Cercador
EL POETA CERCA EL VOCABLE
Un relat de: PERLA DE VELLUTEls ocells
pujats a collibè les estàtues ertes,
junts als xiprers rodejats de blancs
sepulcres...
L'expressió entra en el cementeri
darrere perseguida
del poeta...
en fugida exhausta es desploma
a l'ombra de l'arbre mortuori...
i és líric l'home que aplega
fins allí i veu els pardals
quan tot agonitza.
La sang rellisca per les túniques
blanques...
mulla el signe desvalgut que desperta
entre humitats...
a la vista s'ha impregnat
la paraula en un clamor
roig sang...
El poeta ara escriu...
amb la captura del vocable
queda presa la veu
de l’interior
junt a una gota de passió
immaculada
sacrifici del món, rapsòdia,
davant la deessa del silenci
i és la musa
portadora
de llum la que va donar
vida al poema.
Analitza el fulgor
inspiratiu
i s’oblida del seu ser...
Instal·lat
persegueix el resplandor convertit en imatges
espècie de terbolí de llum...
Vertigen que embolca i commou
El poeta ara no busca el sentit ni l’expressió
Està en mig del laberint...?
Vertigen que embolca i commou, ara el rapsode cerca
tota la seua imaginació.
Està en mig del laberint...? immers en la màgia creadora...
la soledat imantada pel poeta, com pseudo-deu
amansant la paraula...en ella s’angunia i es recrea...
mon emocional de sentiments reals que projecta
vida...L’existència per sí mateixa
s’estén a crear. Per davant la seua evolució
poètica està irremediablement sol.
Aleshores pense no hi ha cosa millor que
agermanar-me amb la soledat i la converteix
en la seua aliada. Naix l’art - virtut disposició habilitat...
acte de plaer dolorós...
El poeta s’alça enerva... genera llum pròpia... El camí interior s’obri
al meu pas... M’ha parlat d’una deessa,
molt llunyana arrossegada per una aurèola
de llum.
És la deessa del silenci en la paraula que il·lumina
camins inescrutables si així rescata la deessa
seré proclamat com a poeta.
L’acte de la inspiració creadora podré apropar-me a les portes del temple de la paraula on s’ajorna la deessa - innocent i captiva, custòdia era la seua mare “Quimera”.
Però el poeta es dirigeix a l’estància de les muses.
El lloc estava desert. Però el poeta es dirigeix
a l’estància de les muses.
El lloc estava desert.
Però el poeta escolta bells ecos- poètics llunyans.
A l’instant...la tercera semideessa
entra en l’estància
portant aliment i beguda. Interroga a la inspiració.
Comentaris
-
Distint[Ofensiu]Naiade | 30-09-2024
Un poema ben curiós, l'he hagut de llegir i rellegir per a captar-ne l'essència. espero haver-ho aconseguit. M'ha sorprès el teu estil tan distint al que ens tens acostumats.
T'he de felicitar per l'enginy que t'ha dut cercar els vocables. Segueix així -
Distint[Ofensiu]Naiade | 30-09-2024
Un poema ben curiós, l'he hagut de llegir i rellegir per a captar-ne l'essència. espero haver-ho aconseguit. M'ha sorprès el teu estil tan distint al que ens tens acostumats.
T'he de felicitar per l'enginy que t'ha dut cercar els vocables. Segueix així -
Gràcies[Ofensiu]Ramon Grau | 26-09-2024
Gràcies per l'aclariment, em sembla estrany haver de fer l'agraïment en un comentari a un altre relat, però tampoc té sentit el que feia. Reitero l'agraïment, també pels teus comentaris.
Ramon -
Misteri[Ofensiu]Miquel Seguí Cases | 25-09-2024
Hola, Perla!
Es llarg però fa que t'enganxi !
Un relat diferent ple de misteri, així com ho descrius pareix que estic dins aquest paisatge! Molt Bona feina! -
Sorpresa[Ofensiu]Prou bé | 25-09-2024
En llegir aquest poema en el qual no t'haguere reconegut de primeres.
Rellegint a poc a poc, sí que t'hi trobo en versos i estrofes.
Molt bonic i ben expressada la cerca de la inspiració que sempre necessita l'ajuda de la deessa.
Ben ambientat en un cementeri. M'agraden els cementiris i la seva pau silenciosa.
Amb total cordialitat -
Inspiració [Ofensiu]Joan G. Pons | 25-09-2024 | Valoració: 10
Bona passejada del poeta, animat I inspirat.
Relat molt interessant. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
..................... -
Cercant les paraules[Ofensiu]Montseblanc | 24-09-2024
El difícil procés de trobar les paraules exactes. Una barreja de feina i inspiració. Feixuc, però paga la pena si el resultat final és un poema com el teu.
-
Difícil per ambiciós[Ofensiu]helenabonals | 24-09-2024 | Valoració: 10
El teu poema és llarg, però no sé que té que fa llegir-lo. Molt misteriós, com ja t'han dit. Com misterioses són les muses I la poesia. -
Agraïment[Ofensiu]Rosa Gubau | 24-09-2024
Una vegada més, agraeixo el teu bonic comentari al meu últim poema Fidel estrella.
Salutacions Perla de Vellut.
Rosa. -
molt bonic el relat [Ofensiu]Noia Targarina | 21-09-2024 | Valoració: 10
Bona vesprada Perla de Vellut,
M' encantat el teu relat,
esta de ple de misteri,
i al final es molt bonic.
Gràcies per els últims comentaris .
Una abraçada
Noia Targarina -
Poeta anglès[Ofensiu]SrGarcia | 20-09-2024
Una poesia que s'aparta una mica del teu estil habitual, és cert. Aquí sembles més un poeta anglès que altra cosa; tot em recorda una mica T.S. Eliot.
L'estilés molt retòric, potser bastant gòtic. El començament funerari indica tot el que serà el tema de la poesia: el poeta al laberint que vol escriure i necessita l'ajut de les muses.
Tot està expressat més amb imatges que amb idees, unes imatges potser oníriques, però en qualsevol cas amb molta força.
Sobre la recerca del vocable, has anat a parar a bon lloc per a dir-ho, tots els que escrivim, encara que sigui com aficionats, ens hem trobat en situacions semblants. -
Error[Ofensiu]Rosa Gubau | 20-09-2024
Buscant la inspiració
-
Buscant l'inspiració[Ofensiu]Rosa Gubau | 20-09-2024 | Valoració: 10
Amb aquest reeixit poema, amb tanta riquesa d'expressions i vocabulari, i el silenci de la deessa, he trobat la inspiració per dir-te que confirma i honora la teva gran capacitat de poeta.
Enhorabona, Perla de vellut.
Una abraçada.
Rosa. -
Manuel de cerca de paraules. [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-09-2024
Un poema estrany, venint de tu. On conflueix sapiència i bellesa en la elaboració d'aquest. Molt diferent a tot el que has escrit fins ara, i per llur extenció palesa un gran exercici de trobar les paraules adients que plasmen aquest manual poètic de recerca del mot a través de l'inspiració. Tots els que hi escrivim a R.C sabem de què parles, només els que exercim l'art de l'escriptura ens podem sentir identificats al 100% amb les teves ben pensats raonaments. Enhorabona Perla de Vellut!.
-
Manuel de cerca de paraules. [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-09-2024
Un poema estrany, venint de tu. On conflueix sapiència i bellesa en la elaboració d'aquest. Molt diferent a tot el que has escrit fins ara, i per llur extenció palesa un gran exercici de trobar les paraules adients que plasmen aquest manual poètic de recerca del mot a través de l'inspiració. Tots els que hi escrivim a R.C sabem de què parles, només els que exercim l'art de l'escriptura ens podem sentir identificats al 100% amb les teves ben pensats raonaments. Enhorabona Perla de Vellut!.
Valoració mitja: 10
l´Autor
155 Relats
2788 Comentaris
156204 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Soc Rafael Molero Cruz. Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos (Màlaga), el dia 22 d'agost de 1953.M'ha agradat sempre llegir molt i compondre poesia.
llamprmc@gmail.com
Últims relats de l'autor
- AMOR DE COR
- EL POETA CERCA EL VOCABLE
- LA TERRA ESTÀ TRISTA
- A LA DERIVA
- CANT A LA LLUNA
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH)
- EL SOMNI DE LES OQUES
- AMB ELS COLORS DELS TEUS ULLS
- EL SOL IX DE LA RIBERA
- QUEDA-TE'L
- EN EL CENTRE DEL MEU COR
- VAS APLEGAR I ET VAS QUEDAR.
- Vint-i-quatre hores.
- CANTADES DEL MAR (ESPIRITUAL)
- LA BUTXACA DEL SASTRE (CONTE)