poetes sense nom

Un relat de: Capdelin

Què passa per Sant Jordi
que assessinen tants rosers?
Què poc valen les roses
el dia després.

Què passa amb la nit
que tantes passions desperta?
Què poc val a l´albada
una carícia tendra.

Què passa amb els regals
obligats, daurats de sol?
Què poc valen els detalls
en un dia qualsevol.

Què passa amb els perfums
que són fums de seducció?
Què poc val el tacte viu
d´aigua fresca i de sabó.

Què passa amb el cos
retocat per mans bohèmies?
Què poc val la pell suau
feta de cèl-lules verges.

Què passa amb les paraules
que t´alaben i et fan més bella
i et fan creure el que no ets?
Què poc val el mot suau i sincer
a cau d´orella.

Són normes de consum - diuen -,
Fum
que fa competir l´estima.
Què poc valen les coses
que no brillen.

I al meu jardí,
davant la tomba dels poetes
sense nom,
ha nascut aquest matí...
un bell poema.




Comentaris

  • laia | 10-04-2005

    per què et queixes si aquest matí al teu jard´´i ha nascut un bell poema, i no pas una rosa negra que no volia ser princesa?

  • És un[Ofensiu]
    Lavínia | 10-04-2005

    dels millors poemes que has fet, Capdelín.

    Cada vegada escrius millor!!

  • Sense paraules[Ofensiu]
    Thalassa | 10-04-2005 | Valoració: 9

    ...

  • ets realista[Ofensiu]
    AINOA | 10-04-2005 | Valoració: 10

    Que passaper sant Jordi, que assesinan tant rosers?, molt bona pregunta.
    Dons tens raó tot es molt materialista i es treu negoci de on calgui, encare que maltractinc uns bonics rosers.
    Una abraçada

  • Cada cop...[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 09-04-2005 | Valoració: 10

    ...em quedo mes parada de la teva majestuositat, del teu saber, de les teves paraules, és un poema preciós, m'encanta!!!



    petons i abraçades

  • la llum natural de les coses...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-04-2005 | Valoració: 10

    amagada entre capes i capes de suferficialitat, de paraules preformades, de costums que s'han de seguir, valors coberts de lluïssor i comèdia.
    Però d'entre els poetes sense nom, intentarem fer poemes on quedin clars els sentiments, on s'enlairi la màgia d'allò que som i la bellesa natural i pura de les coses més senzilles i espontànies.
    Una abraçada!

  • Enhorabona![Ofensiu]
    ombra | 09-04-2005 | Valoració: 9

    Fan
    tàs
    tic
    Ei! Cada estrofa que anava llegint, e'n adonava que més raó tens. Vivim en uns temps on els detalls i les petites coses només tenen valor per uns quants, què fem que no es perdin.gràcies a poemes com aquests la gent se'n pot adonar fins a quins extrems estem arribant, on les carícies, les flors, els mots, no tenen sentit! Endevant i no deixis d'escriuree!
    Un petó!

  • Impressionant![Ofensiu]
    Sareta_16 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    No se d'on treus tanta inspiració Capdelín!
    És admirable!Ets incansable, hauré de xuclar com una planta sedienta (??) de saba!
    M'ha encantat, no tinc paraules per alabar-te!
    Els teus poemes desprenen una màgia captivadora!
    Gràcies per iluminar la meva ànima...^^

  • Preciós...[Ofensiu]
    annah | 09-04-2005 | Valoració: 10

    a la vegada amb molt ritme que fa molt lleugera¡ i molt enenador aquest poema...
    A més... tens tota la raó... A vegades donem importància a coses que en el fons no en tenen tan com d'atres... petits detalls...

    Molt bo!!!!

    Una abraçada immensa...

    Anna

  • ueis![Ofensiu]
    AnNna | 09-04-2005 | Valoració: 10

    i tan bell... uffs no sé què comentar-te, jo...
    simplement que és genial... a mida que vas llegint vas pensant: uau com mola...
    no sé...
    mil petons,
    aNNNa

Valoració mitja: 9.78

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301718 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )