Abstracció de Tu

Oleeeei, és genial!M'ha encantat la teva manera d' escriure el que sents quan perds algú estimat...
Perquè quan perds algú estimat se't passen tot de preguntes al cap i si hagués, i si pogués...
Però tu ho has dit...ja ets massa lluny.

P.D: Jo si que penso i crec que aconsegiràs tot allò que et proposis en aquesta vida. Lluita pels teus somnis!

... com un somni, paper i fum... ara, ja ets massa lluny" uauau!!!
ja saps què opino d´aquests versos i dels teus poemes en general... bestial!!! tenim un estil semblant (perdó per la gosadia de comparar-me a tu, pobre de mi! ) som com dos versos convergents que ens trobem al final de la poesia...
perfecta abstracció en la teva ment... atrapada per uns ulls i uns mots... que s´allunyen en els braços de la utopia...
tu m´has atrapat també i encadenat amb la teva poesia...
felicitats, guapíssima i... com va aquell maleït queixal? ja ja
un petó i una abraçada...

Té una musicalitat molt especial i les imatges m'evoquen un somni abstracte de quelcom molt especial que no es pot capturar, perquè és massa lliure, massa eteri... Passa fugaçment deixant un estel de llum i sensacions i vola llunyà havent-li acaronat només l'ombra dels seus llavis...
M'encanta!

Una abraçada molt gran!

Hola de nou Atzavara!
Quin poema més trist, més ben dit molt melancòlig i on es mostra per sobre de tot un sentiment de tristesa i de pèrdua molt gran.
Quan sentim que algú ha marxat, ha desaparescut de les nostres vides i ja no hi podem fer res, és com està lligat de mans i peus... Però mai hem de perdre el present, d'aprofitar la vida i de seguiiiir! Sort!