joc és diferent. Crec que el ritme és bo i la successió de fets flueix prou bé. M'ha fet gràcia retrobar-me amb el Perdiet i l'Ignasius. També el subtil diàleg amb el lector.
Només una cosa, les plantes, són éssers vius, tant com els animals i nosaltres mateixos, un bon exemple d'animals, que potser aconseguirem un final alternatiu al que expliques.
Gràcies pel relat.

Ramon

Les competicions, diuen, es fan per guanyar-les. Al menys aquest és l'esperit del Pardiet. El protagonista haurà d'esperar una nova oportunitat i preparar-se per totes les inconveniències.
Molt bona idea, extremadament original, i molt ben desenvolupada, molt ben escrita. Un plaer llegir aquest relat.

Ramon

Crec que el Merckx no tenia massa bon caràcter i tampoc li agradava massa perdre, no n'estava gens acostumat. Però era un tipus honest. Recordo que després de la caiguda, i retirada obligada del Louis Ocaña que li portava minuts d'avantatge i era líder de la prova, no es va posar el mallot groc per respecte al seu rival lesionat.
Gràcies pel relat.

Ramon

Gràcies Rosa per expressar bellament amb el teu poema allò que pensem els que correm per aquí.
Òbviament, gràcies també als que han fet possible aquesta pàgina i l'han portat fins aquí.

Ramon

Desig de llibertat, d'un futur diferent..., coratge, una decisió valenta, una reflexió sincera que potser marca un camí. M'ha agradat el camí que has dissenyat en el relat, flueix molt bé i et trobes al final després d'una navegació plàcida (independentment de la duresa de la situació narrada).
Fins la propera

Excel·lent, sí, molt bo.
Parlant de girs, fas un bon tomb!
Sempre agraït pels teus comentaris.

Ramon

Enginyós, per una banda, i ben executat per una altra. Excel·lent. Gràcies per escriure aquest relat.

Ramon

Gràcies per l'aclariment, em sembla estrany haver de fer l'agraïment en un comentari a un altre relat, però tampoc té sentit el que feia. Reitero l'agraïment, també pels teus comentaris.

Ramon

Turmes, cervellets arrebossats, sanguetes fregides..., certament de petits ens van fer provar mooooltes coses. Tu ho expliques molt bé, de fet el teu relat ha aconseguit un "ratatouille" (en versió salt al passat!). Excel·lent relat. Gràcies per escriure'l. i gràcies pels teus comentaris.

Ramon

Cosa de posar-s'hi He admirat.
Ànim i gràcies el comentari.

Ramon

Gràcies Perla de vellut i Rosa pels vostres comentaris, que sempre són benvinguts.
Fins la propera

Ramon

Gràcies Perla de vellut i Rosa pels vostres comentaris, que sempre són benvinguts.
Fins la propera

Ramon