Foto de perfil de ombra

ombra

23 Relats, 38 Comentaris
26556 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48

Últims relats de ombra

Últims comentaris de l'autor

  • ombra | 08-02-2006

    Com moltes altres coses de la vida, no hi ha una resposta clara i precisa de que és estimar. En el fons millor no? Sempre tenim l'oportunitat d'adaptar-lo a nosaltres mateixos o mateixes!!
    Fins una altre!

  • ombra | 26-11-2005

    Gran poema ple de metafores totalment certes. Alhora són expressions humanes tan mínimes, però tant reals...A vegades penso que ningú se'n adona...però per sort al llegir poemes veig que no en sóc l'única.
    Seguirem mirant els petits detalls que ens mostra la vidaa oi?
    Endevant!
    Una abraçada!

  • ombra | 22-11-2005

    sovnt racionaem massa...pensem molt en les conseqüències que poden tenir les nostres accions. I quan no és així m'estavello, ja que gran part de la humanitat no comprén viure el moment, viure sense pensar. És complicat però ajuda a verure la vida d'altra manera.
    M'han agradat les teves paraules. Un petò!

  • ombra | 22-11-2005

    Tens tota la raó, quan un veritablament està enamorat, sigui o no correspós, aquest segut de sensacions, preguntes sense respostes que has escrit en el teu relat són del tot certes. Et felicito per haver descrit tan bé aquesta sensació!
    Una abraçada!

  • ombra | 21-11-2005

    Hola!
    El sentiment que descrius en aquest relat, jo també l'he sentit i el sento. Però a viure, ningú en sap, cada dia se'n aprén una miqueta més. No has de tenir pressa i si has de tenir molta paciència, la vida és complicada...però que hi farem seguir endevant i amb força! Sovint volem semblar-nos a algú, però no té cap sentit voler ser com els demés, la gràcia està a la diferència!
    Anims i fins aviat! Et segueixo!
    Una forta abraçada i una suau empenta per a seguir vivint!

  • ombra | 27-07-2005

    Bones!
    Aquest és el primer relat teu que llegeixo i dirt-te que m'ha sorprès la ironia i el surrealisme del que semblava una acció "quaotidiana"

  • ombra | 27-07-2005

    De la mateixa manera que t'he dit que no comparteixo el que penses sobre l'amistat, et donc l'enorabona per aquesta gran definició de l'enveja, sobretot quan dius que és humà.I tant! tots en tenim, alguns més de la necessaria perquè no et trapitgin.
    Fins aviat!

  • ombra | 27-07-2005

    Hola!
    Primerament dir-te què m'han agradat molt les metafores que has utilitzat per descriure l'amistat, estan molt ben trobades, suposo que el tema de l'amistat és massa complex per definir en una poesia, ja que cadascú la interpretem segons la nostra experiència, no? Encara que no comparteixi plenament la teva definició sobre aquesta, et felicito per les paraules utilitzades per descriure el que tu penses.
    Fins aviaat! (esperant trucades...)

  • ombra | 23-06-2005

    Felicittaats!!
    Quin gran poema, de debo!
    Les paraules justes i necessaries per poder-nos transmetre allo que sents. Ho has encertat, has transmes la incertesa dels sentiments, del voler i no poder, perque potser no es el moment...
    Nomes hem queda dir-te felicitats altre cop i endavaant!!
    Una fort peto!

    P.D: on es l' Eros??

  • ombra | 01-05-2005 | Valoració: 9

    Experimenta mil i una sensacions, mai te'n cansis, en cada una d'elles t'esperent nous sentits, noves troballes, entre els racons d'alló que creies insensible.
    No em de buscar, sinó trobar el sentit i el valor de tot el que ens envolta!
    Felicitats i segueix descobrint!
    Una abraçada

  • ombra | 12-04-2005

    G
    E
    N
    I
    A
    L

  • ombra | 12-04-2005 | Valoració: 9

    Felicitaaats!
    És cert que els somnis que teniem quan erem infants es desfan, que les promeses se les emporta el vent, però mai es tard per intantar ser artistes, per plasmar allò que ens manté!
    Estàs fet un artista noi!

  • ombra | 09-04-2005 | Valoració: 9

    Fan
    tàs
    tic
    Ei! Cada estrofa que anava llegint, e'n adonava que més raó tens. Vivim en uns temps on els detalls i les petites coses només tenen valor per uns quants, què fem que no es perdin.gràcies a poemes com aquests la gent se'n pot adonar fins a quins extrems estem arribant, on les carícies, les flors, els mots, no tenen sentit! Endevant i no deixis d'escriuree!
    Un petó!

  • ombra | 06-04-2005

    Hola de nou Atzavara!
    Quin poema més trist, més ben dit molt melancòlig i on es mostra per sobre de tot un sentiment de tristesa i de pèrdua molt gran.
    Quan sentim que algú ha marxat, ha desaparescut de les nostres vides i ja no hi podem fer res, és com està lligat de mans i peus... Però mai hem de perdre el present, d'aprofitar la vida i de seguiiiir! Sort!

  • ombra | 01-04-2005

    Bonica poesia, que personalment crec que descriu el què per a mi seria un amor platónic, allò que més o menys tots cerquem, per complicat que sigui.
    És tant dura l'espera.... Ara per ara, no ens queda més que somiar desperts, i transformar sentiements en paraules!
    Sort!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: