Com les flors de tardor

Un relat de: AtzaVaRa

Les pàgines gastades
com les flors de tardor,

com la veu d'algú
que ha recitat massa,

com qui envelleix un paisatge
de tan mirar-lo,

com qui espera
i no troba,

com qui vola
sense ales,

com qui balla
quan el concert ja ha acabat,

com qui acaricia la mà d'algú
per sota la taula,

com qui plora
perquè no troba la porta,

com qui viatja per fer
realitat el seu somni,
quan en realitat
el somni és dins seu.

Comentaris

  • minimalista[Ofensiu]
    ombra | 26-11-2005

    Gran poema ple de metafores totalment certes. Alhora són expressions humanes tan mínimes, però tant reals...A vegades penso que ningú se'n adona...però per sort al llegir poemes veig que no en sóc l'única.
    Seguirem mirant els petits detalls que ens mostra la vidaa oi?
    Endevant!
    Una abraçada!

  • filladelvent | 21-11-2005

    Molt bon poema!

    Bé, bé! et continuaré llegint,

    -Filladelvent-

  • omples el poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 07-11-2005

    de melangia, de metàfores i comparacions superpoètiques, ets llum d'esperança, esquitx de poesia... ets com una flor de tardor que brilla entre les fulles ja seques i fa més gran el seu esplendor...
    una abraçada!

  • Uf....[Ofensiu]
    Sole Ole | 26-10-2005

    Esparo estar morta el dia que deixis d'escriure, Atzavara. Tens una extranya inteligència per conectar les imatges als records de cadascu. No ensopeguessis mai tan com per no tornar a escriure, la màgia s'ha de repartir!

  • Gràcies[Ofensiu]
    instants | 26-10-2005

    "com qui viatja per fer
    realitat el seu somni,
    quan en realitat
    el somni és dins seu"

    Quanta veritat, és deliciós tendre sensual cert, que fàcil és marxar, enganyar-nos, quan en el fons, si ens aturem i ens descubrim, som feliços.

    Una abraçada i un petonàs.

  • la tardor...[Ofensiu]
    laia | 19-10-2005

    com qui acaricia la mà d'algú
    per sota la taula,


    m'autoregalo aquest vers, per què representa el joc de l'amor... i l'amor és viu encara que vulguem pensar a vegades que no...
    no et deixis perdre en la melancolia, i regala't tu també aquesta frase per no rendir-te mai! per no perdre la innocència...

  • Si les flors...[Ofensiu]
    Henry | 15-10-2005

    de tardor fossin com els versos que escrius, la primavera marxaria indignada de gelosia. I cada vers és com un pètal arrencat al punt just abans que caigui per si sol.

    Saps? dus la poesia per dins...

    Una abraçada,

    Henry

  • Molt be[Ofensiu]
    AINOA | 15-10-2005 | Valoració: 9

    Oh que bonic, m'agradat molt el teu poeme i es tant preciós com u sont aquestes flors.
    Una abraçada.

  • tnanollocA !(llegeix'ho de est a oest)[Ofensiu]
    cassigall blau | 14-10-2005

    Una abraçada

  • com qui viataja...[Ofensiu]
    Becari | 14-10-2005 | Valoració: 10

    només pel plaer d'anar-hi....com qui llegeix aquest poema nomès pel plaes d'assaborir la mel dels seus mots....super xulo

  • cullera[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 14-10-2005

    cèlia, és preciós....
    de debò....super tendre...i el final, és el summum...
    genial!!!!
    muaks!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AtzaVaRa

AtzaVaRa

96 Relats

393 Comentaris

129868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:


"No s'entenia la cançó de la nit,

de tan clares com eren les paraules."


Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)




txe_underground@hotmail.com

www.fotolog.com/atzavara