Com les flors de tardor

Gran poema ple de metafores totalment certes. Alhora són expressions humanes tan mínimes, però tant reals...A vegades penso que ningú se'n adona...però per sort al llegir poemes veig que no en sóc l'única.
Seguirem mirant els petits detalls que ens mostra la vidaa oi?
Endevant!
Una abraçada!

Molt bon poema!

Bé, bé! et continuaré llegint,

-Filladelvent-

de melangia, de metàfores i comparacions superpoètiques, ets llum d'esperança, esquitx de poesia... ets com una flor de tardor que brilla entre les fulles ja seques i fa més gran el seu esplendor...
una abraçada!

Esparo estar morta el dia que deixis d'escriure, Atzavara. Tens una extranya inteligència per conectar les imatges als records de cadascu. No ensopeguessis mai tan com per no tornar a escriure, la màgia s'ha de repartir!

"com qui viatja per fer
realitat el seu somni,
quan en realitat
el somni és dins seu"

Quanta veritat, és deliciós tendre sensual cert, que fàcil és marxar, enganyar-nos, quan en el fons, si ens aturem i ens descubrim, som feliços.

Una abraçada i un petonàs.

com qui acaricia la mà d'algú
per sota la taula,


m'autoregalo aquest vers, per què representa el joc de l'amor... i l'amor és viu encara que vulguem pensar a vegades que no...
no et deixis perdre en la melancolia, i regala't tu també aquesta frase per no rendir-te mai! per no perdre la innocència...

de tardor fossin com els versos que escrius, la primavera marxaria indignada de gelosia. I cada vers és com un pètal arrencat al punt just abans que caigui per si sol.

Saps? dus la poesia per dins...

Una abraçada,

Henry

Oh que bonic, m'agradat molt el teu poeme i es tant preciós com u sont aquestes flors.
Una abraçada.

Una abraçada

només pel plaer d'anar-hi....com qui llegeix aquest poema nomès pel plaes d'assaborir la mel dels seus mots....super xulo

cèlia, és preciós....
de debò....super tendre...i el final, és el summum...
genial!!!!
muaks!!!