no et conec encara

dir-te que aquest teu poema m'ha agradat.

....però tot arrivarà, tard o dora, com la rosada de bon dematí, o la pluja que torna, aquell moment serà únic, perqueè sembara que la coneguis de tota la vida, sentiras com la seva pell et toca, i els seus llavis et roseguen les galtes dolçes. Un poema magnífic.



Petons i abraçades

Bonica poesia, que personalment crec que descriu el què per a mi seria un amor platónic, allò que més o menys tots cerquem, per complicat que sigui.
És tant dura l'espera.... Ara per ara, no ens queda més que somiar desperts, i transformar sentiements en paraules!
Sort!

i quan ho facis la seva mirada serà per tu i per a tu i els seus besos et corprendran perquè formaran part de tu i l'aire que respiri també serà el teu.

La coneixeràs i quan ho facis,hauràs d'escriure un altre poema tan bell o més aquest, Capdelín.

Fins una altra vegada!

Ei Capdelín, he estat llegint algun relat teu i he tingut una sorpresa... Com escrius, noi/a! Expliques les coses d'una manera que aconsegeuixes transmetre el què ens vols dir...
Ah, t'aviso, a partir d'ara estaré sempre pendent dels teus nous relats...
M'ha agradat llegir coses teves.
Un petó i fins aviat

M'encanta! Has sabut trobar perfectament les paraules per descriure aquest tipus d'amors... que són com un miratge.. que fins i tot a vegades penses que no arribaràs a parlar am ell però no perds l'esperança. Molt bonic, de debò. Et seguiré llegint!

Petons,
bDjER

A mi em sembla més abstracte el concepte, com la recerca der veritable amor, aquell que saps que un dia arribarà, ho endevines en el fons del teu cor, el que serà tot allò que tu ara somies. La lectura que jo en faig no és per una persona concreta, és més aviat per un ideal de l'amor, el somni romàntic i apassionat d'una força arrabatadora i dolça al mateix temps...
Ja veig que la inspiració se't renova constantment!
Una abraçada!

preciós...
Com és que poguem idealitzar tan una persona quan n'estem enamorats... si quasi bé no la coneixem?

M'ha encantat....
Com sempre el millor....

Un petó i una abraçada ben forta!!

Anna

Quin retrat tan i tan encertat de l'amor idealitzat vers l'altre. Breu però ple de matisos. Caram Capdelin, pels que ja has escrit i per aquest darrer veig una veritable vocació creadora!

...almenys interiorment, i la veritat és que ja en tinc prou per saber que ets una gran persona i que aconseguiràs el que vulguis.

Bell retrat dels amor plàtonics!

Una abraçada, molta màgia i un petonet de mermelada de gerds!

aquesta persona encara, però si quan la coneguis, respon a totes les premises que has dibuixat sobre ella ....... seràs l'home més afortunat del món !
Deliciós, com sempre. Se sent un plaer immens quan se't llegeix.
Una abraçada ben gran!

P.D. Tinc ganes que arribis al comentari 1.000....... vas pel camí!

Felicitats! Has aconseguit un poema que tot i no ser especialment llarg impacta des del començament, motivant-te a seguir llegint.
Un mateix començament i un mateix final que ho resumeixen tot.
M'ha encantat el joc de contradiccions i també les frases "respires l'aire que em prens / et despulla l'aire que em prens". Trobo que donen molta força al poema i també melancolia.
Després de rellegi-lo, m'ha semblat entendre que aquest poema parlava de l'amor platònic que ens creem al nostre cervell i que és tant bell com efímer. Però ja se sap que cadascú treu les seves pròpies interpretacions dels poemes, així que a veure que opina l'altre gent...

I segueix escrivint poemes amb Pluja, que també són molt bonics!