Seguiré fumant

És un d'aquells moments en què res val la pena, que ni una paraula, un silenci, una cançó, té sentit. Faig un viatge i m'endinsso al meu món interior. records, moments, sentiments i sensacions que donava per passades, tornen.
Me'n adono que aquella ferida no està tancada del tot, encara hi ha una petita punxa que segueix burxant. De sobte se'm entelen els ulls, una fina capa líquida aguanta intermitentment, fins que no hi ha suficient força i esdevé llàgrimes.
No puc deixar de plorar, em consola pendsar: tranquila, tot passarà i tu pots, no passa res perquè l'estimis sense estar-ne enamorada. No hi és motiu suficient el no saber catalogar ni descriure sota un concepte fix el que sents. Els sentiemnts no tenen definicions, no hi ha prou paraules, no són prou justes com per apropar-se amunt de coses capaços de sentir.
Una i altra vegada passa per davant meu un munt de seqüències viscudes; ho compar-ho amb el que ara crec tenir. Res és el que tinc, estic buida.
Em fa molt mal la panxa, hi tinc un nus que em pressiona molt fort.
Agafo una cigarreta, l'encen, faig una forta calada i m'empasso part del fum. Una vegada més torno a aspirar el que m'envolta, fum i més fum, es i sense significat.