POC

Gràcies per la teva amabilitat i per dir-me que el meu poema "Brindar", és música en viu.
M'alegro que t'hagi agradat.
Cordialment.

Molt bon Relat. Síntesi encertada.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Tolerància.
Molts records i cordials salutacions,
.......

Aquestes petites coses que descrius en el teu poema són les que marquen la diferència en el dia a día. M'ha agradat molt llegir-lo. Gràcies pel teu comentari als mitjons del museu Rosa. Una abraçada.

El teu amable comentari al meu darrer poema m'ha portat al teu POC, que de poc no en té res. Ës ple de sensibilitat, tendresa i optimisme.

Enhorabona!

Hi han mirades que aporten diàleg. Una certa complicitat, com molt bé, ho escrius en el Relat. Molt interessant, Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.
Feliç cap de setmana.
...............

Poc pot ser molt.
Mots condensats plens de sentit.

Preciós Rosa Gubau, com sempre. Gràcies per compartir amb nosaltres i feliç final de setmana!

Aquest poema és completament biogràfic, intento, amb la meva senzillesa habitual,, expressar el valor de les petites coses davant els grans esdeveniments, que sovint pel fet de tenir-los, ens poden passar per alt.

Bé, a mi m'ha semblat un poema optimista. Ben trobats els moments i les petites accions que, mirant al teu voltant, ajuden fer un mon més humà, més càlid, més agraït.
Gràcies pel poema, Rosa.

Ramon

Ja pots ben dir-ho ben alt!, perquè són en aquestes petites coses on es troba l'essència de la vida. Totes i cadascuna de les virtuts que anomenes són guaridores de l'ànima. I les persones sensibles com ara tu i també jo els hi donem una importància cabdal. Perquè quan hi manquen en el tracte amb l'altri i és llavors quan ens sentim trists i dolguts. I ara que ve Nadal més que mai ens cal posar en pràctica aquestes qualitats que de manera poètica exposés....

M'agrada aquesta complicitat que transmets!

Una mirada còmplice, una abraçada, un somriure, un xic de tendressa, que et donin la ma... tot això és poc???

Pel qui no ho té, no és no és ni poc ni més... ho és TOT!!!

Molt bon poema, tret del sucre, pobret, tant dolç, però alhora tan verinós.

Enhorabona a la autora, tan aguda com sempre.

Quin poema!, Rosa. M'he admirat com ho has compost! Com si fora una cançó, on descrius la mirada compassiva i a poc a poc arribes a la centella.
"El poc, pot ser molt".
Li he posat que m'ha agradat.
Enhorabona.
Cordialment.

Res de poc, molt és el que ens regales en aquest bellíssim poema. Jo sóc dels que creuen que hi ha maneres de començar bé el dia, i estic convençut que aquest poema tan inspirat ens milloraria a tots si el rellegíssim cada matí. Enhorabona, Rosa!

Dius molt amb poques paraules. M'agrada de veritat-

Molt és el que dius en poc.
Bon poema. És amorós i genera esperança en les coses petites del nostre dia a día!
La vida es nodreix a poc a poc i de mica en mica. Les grans "coses" no sovintegen.
Avançar en el camí de la poesia com fas tu, és gran!
Una abraçada.
Amb total cordialitat

Bona vesprada Rosa,

Un relat preciós,
molt ple d' amor i i molts més sentiments,
m' encantat llegir-lo!

Espero llegir-ne el teu pròxim relat.

Gràcies per els teus comentaris als meus relats.

Una abraçada

Noia Targarina

Com si cuinés un plat per a la gent que estima, l'autora ha elaborat un poema per amanir les relacions humanes. Un poeme tendre que enumera el que hom necessita en la vida. Molt bé.

Com si cuinés un plat per a la gent que estima, l'autora ha elaborat un poema per amanir les relacions humanes. Un poeme tendre que enumera el que hom necessita en la vida. Molt bé.

Com si cuinés un plat per a la gent que estima, l'autora ha elaborat un poema per amanir les relacions humanes. Un poeme tendre que enumera el que hom necessita en la vida. Molt bé.

Rosa, d'una manera esglaonada vas enumerant tot el que es pot fer per apropar-se d'una manera empàtica als qui ens envolten.
Un poema preciós en que dius molt i no et deixa indiferent. El seu missatge és molt potent. M'ha agradat molt!

El primer que m'ha cridat l'atenció de la poesia és el ritme. Al principi és de dos versos, on el segon explica el primer, donant un ritme pausat, gairebé com un salm de la Bíblia.
Al final els primers versos s'uneixen i donen un ritme més trepidant que acaba amb la rotunditat d'una sardana: "poc pot ser molt".

Tota una oda al poder transformador dels petits gestos. Trobo que mostres molt bé el valor de les coses senzilles i la seva capacitat per enriquir la vida.

Una obra breu, però plena de profunditat i bellesa.

Un xic de poesia per acabar-ho d'arrodonir. No cal demanar més.

Salutacions

He gaudit molt, llegint aquest Relat.
Excel·lent recull, Rosa. Enhorabona.
Quina mirada més engrescadora.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat, sobre la sensibilitat.
Una dolça abraçada .
................

Si, una miqueta de cada ú.

Bonic poema.