Per què puc veure't a cada racó ?

Tens tota la raó, quan un veritablament està enamorat, sigui o no correspós, aquest segut de sensacions, preguntes sense respostes que has escrit en el teu relat són del tot certes. Et felicito per haver descrit tan bé aquesta sensació!
Una abraçada!

Una molt bona manera de dir t'estimo.
És preciós xiqueta.

Prenent com a base una sèrie de preguntes i respostes deixes veure com la teva vida es veu plena d'aquells ulls, d'aquell somriure, d'aquells dits.... I és que és tan important l'amor, sentir-se estimat, i estimar...

Bellíssim. Et felicito.

Una abraçada!

Salz.

M'ha agradat molt aquesta poesia, simple però ben estructurada... ;P Has sabut compaginar cada estrofa amb un vers i un vers amb pregunta. T'ha quedat tot el sentiment ben plasmat. I si que és trist sentir-se així per una persona, però mira la part positiva és que t'ha quedat una poesia molt bonica!

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

P.D. Et volia demenar un petit favor... Tens el mail de la Lídia? Encara que sigui el de la uni. Si vols em pots respondre a gorwilya@yahoo.es. Gràcies!

he llegit el relat on expliques l'origen del teu nom. Fantàstic!, realment la realitat sembla de vegades feta de fragments de relat (o serà a l'inrevés?).

Després, he saltat a aquest poema breu, senzill, clar i ple de sentiment. Em declaro incapaç d'escriure poesia, però la senzillesa amb què descrius els sentiments que acompanyen a l'enamorament m'ha fet viatjar anys enrera, quan era gairebé un nen, i no acabava d'entendre l'origen del pessigolleig a les mans quan estava massa a prop, o massa lluny, del meu primer amor d'adolescent.

uns quants comentaris i poc a poc, aniré complint el meu desig. Aquest poema és molt bonic, ben arreglat i amb molta força. Només hi poso peròs quant al significat i és que no puc evitar esgarrifar-me sempre que sento parlar així, quan algú diu que només viu per algú altre. No crec pas que l'amor sigui l'anul.lació d'un mateix, sinó la complementariatat.
Perdona la meva seriositat, però he llegit el teu pròleg i m'ha fet pensar si els tiros anaven per aquí.
Un petó
Glòria

Ei! Saps què? Acabo de fer un poema que va en la mateixa direcció que el teu. Però ni està acabat ni crec que l'acabi mai perquè no em convenç. Ha estat abandonar-lo i clicar el teu poema. Coincidències...Potser algun dia el reprendré. Així que te'l regalo: (el meu és una mica més trist)

Ànima ferida

T'escolto en les cançons
La teva faç, a totes les pantalles
En tot el que llegeixo, la nostra història
Et recito, ets poesia

Camino de la teva mà
Dorms en els meus somnis
Et menjo, ets aliment

T'escric en els fulls blancs
Omplo de tu tots els meus espais

Vius al meu costat
però no et puc olorar

Maleïda fantasia
que no em deixes ni plorar

Segurament perque esta enamorat, jo tampoc se molt be el perque perom'ha encantat com ho has expresat.Petons

preciós Dufi!!!!enserio!!!!! M'ha encantat!!!! Espero que estiguis bé, tinc moltes ganes de veure't! un dolç petonàs per la meva petardi!

= perestroika =

no tinc gaire temps... comena loes classes d'aquí ben poc. però el teu poema no deixa indiferent...

m'ha agradat especialment la manera de relacionar la música amb la persona estimada... potser, i amb el teu permís, agafaré alguna estrofa com a nick pel messenger. no sé ja veurem.

et deixo, a les nou començo estadistica i hi he d'arribar. un petonàs!

Ben poca cosa més puc dir, perquè tu mateixa t'has contestat: Perquè t'estimo.

Breu i clar. Directe.

LLIBRE