A LES FOSQUES

Bon dia, Rosa: Gràcies pel teu bon comentari al meu relat de "El campanar del poble".
La teua opinió està molt bé.
Cordialment.
Ens seguen llegint.

Som sensibles amb el nostre entorn, poèticament inspirador, però certament, que el somniar no ens faci perdre de vista la nostra realitat més immediata. M'ha encantat aquest poema amb aquest final que m'ha fet somriure! Enhorabona Rosa. I gràcies a tu pels teus ànims i comentaris!

Som sensibles amb el nostre entorn, poèticament inspirador, però certament, que el somniar no ens faci perdre de vista la nostra realitat més immediata. M'ha encantat aquest poema amb aquest final que m'ha fet somriure! Enhorabona Rosa. I gràcies a tu pels teus ànims i comentaris!

Va bé una dosi de realitat. Te les seves coses bones l’absència de llum, però la claredat ens alerta.

Hahaha m'ha fet gràcia el teu poema, jo que l'anava llegint tota seriosa, sentint a dins les teves paraules... I de cop ens fotem de lloros, un final sorprenent, però molt realista.
Gràcies per comentar els meus relats.

Disculpa que no t'hagi comentat fins ara....Em passa que quan estic escrivint el meu nou poema m'és gairebé impossible concentrar-me en comentar els dels meus estimats companys de viatge literari....i a més a més de pràcticament acabar aquest darrer que publicaré en breu, que m'ha costat moltíssim de crear i amb l'afegit de portar un mes d'insomni, i molt d'amoīnament perquè a la feina em volen canviar, a mi i a altres dos, a una nova ubicació laboral que em suposarà guanyar mil euros menys que són els diners que em calen per poder pagar l'hipoteca que vaig demanar al banc per fer les obres.
Bé, això no treu que hagi gaudit llegint aquest últim poema teu que sorpren per llur breuetat i to humorístic. Perquè començo prenent-m'ho seriosament això de tenir sensacions a les fosques, on el sentits de l'olfacte, gust i tacte hi juguen un paper primordial en la vida de la gent invident. Però vet ací que acabés el poema fotent-te de lloros! Quin final menys inesperat i que ens recorda que no s'hi val a badar. Que et serveixi exemple per a una altra vegada que et vingui de gust jugar a les palpentes. Bon començament de matí, Nil.

M'has fet riure de valent pel teu final inesperat. M'encanta els teus versos.de veritat , moltes gràcies per llegir-me i comentar m´animes a seguir. Ens llegim

Soc nou per aquí, no t'havia llegit, m'ha agradat aquest acabament sobtat.
I t'agraeixo molt el teu comentari i que m'hagis guiat una miqueta per aquí

La foscor de la nit, la foscor dels ulls tancats, la foscor del que no té ulls, la foscor interior… Sigui com sigui, viure i gaudir amb intensitat en la foscor. Fantàstic! Una forta abraçada, Rosa.

Aleix

Curt però impacta.
No cal llum per olorar. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Recursos.
Salutacions molt cordials I feliç cap de setmana.
.............

Aquest bell poema que has posat en els comentaris, és un regal per a tots. T'ho agraeixo molt.

Però,

cara
amiga,
si podem
sobreviure a
les garrotades de
la foscor que ens tenalla,
quan despertem  del somni
només quedarà l'amor
que ens hem regalat
i el llibre obert
en la pàgina
on tot va
comen
çar

Excel·lent, sí, molt bo.
Parlant de girs, fas un bon tomb!
Sempre agraït pels teus comentaris.

Ramon

GRÀCIES mil per valorar el meu pobre relat, però tinc ganes d'escriure, ens llegirem.

Bona vesprada rosa,

És un relat curt i molt intens i molt bonic.

M' agradat molt.

Gràcies per els teus comentaris .

Una abraçada

Noia Targarina

A les fosques, et felicito! :)

no tothom és capaç de sentir a les fosques, però anar a les fosques és el que té.. que et pots fotre de nassos..

enginyòs.

una abraçada literària

sorpresa! Quan el lector comença a repapar-se a la butaca, disposat a gaudir de la lectura d'un bell poema... Bang! La darrera estrofa ho engega tot a dida provocant una rialla. Enhorabona, Rosa!

Ha, ha, ha, ha, ha. Així com tu, fas uns versos, amb una inspiració sobre aquesta paraula. Ho expresses d'una manera que m'ha fet gràcia.
Gràcies pel teu enginy.
Cordialment.

La diferència és que jo em foto de cap a les fosques i a les clares. I així potser n'aprendré, que no crec. Ja és tard.
Molt bon poema , m'ha fet pensar i d'això va la poesia, d'inspirar. Felicitats, amiga.

Molt bo!!
La última línea és realment explosiva, m'ha fet treure una bona rialla, i alhora és tan real com ho són les línies precedents, línies que queden una mica a les fosques després de la rialla i que les trobo molt boniques i inspiradores, com gairebé tot el que escrius.
Felicitats.

Curt però intens. Fantàstic Rosa.
Abraçada al silenci. Sensacional.
Felicitats per aquest Relat.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre ajudar.
Salutacions molt cordials.
....................

Una bona anàfora. A l'últim vers m'he fet un tip de riure

No m'havia fixat que una de les tres categories del relat era Humor, i l'arribada a l'últim vers ha estat com una ensopegada, una metafòrica fotuda de cap.