Cercador
L’ABSÈNCIA PRESENT
Un relat de: jomagi- Compartir:
L’ABSÈNCIA PRESENT
Va ser un traspàs silenciós, com el d’un ocell que deixa de cantar. I, llavors, tot va adquirir una claredat nova. La llum de la tarda, ja sense el filtre de la seva finestra, es va fer més pura, més geomètrica.
Els objectes que ell ja no tocava –el seu llapis a la taula, la tassa del cafè- van començar a existir per si mateixos, alliberats del pes de la seva mirada.
En el buit que va deixar, va néixer una mena de pau. No una pau trista, sinó l’encant tranquil d’una presència que, en absència, ho abasta tot. Com si la seva marxa fos l’últim acte de senzillesa, el regal més discret.
NSRI
Comentaris
-
Qui era?[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 02-11-2025
Bon dia, jomagi:
Amb poques línies, recrees una absència que ens dona a la vegada pau, tan necessaria en aquests dies.
Qui era? És una persona que s'ha mort i que mentre vivia donava vida als llapissos, a la tassa de cafè que ara sembla que tinguin vida pròpia sense ell?
Una abraçada i acaba de perfilar aquesta absència, el dia de difunts, 2 de novembre.
Helena
