Cercador
A comissaria
Un relat de: Ramon Grau- Compartir:
– Digui'm el seu nom, si us plau.
– Antoni Bruguès i Barjau.
– Professió?
– Jubilat, Sr. inspector, soc pensionista.
– D’acord. Sr. Antoni, expliqui’m quina relació mantenia amb la víctima.
– Veurà Sr. inspector – Què li explico a aquest babau del fill de puta del Narcís? Ves amb compte, Antoni!– nosaltres havíem estat socis en alguns negocis. Fa un cert temps d’això.
– Què vol dir? Quan temps?
– Potser un parell o tres d’anys, no ho recordo exactament. Miri, abans tenia una memòria tremenda, Sr. inspector però en fer-me gran..., a vostè no li deu passar encara, eh.
– No, de moment no. Però mantenien contacte o una relació professional?
– Molt esporàdica, Sr. inspector. – Si et penses que ara et diré que el vaig anar a veure abans d’ahir, estàs ben llest! Sort que vaig trobar la targeta de memòria on enregistrava el vídeo de la càmera de seguretat. Besós avall, la targeta ja haurà arribat al mar.
– De l'1 al 10, quan d'esporàdica?
– Pràcticament no ens vèiem, posi un 2... –Tampoc l'enganyo, fins abans d'ahir feia prop d'un any que no ens veiem. Ara bé, trucar, cada setmana, que era un pesat, el cabró. Que quan em tornaràs els quartos que et vaig deixar?, que Antoni, que em deus 20.000 euros, que tens un morro que te'l trepitges, que haurem de fer alguna cosa, potser als mossos... Fer alguna cosa, alguna cosa. Pesat. Apa, ja l'hem fet, ara ves als mossos.
– El conserge de la finca li va semblar veure accedir al pis de la víctima a un home gran, amb una gavardina grisa, esperi, llegeixo l'informe i seré més precís: "per com caminava, semblava un home gran, amb una gavardina de color gris que li arribava pràcticament fins els turmells". Continuo Sr. Antoni: "Duia un barret de feltre beix amb una banda negre que li venia gran i li queia a sobre les orelles". Vostè, té una gavardina gris i un barret de feltre gris amb banda negra?
–Gavardina gris, barret de feltre? No, no, mai vaig tan mudat, Sr. inspector. Que registrin casa meva! –Espero que la incineradora de Sant Adrià hagi fet la seva feina, que el sac, on els vaig posar, el vaig llançar a un contenidor del Poblenou– Que potser soc sospitós, Sr. inspector? És que m'espanta, em fa unes preguntes vostè...
– És el procediment, Sr. Antoni. Estigui tranquil, entengui que hem de descartar a totes les persones que havien tingut relació amb la víctima. Escolti’m, el registre telefònic posa de manifest que el Sr. Narcís Terraposada el trucava periòdicament i que les darreres setmanes el trucava pràcticament cada dia...
– Ah, sí, bé, això és per la meva pròstata, sap? Miri, tots dos en patíem, bé, jo encara pateixo, de la pròstata. –Pilotes fora, Antoni, pilotes fora!– Perquè vostè, la pròstata, no, encara és jove, oi?
– Sí, sí, bé. Però per què el trucava?
– Veurà, quan ens vam veure la darrera vegada vam comentar les nostres afeccions, coses de vells, ja li arribarà, jove. I com jo havia canviat de metge, ara vaig a una doctora, molt maca, molt seriosa i això que és jove, que em va canviar la medicació, en Narcís volia saber com responia al tractament, vaja, per fer ell també el canvi, sap. Escolti, que ja només m’aixeco una vegada per la nit...
–Ja, però trucava cada dia...
– Sí, n’estava molt interessat, i jo li donava tots els detalls. Miri, que si anava 4 o 5 cops a orinar, que si el rajolí sortia amb prou força, que si el volum era suficient, que si m'hi estava una bona estona assegut, que si...
–D'acord, d'acord, no em calen més detalls. Perquè, on era vostè abans d'ahir, al voltant de les onze de la nit
– Al cel Sr. inspector, al cel. Bé vull dir que jo vaig a dormir molt d'hora, me'n vaig al llit així que acaben les notícies, les de TV3, que bé que ho expliquen tot, eh, em poso a llegir i encara no he acabat la primera pàgina que m’adormo com un angelet, soc al cel. Miri, me’n recordo que aquell dia van dir que canviarien les temperatures.
– Suposo que no hi ha ni ningú que pugui confirmar el seu testimoni?
– Jo visc sol, sap? Però, cap a les nou de la nit, em va trucar la meva filla, la petita, que em truca cada dia per saber com estic. Es com la seva mare, la meva Meritxell, que en pau descansi, sempre preocupada i mirant pels altres, una santa. Vam xerrar una estona –Estona la que vaig dedicar a aprendre a activar el desviament de trucades del fix cap el mòbil, va ser una gran jugada, la nena em va pillar que just començava a omplir la bossa amb els quartos del Narcís– Ara que ho penso, un dia que el Narcís em va convidar a casa seva a fer un cafè, cafè de Jamaica, eh, no es pensi Sr. inspector que el Narcís...
– Sr. Antoni, si us plau ens hauríem de cenyir al cas.
– Perdoni Sr. inspector, el cas és que en Narcís, que el senyor tingui a la glòria, em va comentar que a casa seva tenia una càmera de seguretat que enregistrava tots els moviments. Devia tenir quartos a casa, però és una suposició que d'això mai en parlava. Segur que si miren l'enregistrament veuran que jo no hi surto – Antoni, aquí has estat brutal. Mira la cara tòtil que li ha quedat al Sr. inspector, a veure per on surt ara.
– Bé no disposem d'aquesta informació, Sr. Antoni. Miri, hem trobat un llibre de comptes on el Sr. Narcís Terraposada anotava tots els moviments econòmics dels seus negocis. Segons aquestes anotacions, la seva relació professional va començar ara fa 3 anys.
– Ja li he dit que amb l'edat..., miri, ens vam conèixer al casal d'avis del carrer Viladomat, sap? – Vaig haver-me d'apuntar aquell coll de casal on tots tenien número pel tanatori, però és que no vaig trobar altra manera d'acostar-me al Narcís– Ara ja he deixat d'anar-hi, per les cames, sap?, però feien coses molt maques en aquest casal i com érem una colla molt ben avinguda i hi havia tan bon ambient doncs ...
– Al gra, Sr. Antoni
–Sí, sí, té raó. Un dia, en una sortida del casal a Montserrat em va comentar que s'estava plantejant fer una inversió, cosa de 30.000 euros, però que buscava un soci per compartir el desembors, per anar a mitges vaja. I jo m'hi vaig oferir, que tenia uns estalvis morts de gana al banc, –Vas llest si creus que t'explicaré que vaig ser jo qui li va treure el tema, que ja m'havia pensat de quina manera l’ensarronaria.
– De què anava aquest negoci?
– Ell sempre deia que els diners s'havien de convertir en patrimoni i que aquest generaria rendes. I a mi se'm va encendre el llum perquè a la finca on jo visc hi havia un pàrquing en venda i jo m'havia assabentat que el propietari li corria pressa vendre’l. Li vaig comentar i es va engrescar de seguida, tal com està l'aparcament a Barcelona, va dir, ens plouran els candidats.–Quan el vaig portar veure la plaça, en va quedar convençut. El que ell no sabia és que el pàrquing era meu i ja m'havia avançat a posar-lo a nom del gendre, bé, ja no ho és de gendre, que s'han separat ell i la nena gran, però com si fos el meu fill, eh! Només es va endur 2.000 euros de comissió.
– O sigui que van invertir 60.000 euros en la compra d'un pàrquing?
– Exactament Sr. Inspector, 30.000 cadascun.
– Però al llibre de comptes hi ha una despesa de 50.000 euros i segons em diu, al Sr. Narcís només li pertocaven 30.000.
– Ai, Sr. inspector, no em faci parlar, no em faci parlar... – No, si parlaré, parlaré, i tant que parlaré. Però una mica de paciència i li explicaré tot, és clar, tot el que a mi m'interessa explicar-l'hi, Sr. inspector.
– Sr. Antoni, això és molt seriós, estem davant d'un assassinat.
– Té raó, no té sentit que li amagui! Ara que ja no hi és, podem ser clars. En Narcís, que era molt bon home, va voler fer una petita estafa a hisenda, poca cosa, eh, fent veure que havia invertit més diners dels que de veritat hi havia destinat. Jo d'això no n'entenc, que a mi la declaració me la fa un veí que és gestor, sap? Li regalo una ampolla de Soberano i tira, fins l'any que ve. Bé, d'aquí la diferència dels 20.000 euros – Encara veig la cara que va posar quan li vaig dir que jo, en aquell moment, només podia disposar de 10.000 euros per a la inversió, el paio es va fer el ronso, però després de quatre copetes d'Aromes de Montserrat, tot solucionat. I després que no se'n recordava, deia l'home, però jo ja havia ingressat el taló. L'ocellet era a la gàbia, el negoci estava fet.
– Llavors Sr. Antoni, si ho entenc bé, m'està dient que el Sr. Narcís es va embutxacar 20.000 euros en aquest negoci
– És que jo soc molt dolent fent comptes, si vostè ho ha calculat, serà així ... - Els 20.000 euros que em reclamava a tort i a dret, i jo vinga explicar-li que estava pendent d'uns terrenys a Castelldefels que ja tenia emparaulats i que li tornaria els quartos tan bon punt formalitzés la venda.
– Ja ens ha dit que fa temps que no es veien, però recorda algun objecte contundent al despatx del Sr. Terraposada.
– Recordo un despatx molt auster i endreçat. Ordinador i carpetes a sobre la taula res més, Ara als calaixos ja no sé -No t’explicaré res de l'elefant de marbre, que quan es va ajupir per guardar a la caixa el 5.000 euros que li vaig tornar com a esquer, li vaig etzibar un cop d'elefant que va quedar llest.– Segur que li hauran escurat la caixa forta, no hi hauran deixat ni un euro.
– No puc parlar d'això Sr. Antoni.
– Ja, ja ho entenc – Perquè jo hi vaig deixat una propineta abans de tancar la caixa forta per tal que no sospitéssiu d'un robatori. Ah, l'elefant també va anar petar al Besós.
–Té alguna idea o li ronda pel cap qui podria desitjar la mort del Sr. Narcís
– Fins a on jo el coneixia era un bon home –Un garrepa, un ranci, un escarransit! –. No em consta que tingués enemics. Però ...
– No s'encalli, però què?
– És que ...
– És que què, Sr. Antoni.
– Jo no vull escampar merda – Ai que em pixo! – El Narcís em va parlar de la seva ex-dona, una mala pècora que s'hi va casar només per calers. La va conèixer a l'Imperial, el Narcís era molt de ballar, quan sonava un pasdoble, cap a la pista ...
– Sr. Antoni, si us plau
– Sí, sí, perdoni. Deia que la ex-dona el perseguia reclamant-li uns diners, una mena de compensació extra que el jutge no li havia concedit quan es van divorciar. Un matrimoni d'interès que va durar un parell d'anys, ja s'ho imagina, no, Sr. inspector? – Prepara't Rosita, que en sortiràs esquilada– Jo fins i tot la veig capaç de disfressar-se per colar-se al pis del Narcís a veure què en podia treure.
– Voldria afegir alguna cosa més, Sr. Antoni?
–No Sr. inspector, hauria d'anar passant que se'm fa tard per la partida de botifarra, que avui és dijous i...
– Doncs això és tot Sr. Antoni, gràcies per la informació. L'acompanyo a la sortida.
– Gràcies, Sr. inspector. Som-hi. Encantat de col·laborar amb la justícia. Passiu-bé!
– Antoni Bruguès i Barjau.
– Professió?
– Jubilat, Sr. inspector, soc pensionista.
– D’acord. Sr. Antoni, expliqui’m quina relació mantenia amb la víctima.
– Veurà Sr. inspector – Què li explico a aquest babau del fill de puta del Narcís? Ves amb compte, Antoni!– nosaltres havíem estat socis en alguns negocis. Fa un cert temps d’això.
– Què vol dir? Quan temps?
– Potser un parell o tres d’anys, no ho recordo exactament. Miri, abans tenia una memòria tremenda, Sr. inspector però en fer-me gran..., a vostè no li deu passar encara, eh.
– No, de moment no. Però mantenien contacte o una relació professional?
– Molt esporàdica, Sr. inspector. – Si et penses que ara et diré que el vaig anar a veure abans d’ahir, estàs ben llest! Sort que vaig trobar la targeta de memòria on enregistrava el vídeo de la càmera de seguretat. Besós avall, la targeta ja haurà arribat al mar.
– De l'1 al 10, quan d'esporàdica?
– Pràcticament no ens vèiem, posi un 2... –Tampoc l'enganyo, fins abans d'ahir feia prop d'un any que no ens veiem. Ara bé, trucar, cada setmana, que era un pesat, el cabró. Que quan em tornaràs els quartos que et vaig deixar?, que Antoni, que em deus 20.000 euros, que tens un morro que te'l trepitges, que haurem de fer alguna cosa, potser als mossos... Fer alguna cosa, alguna cosa. Pesat. Apa, ja l'hem fet, ara ves als mossos.
– El conserge de la finca li va semblar veure accedir al pis de la víctima a un home gran, amb una gavardina grisa, esperi, llegeixo l'informe i seré més precís: "per com caminava, semblava un home gran, amb una gavardina de color gris que li arribava pràcticament fins els turmells". Continuo Sr. Antoni: "Duia un barret de feltre beix amb una banda negre que li venia gran i li queia a sobre les orelles". Vostè, té una gavardina gris i un barret de feltre gris amb banda negra?
–Gavardina gris, barret de feltre? No, no, mai vaig tan mudat, Sr. inspector. Que registrin casa meva! –Espero que la incineradora de Sant Adrià hagi fet la seva feina, que el sac, on els vaig posar, el vaig llançar a un contenidor del Poblenou– Que potser soc sospitós, Sr. inspector? És que m'espanta, em fa unes preguntes vostè...
– És el procediment, Sr. Antoni. Estigui tranquil, entengui que hem de descartar a totes les persones que havien tingut relació amb la víctima. Escolti’m, el registre telefònic posa de manifest que el Sr. Narcís Terraposada el trucava periòdicament i que les darreres setmanes el trucava pràcticament cada dia...
– Ah, sí, bé, això és per la meva pròstata, sap? Miri, tots dos en patíem, bé, jo encara pateixo, de la pròstata. –Pilotes fora, Antoni, pilotes fora!– Perquè vostè, la pròstata, no, encara és jove, oi?
– Sí, sí, bé. Però per què el trucava?
– Veurà, quan ens vam veure la darrera vegada vam comentar les nostres afeccions, coses de vells, ja li arribarà, jove. I com jo havia canviat de metge, ara vaig a una doctora, molt maca, molt seriosa i això que és jove, que em va canviar la medicació, en Narcís volia saber com responia al tractament, vaja, per fer ell també el canvi, sap. Escolti, que ja només m’aixeco una vegada per la nit...
–Ja, però trucava cada dia...
– Sí, n’estava molt interessat, i jo li donava tots els detalls. Miri, que si anava 4 o 5 cops a orinar, que si el rajolí sortia amb prou força, que si el volum era suficient, que si m'hi estava una bona estona assegut, que si...
–D'acord, d'acord, no em calen més detalls. Perquè, on era vostè abans d'ahir, al voltant de les onze de la nit
– Al cel Sr. inspector, al cel. Bé vull dir que jo vaig a dormir molt d'hora, me'n vaig al llit així que acaben les notícies, les de TV3, que bé que ho expliquen tot, eh, em poso a llegir i encara no he acabat la primera pàgina que m’adormo com un angelet, soc al cel. Miri, me’n recordo que aquell dia van dir que canviarien les temperatures.
– Suposo que no hi ha ni ningú que pugui confirmar el seu testimoni?
– Jo visc sol, sap? Però, cap a les nou de la nit, em va trucar la meva filla, la petita, que em truca cada dia per saber com estic. Es com la seva mare, la meva Meritxell, que en pau descansi, sempre preocupada i mirant pels altres, una santa. Vam xerrar una estona –Estona la que vaig dedicar a aprendre a activar el desviament de trucades del fix cap el mòbil, va ser una gran jugada, la nena em va pillar que just començava a omplir la bossa amb els quartos del Narcís– Ara que ho penso, un dia que el Narcís em va convidar a casa seva a fer un cafè, cafè de Jamaica, eh, no es pensi Sr. inspector que el Narcís...
– Sr. Antoni, si us plau ens hauríem de cenyir al cas.
– Perdoni Sr. inspector, el cas és que en Narcís, que el senyor tingui a la glòria, em va comentar que a casa seva tenia una càmera de seguretat que enregistrava tots els moviments. Devia tenir quartos a casa, però és una suposició que d'això mai en parlava. Segur que si miren l'enregistrament veuran que jo no hi surto – Antoni, aquí has estat brutal. Mira la cara tòtil que li ha quedat al Sr. inspector, a veure per on surt ara.
– Bé no disposem d'aquesta informació, Sr. Antoni. Miri, hem trobat un llibre de comptes on el Sr. Narcís Terraposada anotava tots els moviments econòmics dels seus negocis. Segons aquestes anotacions, la seva relació professional va començar ara fa 3 anys.
– Ja li he dit que amb l'edat..., miri, ens vam conèixer al casal d'avis del carrer Viladomat, sap? – Vaig haver-me d'apuntar aquell coll de casal on tots tenien número pel tanatori, però és que no vaig trobar altra manera d'acostar-me al Narcís– Ara ja he deixat d'anar-hi, per les cames, sap?, però feien coses molt maques en aquest casal i com érem una colla molt ben avinguda i hi havia tan bon ambient doncs ...
– Al gra, Sr. Antoni
–Sí, sí, té raó. Un dia, en una sortida del casal a Montserrat em va comentar que s'estava plantejant fer una inversió, cosa de 30.000 euros, però que buscava un soci per compartir el desembors, per anar a mitges vaja. I jo m'hi vaig oferir, que tenia uns estalvis morts de gana al banc, –Vas llest si creus que t'explicaré que vaig ser jo qui li va treure el tema, que ja m'havia pensat de quina manera l’ensarronaria.
– De què anava aquest negoci?
– Ell sempre deia que els diners s'havien de convertir en patrimoni i que aquest generaria rendes. I a mi se'm va encendre el llum perquè a la finca on jo visc hi havia un pàrquing en venda i jo m'havia assabentat que el propietari li corria pressa vendre’l. Li vaig comentar i es va engrescar de seguida, tal com està l'aparcament a Barcelona, va dir, ens plouran els candidats.–Quan el vaig portar veure la plaça, en va quedar convençut. El que ell no sabia és que el pàrquing era meu i ja m'havia avançat a posar-lo a nom del gendre, bé, ja no ho és de gendre, que s'han separat ell i la nena gran, però com si fos el meu fill, eh! Només es va endur 2.000 euros de comissió.
– O sigui que van invertir 60.000 euros en la compra d'un pàrquing?
– Exactament Sr. Inspector, 30.000 cadascun.
– Però al llibre de comptes hi ha una despesa de 50.000 euros i segons em diu, al Sr. Narcís només li pertocaven 30.000.
– Ai, Sr. inspector, no em faci parlar, no em faci parlar... – No, si parlaré, parlaré, i tant que parlaré. Però una mica de paciència i li explicaré tot, és clar, tot el que a mi m'interessa explicar-l'hi, Sr. inspector.
– Sr. Antoni, això és molt seriós, estem davant d'un assassinat.
– Té raó, no té sentit que li amagui! Ara que ja no hi és, podem ser clars. En Narcís, que era molt bon home, va voler fer una petita estafa a hisenda, poca cosa, eh, fent veure que havia invertit més diners dels que de veritat hi havia destinat. Jo d'això no n'entenc, que a mi la declaració me la fa un veí que és gestor, sap? Li regalo una ampolla de Soberano i tira, fins l'any que ve. Bé, d'aquí la diferència dels 20.000 euros – Encara veig la cara que va posar quan li vaig dir que jo, en aquell moment, només podia disposar de 10.000 euros per a la inversió, el paio es va fer el ronso, però després de quatre copetes d'Aromes de Montserrat, tot solucionat. I després que no se'n recordava, deia l'home, però jo ja havia ingressat el taló. L'ocellet era a la gàbia, el negoci estava fet.
– Llavors Sr. Antoni, si ho entenc bé, m'està dient que el Sr. Narcís es va embutxacar 20.000 euros en aquest negoci
– És que jo soc molt dolent fent comptes, si vostè ho ha calculat, serà així ... - Els 20.000 euros que em reclamava a tort i a dret, i jo vinga explicar-li que estava pendent d'uns terrenys a Castelldefels que ja tenia emparaulats i que li tornaria els quartos tan bon punt formalitzés la venda.
– Ja ens ha dit que fa temps que no es veien, però recorda algun objecte contundent al despatx del Sr. Terraposada.
– Recordo un despatx molt auster i endreçat. Ordinador i carpetes a sobre la taula res més, Ara als calaixos ja no sé -No t’explicaré res de l'elefant de marbre, que quan es va ajupir per guardar a la caixa el 5.000 euros que li vaig tornar com a esquer, li vaig etzibar un cop d'elefant que va quedar llest.– Segur que li hauran escurat la caixa forta, no hi hauran deixat ni un euro.
– No puc parlar d'això Sr. Antoni.
– Ja, ja ho entenc – Perquè jo hi vaig deixat una propineta abans de tancar la caixa forta per tal que no sospitéssiu d'un robatori. Ah, l'elefant també va anar petar al Besós.
–Té alguna idea o li ronda pel cap qui podria desitjar la mort del Sr. Narcís
– Fins a on jo el coneixia era un bon home –Un garrepa, un ranci, un escarransit! –. No em consta que tingués enemics. Però ...
– No s'encalli, però què?
– És que ...
– És que què, Sr. Antoni.
– Jo no vull escampar merda – Ai que em pixo! – El Narcís em va parlar de la seva ex-dona, una mala pècora que s'hi va casar només per calers. La va conèixer a l'Imperial, el Narcís era molt de ballar, quan sonava un pasdoble, cap a la pista ...
– Sr. Antoni, si us plau
– Sí, sí, perdoni. Deia que la ex-dona el perseguia reclamant-li uns diners, una mena de compensació extra que el jutge no li havia concedit quan es van divorciar. Un matrimoni d'interès que va durar un parell d'anys, ja s'ho imagina, no, Sr. inspector? – Prepara't Rosita, que en sortiràs esquilada– Jo fins i tot la veig capaç de disfressar-se per colar-se al pis del Narcís a veure què en podia treure.
– Voldria afegir alguna cosa més, Sr. Antoni?
–No Sr. inspector, hauria d'anar passant que se'm fa tard per la partida de botifarra, que avui és dijous i...
– Doncs això és tot Sr. Antoni, gràcies per la informació. L'acompanyo a la sortida.
– Gràcies, Sr. inspector. Som-hi. Encantat de col·laborar amb la justícia. Passiu-bé!