fets?

Un relat de: ombra

Paraules que l'únic que aconseguim és que se les emporti el vent, paraules dolces, puntuals i vitals com sempre. Tardes i nits sense silencis incomodes, llargues i fosques, sense lluna, però amb tu.
I els fets, on són els fets?

Comentaris

  • Tesn raó[Ofensiu]
    AINOA | 24-09-2005 | Valoració: 10

    Aixo jo sempre u dic, que las paraules se las emporta el vent, i que vull fets.
    Las paraules son molt maques i et pots quedar embaucat per ellas, pero per algo diran alló de que mes val un fet que mil paraules.
    Una abraçada.

  • sí, sí...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-07-2005

    les paraules... maques, sentides, belles, animen, consolen, fan riure, omplen momentàniament... però el gest, la mirada, una carícia, una xerrada, una abraçada, una invitació... els fets són els grans motors del sentiment... i després dels fets mai sobren unes paraules sinceres i adequades...
    breu, però el dit en la llaga... clavat!
    una abraçada!

  • Psique* | 21-06-2005

    Uau... et pots creure que jo, ara mateix, em trobo en la mateixa situació que descrius? M'ha agradat molt la forma de transmetre aquesta sensació.. propera real i infimament sincera. Meva.
    Teva també, potser. Espero, però, que no.

    Et segueixo!
    Un petó!

  • Tan cert[Ofensiu]
    Carme | 21-06-2005

    Breu, però prou contundent per transmetre la impotència de quan ens cansem dels qui s'amaguen rere les paraules per evitar "mullar-se"...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: