Indecisions

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Tingué l’energia suficient per a marxar. Sortí al carrer i caminà moltes passes que li sortien de les cames com folles. Es dirigí cap al tram que conduïa cap al precipici i cridà amb totes les seues forces. Una descarrega caigué a prop. Sentí l’estampida d’un llamp i tremolà més que el crit que li fluïa encara de les cordes vocals.

Aquell mes d’octubre tornà a casa renovada amb aquella pluja que començava a caure del cel. Ningú tenia dret a dir-li què fer amb la seua vida, perquè només ella sabia el què havia de fer, malgrat dubtés la majoria de cops. La seua mirada demostrava que ja no hi hauria buidor i que els seus defectes estaven per acceptar-los.

D’ençà que ell li havia demanat matrimoni, sentia un neguit que no la deixava dormir. Agafà l’anell amb l’impuls de retornar-li aquella mateixa tarda. Mai havia tingut tan clara l’acció que anava a fer. Ella no estava feta per a portar la vida de sa germana i es considerà diferent.

Les mans li tremolaven quan el tingué davant i intentà no abaixar la mirada en cap moment. S’havia de mostrar segura malgrat volgués fugir en totes direccions.
Al mig del mirall, va veure com el seu reflex sortiria d’allí per sempre, de la vida que li tenien preparada entre tots. En aquell moment no pensà en el dolor que li estava ocasionant amb la seua negativa. La decisió ja estava presa.

—Ho sento, però no podem casar-nos —digué de la manera més convincent.

Ell la mirà per a atrapar potser l’últim cop que la tornaria a mirar així, amb l’encesor dels ulls enamorats. Ella era tot un neguit, que s’acomiadava i desafiava la possible vida somniada per tots els qui l’estimaven.

En arribar un altre cop a casa, va pensar que dubtar ja no estava fet per a ella. S’intentà donar ànims així i va saber que ser diferent era de ben segur l’essència que la mantenia viva. Afrontaria les indecisions com mai ho havia fet. L’energia d’un nou dia li recorreria la seua figura i ja no giraria el cap enrere per recordar més petons dels seus llavis. El seu cor deixaria de ser presoner per a encarar i començar una nova vida com mai havia cregut que tindria dret a fer-ho.

Per tot això, decidí que aquella mateixa nit faria la maleta i se n’aniria lluny. Va recórrer tota l’estança amb ràpides gambades. Es posà un dit sota els llavis i, acte seguit, somrigué a l’obrir la porta de la seua habitació i comprovar que tot romania silenciós.

Comentaris

  • Amb una nova vida... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-10-2024 | Valoració: 10

    Una bona decisió va fer la protagonista, cal anar-se'n d'allí, perquè ja no podia més amb la seua vida. Així que el millor que podia fer és el que va decidir.
    Així que el millor que podia fer és concloure, tot el que havia passat.
    M'ha fet pensar aquest indecís
    (No he trobat noms de personatges en aquest relat. Que estrany!).
    Gràcies per compartir-lo, de totes maneres.
    Cordialment.
    Ens seguim llegint.
    Perla de vellut.

  • "El seu cor deixaria de ser presoner..."[Ofensiu]
    llpages | 31-10-2024 | Valoració: 10

    per a unes coses, però ho serà per a unes altres. Serà lliure per escollir, però cada vegada que triï, deixarà de banda altres opcions que qui sap si eren les bones. Com la persona que deixa palplantada, seguirà el seu camí ple d'incerteses. Com tots i cadascú de nosaltres, afortunats en algunes coses, desgraciats en d'altres. Només podem desitjar-nos sort (i seguir llegint-te, Helena!).

  • "El seu cor deixaria de ser presoner..."[Ofensiu]
    llpages | 31-10-2024 | Valoració: 10

    per a unes coses, però ho serà per a unes altres. Serà lliure per escollir, però cada vegada que triï, deixarà de banda altres opcions que qui sap si eren les bones. Com la persona que deixa palplantada, seguirà el seu camí ple d'incerteses. Com tots i cadascú de nosaltres, afortunats en algunes coses, desgraciats en d'altres. Només podem desitjar-nos sort (i seguir llegint-te, Helena!).

  • Ambientació [Ofensiu]
    Xavier Valeri Coromí | 30-10-2024 | Valoració: 10

    El camí del precipici, el llamp i la pluja ajuden a endevinar el neguit de la protagonista. Ella té la decisió pres, però fa falta concretar-la. Sap que ferirà una persona que havia estimat. Al final se'n va lluny per no haver-se de trobar amb el que havia esmicolat moments abana. Una narració lineal que condueix cap a un final lògic, però valent.

  • i va fugir i va viure per fi...[Ofensiu]
    ales de foc | 30-10-2024 | Valoració: 10

    De tant en tant tots hauríem de fer la maleta i omplir-la de decicions indecises , de llibertat, de somnis sense pensar en un què, ni com ni quan

    enhorabona !!

  • La llibertat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 29-10-2024 | Valoració: 10

    de decisió, és un dret que tenim tots, però de vegades les influències dels altres ens confonen i ens dubtes. Escoltar-nos és de vital importància.
    Un relat molt ben escrit i amb un bon missatge.
    Una abraçada Helena.
    Rosa.

Valoració mitja: 10