El Lluís estava content.

Un relat de: Ramon Grau
Certament, el Lluís estava content. Veia feliç la Maria, fresca, radiant, més bonica que mai. El seu somriure havia recobrat aquell encant que l'havia enamorat. La seva mirada tornava a ser fresca, lluminosa. La notava activa, inquieta, després d'un temps, certament gris, hi identificava renovades il·lusions, noves perspectives. Havia tornat a escriure, havia recuperat la seva afició per la música. Tot, en ella, desprenia felicitat.
Potser va ser per això que el món se li va caure a sobre quan la Maria li va dir: "Lluís, hem de parlar."

Comentaris

  • Sospitós[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 29-08-2024

    Aquesta frase de "hem de parlar" sovint, sol tenir una carta amagada.

    Molt ben trobat Ramón.

    Salutacions.

    Rosa.

  • per què està tan contenta?[Ofensiu]
    Atlantis | 29-08-2024

    Un relat obert, que més que explicar et fa deduir.

    M'agrada dels textos el què es diu i encara més, allò què no es diu. Com aquest.

    M'ha agradat.

  • fresca i radiant ..[Ofensiu]
    ales de foc | 28-08-2024 | Valoració: 10

    I més contenta la Maria, que ha trobat nova vida....

    ben filat i ben acabat.
    A saber com acabarà en Lluís en saber el desenllaç

  • Home en bàbia [Ofensiu]
    llpages | 28-08-2024 | Valoració: 10

    Un relat que deixa la psicologia de l'home, encarnat en en Lluís, en quelcom més simple que el mecanisme d'un càntir. En Lluís no interacciona amb la Maria el suficient com per adonar-se del què li està passant? Li somriu a ell o algú altre? Ha tornat a escriure per ell, o perquè algú l'ha engrescada des de la xarxa? No cal patir-hi, en Lluís caurà de la figuera li agradi o no. I ho tindrà ben merescut. Enhorabona, Ramon!