Cercador
Carta als amics
Un relat de: ombra- Compartir:
A vegades sembla impossible com es poden entendre tres persones tant diferents a nosaltres. Em sorprén molt, ho sabeu, però n'estic tant contenta de tenir-vos, de poder escoltar quan més necessito les vostres tendres paraules.
La nit s'havia apoderat de nosaltres, les llàgrimes comencaven a caure sense cap mena de pudor per les meves galtes, vosaltres no feieu més que mirar-me, que carregar-me d'energia amb aquests ulls vitals que teniu, amb petites carícies a les mans, que valen més que tot l'or del món. La pluja també va decidir caure, petites gotetes van canviar l'aspecte de la plaça, ara, amb un aire més fresc, més humit.
Sovint penso que sense vosaltres no seria res, sense aquests petits instants que sembla que d'altres no valoren però vitals per a nosaltres. Què importa si la gent no ho enten? Si no ens comprén?
Seguerem així, fent la nostra, entre nosaltres quedaran tots els secrets, tots els sentiments sense oblidar les nostres Un petò
Comentaris
-
opinió...[Ofensiu]Capdelin | 28-07-2005 | Valoració: 10
gràcies per llegir-me i comentar-me...
referent a la teva opinió sobre "amistat estratègica" voldria dir que:
és clar que crec en l'amistat com una força i un esglaó dins l'amor... el que passa és que en aquest poema, el poeta es referia NO a l'amistat en general, ni als amics en general... sinó a certs amics interessats, falsos, oportunistes, temporals... potser sí que l'autor exagerava i generalitzava massa... potser estava dolgut per alguna decepció d'amistat... com aquell o aquella que diu que ja no creurà mai més en ningú, que la vida és una merda, que tots els nois són iguals, que només busquen bla bla bla... quan un està ferit exagera i generalitza...
visca els amics com dius tu tant bé en aquest relat-carta...
una abraçada!
