AGRAÏMENT ANTICS MODERADORS/ES A.R.C.

Gràcies a les propostes mensuals de l'ARC tinc un rebost de contes per anar polint i treballant.
Just avui he entrat a repassar i he constatat la meva participació des de la temporada 2020-21 i la quantitat de relats que formen part d'aquest fons cultural.
Estic en un moment de poca creativitat/ inspiració i aprofito per organitzar tot el material literari de què disposo, en un intent de fer-ne un possible recull.
Alguns dels contes llargs deriven de les aportacions a ARC.
Quan el temps i la inspiració es posin d'acord intentaré tornar a aportar material.
Gràcies per tot!
Ens anem llegint.

Gràcies a les propostes mensuals de l'ARC tinc un rebost de contes per anar polint i treballant.
Just avui he entrat a repassar i he constatat la meva participació des de la temporada 2020-21 i la quantitat de relats que formen part d'aquest fons cultural.
Estic en un moment de poca creativitat/ inspiració i aprofito per organitzar tot el material literari de què disposo, en un intent de fer-ne un possible recull.
Alguns dels contes llargs deriven de les aportacions a ARC.
Quan el temps i la inspiració es posin d'acord intentaré tornar a aportar material.
Gràcies per tot!
Ens anem llegint.

..et vull agraïr que llegeixis els meus relats, i els comentis. Això ajuda a seguir escrivint. Soc relativament nova en aquesta pàgina i m'afegeixo a aquest agraïment que has palesat mitjançant el teu bonic poema. Veritablement aquest espai de Relats en Català és únic i jo també us estic molt agraïda per la vostra tasca.

Quin agraïment tant gran amb aquest poema!

Rosa, totalment d'acord!

Estic amb tu amb el agraïment dels antics . Gracies per llegir ens veiem per aquí

Hola, bona nit Rosa:
M'alegro molt de què m'hagis llegit el poema de "Princeseta bruna" i gràcies, mil per dir-me que soc un "captivador" i un "cor personificat".
M'alegro que t'hagi agradat.
Cordialment.

Ara comentàvem amb l'Olga el tancament d'una altra botiga, aquí, a Ribes de Freser. Una tenda d'electrodomèstics que funciona la mar de bé, segons els propietaris. No tenen relleu. Al seu davant, ha tancat una pastisseria amb 140 anys d'experiència. També ha tancat una botiga d'esports, una de roba, una sabateria, una merceria, dos forns de pa i una botiga de roba de nens. No sé què passa amb la joventugt, novolen un relleu que funciona, que economicament funciona. No ho entenc.
I als amics de Relats en Català (hi formo part des del 2010), mai els hi estaré prou agraït per tota la feinada que fan. D'aquí deu dies soparé amb un dells, a veure què m'explica. Ja em va dir que la junta actual no continuaria. Veurem.
Rosa, una forta abraçada.

Aleix

Les associacions són éssers vius que segueixen el flux de la vida. Aquesta, ARC, va néixer adolescent, pletòrica d'energia i entusiasme, en un temps en què hi havia molt per fer i força possibilitats de fer-ho. I ho va fer aprofitant les tecnologies que permetien publicar escrits sense impremta ni paper i fer-ne difusió sense mitjans de transport ni llibreries. En aquestes favorables condicions, els escriptors es varen multiplicar i en llegir-se els uns als altres també varen multiplicar els lectors. Els escriptors aficionats varen deixar de ser éssers aïllats que rarament reben les sensacions que provoquen els seus escrits i es varen poder conèixer directament. Això va ser la bomba, sortir de la clandestinitat i poder compartir inquietuds sense la màscara protectora de la intimitat, una agosarada i excitant activitat per a éssers acostumats a viure en la foscor. Però, si el ferro, tot i quiet, està afectat per la fatiga dels materials, major fatiga és la que està associada a l'activitat humana.

Ahir vaig trobar un amic que feia anys que no veia. Des de fa dotze anys està al davant d'una associació de jubilats amb molts socis i molta activitat que, per estatuts, ha de renovar la junta cada dos anys i no hi ha tal renovació per manca de candidats. Està cansat i l'any vinent, quan en portarà catorze, plegarà. El mateix que passa a les botigues centenàries.

Com a les bombes atòmiques, per mantenir l'activitat de les neurones en societat és imprescindible una massa crítica, una quantitat mínima de persones disposades a omplir les caixetes d'una estructura informàtica que també necessita una quantitat mínima de diners per funcionar.

Fins ara un grup reduït d'amics s'ocupaven de la imprescindible activitat de fer funcionar la maquinària. Han demanat voluntaris per continuar i la seva sol·licitud no ha estat atesa, segurament perquè la petició arriba a un col·lectiu vell i cansat que no té les condicions necessàries d'identitat, edat i entusiasme per agafar el relleu.
Així doncs, anunciada la mort, només el plany d'agraïment és possible. Apesarat, m'hi afegeixo

Enhorabona, Rosa, pel poema I la iniciativa.

Molt oportú l’escrit d’agraïment de la Sra. Gubau. Alhora també voldria si se’m permet, fer una observació de veure que la majoria dels comentaris sobre l’agraïment a l’anterior staff de l’ARC, son expressats per relataries/autors més o menys contemporanis. Dic això després de llegir molts dels que han passat per aquesta pàgina web durant el llarg d’un munt d’anys i que malauradament han deixat d’editar (ves a saber els motius) deixant molts d’ells joies literàries d’una qualitat que no es pot deixar dissoldre en l’oblit. Per això, al mateix temps del oportú agraïment a RC, no oblidant la seva tasca per que la nostra llengua sigui cada dia més forta i menys odiada, mirem també de recordar tot llegint i revisant els que ens han precedit –s’ho mereixen- precisament gràcies aquesta pagina que molt aviat complirà un quart de segle.

Gràcies RC.

Per la part que em toca, he sigut el conductor del concurs de microrelats els últims cinc anys, i de tant en tant paso per validar els relats i esborrar boots estrangers.
No hem moderat mai la pàgina, però sí que hem esborrat comentaris una mica fora de to, i hem eliminat perfils que no publiquen en català, l'única moderació que fem és aquesta, personatges que escriuen en castellà ( o d'altres idiomes), en una pàgina que demana Relats en Català, no els validem, i hem recomanat a qui valida ara més assíduament, que facin el mateix. Més enllà d'una anotació casual, una referència que superi una frase, no publiquem res en altres llengües.

Dit això, et reitero el meu agraïment, i ja et dic que la resta de companys que hem dirigit l'ARC els últims anys també t'estan agraïts pel teu reconeixment.

Gràcies Rosa per expressar bellament amb el teu poema allò que pensem els que correm per aquí.
Òbviament, gràcies també als que han fet possible aquesta pàgina i l'han portat fins aquí.

Ramon

Esperem que entre tots puguem trobar alguna solució perquè la pàgina segueixi viva.

Ben fet, Rosa, aquest poema d'agraïment. Jo també m'hi afegeixo. És cert que sabem que hi són, però no qui són. És una mica com màgic. Llàstima que s'hagi acabat.

Que bé que has expressat el que molts compartim amb tu. Incertesa, una certa melanconia i per sobre de tot, agraïment.
Seguirem escrivint i es van incorporant nous relataires fet que farà que alguns ja siguem dels antics.
Molts de nosaltres desitgem que la pàgina segueixi ben viva, malgrat el cansament que, a vegades, et fa fer una petita pausa, però el cuquet de tornar-hi sempre ens ronda.
La llengua s'ho val. Ens permet expressar-nos i fins i tot, algun cop, buidar el pap. RC es un bon aixopluc per compartir.
Amb total cordialitat

Jo també els vull mostrar agraïment, tot i que no sé ni quants són, ni qui són, ni com els trien, ni que fan; algú ha d'estirar el carro, les coses no es fan soles, és clar.

Així, doncs, agraeixo a una colla de fantasmes, dono per suposada la seva existència, però no la puc garantir.

Rosa, subscric això que tan bé expresses i m'afegeixo en aquestes paraules d'agraïment encara que faci temps que no participi com a relataire.



Salutacions

Unes metàfores molt ben triades per expressar aquest preciós agraïment, als que han fet possible aquesta finestra que ens regala poder compartir els nostres relats.

Aquest espai Relats en català es una finestra oberta a les nostres inquietuds literàries, on podem expressar allò que sentim i a voltes no sabríem pas on plasmar-ho. El teu poema és no solament una mostra d'agraïment sinó també una expressió d'afecte envers tots els que formem part d'aquesta casa comuna que és Relats en català. De tot cor t'ho agraeixo, tostemps trobes les paraules justes i això palesa la teva innata creativitat.

Parlar i actuar, al voltant del agraïment, molt positiu, Rosa. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat, sobre dubtar.
....................

Moderar, poc hem moderat, però vam ser paraigua dels relataires que volien publicar sense ínfules de grandesa, cosa que ara sembla sobreeixir del got, la grandesa superflua.
Vam proposar concursos i reptes, i vam ser una gran família. Ara tot és més petit i fred, però tornarà l'estiu, i aquesta pàgina seguirà tenint un grapat de relataires, i qui ho sap!, potser algun dia renaixerà la flama amb una colla d'escriptors afeccionats que voldran fer-se un nou paraigua.

Seguim sent llengua viva, tots, els relataires i aquells que d'una manera o altra hem moderat aquesta pàgina, que no pas conduit. Qui la manté oberta és Omatech, i a ells devem tot el suport i energia per mantenir-la en marxa.

Per molts anys gent com tu la mantigui oberta.

Bon dia, Rosa Gubau:

Has composat un poema de temàtica molt original i m'ha agradat molt.

Donar les gràcies a totes aquestes personetes que altruistament escriuen i no paren d'escriure, s'atreveixen a compartir-ho, i formen part d'aquesta comunitat de Relats en Català, que és tan diversa amb múltiples veus i punts de vista.

A més, està molt bé i és de grans motivar als que volen aprendee l'art de les lletres i senten molta passió per la literatura.

Felicitats i que tinguis un bon dia.

Una abraçada,

Helena

No ho hauria pogut expressar millor, estic totalment d'acord amb el missatge i se't felicita pel format escollit per transmetre'l. Una abraçada, Rosa!

Això és un poema dedicat a tots els autors que hi ha ací a Relats en Català i també als que no estan en aquesta.
Una metàfora molt original, per a tots els que escriuen.
Així és, és donar l'agraïment és bo.
Molt original, Rosa.
Cordialment.

Jo també penso c om tu i ho has sabut apressar molt i molt bé. Ens llegim

Rosa, Has sapigut descriure molt bé el conjunt de persones que estimem l'escriptura.
Som granets de sorra que amb la nostra afició fem més gran la nostra llengua i el nostre país. Molt original i ben escrit, felicitacions!