L'ou dur

No us equivoqueu, fer un ou dur no és una tasca banal. I direu, per què?, si n'hi ha prou amb col·locar un ou en un pot amb aigua bullint i esperar el temps just. No, no! No! Si comenceu menyspreant el noble art culinari, no arribarem enlloc. Hi ha certs cànons que s'han de respectar perquè una acció s'imbueixi d'harmonia, hi ha regles ancestrals que condueixen a l'essència de qualsevol acte. No poseu aquesta cara, que sí, que parlo de fer un ou dur. A veure, us imagineu l'Albert Pla entonant els primers compassos de Nessum Dorma? Concebeu el Basté sense parlar del Barça? Harmonia, equilibri, ordre..., és clar, ja ho heu pillat.

Doncs bé, al gra. Començarem posant aigua en un pot i la portarem a l'ebullició. Què quanta aigua? Depèn del pot, ¿no? En tot cas, no farem servir una olla per bullir l'ou, tot i que veient-vos, sembleu capaços de tot. A veure si us centreu, un pot petit i que l'aigua pugui cobrir l'ou, ¿val? I afegiu un pessic de sal. Que per a què? És que cal explicar-ho tot? No voleu que l'ou, un cop fet, es peli bé? Veritat? Doncs el que dic, un pessic de sal. Mentre l'aigua s'escalfa i comença a bullir, obriu la nevera i busqueu l'ou, que veient com sou, cal anar passet a passet, tot ben mastegadet, que igual us quedeu encantats mirant l'aigua com s'escalfa. És possible que la vostra ment, creativa, indomable, juganera, en veure l'ou, desperti l'enyorança d'una bona truita de patates o el record d'uns ous estrellats, ¡temprança! Repetiu amb mi, volem fer un ou dur, així, poquet a poquet, un ou dur. Per això, descartem malèvoles temptacions i anem per feina. Trieu un ou, comprovarem si és fresc. Que sí, que està fred de la nevera, però volem dir fresc, recent, és que sou ... Ompliu un vas d'aigua i hi dissoleu una culleradeta de sal. A continuació, introduïu l'ou al vas i..., sí, ja veig que per fi entendreu el teorema de Pitàgores. Recolliu l'aigua que us ha vessat, que és que no penseu en res... Un cop sec el marbre, observeu com l'ou, subjecte a les lleis de la física, evoluciona immers en el fluid. Que flota, malament! L'aire ha penetrat a través dels porus de la closca alterant les seves propietats. Un ou fresc es mantindrà enfonsat, enganxat al fons del recipient.

Recapitulem. Disposem d'un ou, suposadament fresc, i d'un pot on l'aigua està a punt de bullir. Endavant! Quan l'aigua bombolli, traiem l'ou del vas amb una cullera i l'introduïu amb extrema delicadesa al pot, evitant que se'ns trenqui la closca. Deixeu cuinar 12 minuts. Bé, aquesta és una opció per a qui li agrada l'ou ben cuit, que ja sabeu que, per a gustos, els ous durs. Resulta que hi ha a qui li agraden els ous poc fets, que el rovell no solidifiqui. Com que quin fàstic? Aquests comentaris no ajuden, eh! Que no heu menjat mai un ou passat per aigua? Doncs quin poc món teniu... Bé, doncs 7 minuts per a qui vulgui l'ou amb el rovell poc fet. En fi, transcorregut el temps pertinent, traieu l'ou del recipient i el poseu en aigua freda, per exemple, en un bol mig ple on haureu dipositat un parell de glaçons de gel. Així tallem la cocció. Que com es treu l'ou? Que no teniu la cullera o ja l'heu guardat al rentaplats?

Vinga, rematem. Un cop refredat l'ou dur, cal pelar-lo. Colpegeu lleugerament la closca en una superfície dura, com el marbre o la taula de tallar i aneu girant l'ou per trencar-la en tota la seva superfície. Bé, sí, la teva mare té una altra tècnica, però no repassarem ara la tècnica de cadascuna de les mares, ¿et sembla?. El remullarem mentre el pelem. Ja, la meva àvia tampoc ho feia així, però els temps evolucionen i d'aquesta manera, l'aigua penetrarà entre la membrana de l'ou i la closca, i ho fa encara més fàcil.

Però com em pregunteu això? Doncs l'acompanyeu amb una maonesa, o feu una torrada amb alvocat i escampes unes làmines de l'ou per sobre, doncs si tens al·lèrgia als alvocats, trossegeu l'ou i l'integreu en una amanida d'espinacs, escolta, mira, que no m'importa si no t'agraden els espinacs.
Per demà, em pengeu un vídeo amb el procés de cocció del vostre ou dur, ¡aneu tirant!
Juro que abans, fer classe, era més fàcil!