amistat estratègica

Un relat de: Capdelin

Tres ocells sobre un cable
telefònic...
Serà viable la idea?

Marxa un, queden dos,

hi ha gestos, insinuacions,
juraments...
reeixirà el poema?

Marxa l'altre, queda un de sol,

esperarà en el cable
una trucada eterna
o s'haurà d'enamorar de
l'espantaocells
que va néixer per
espantar-lo?

Espera...

L'amistat
és una estratègia, un amulet
contra la soledat...
al final tots desisteixen
i tornen alguna tarda fingint
ser els mateixos... d'abans.









Comentaris

  • juer...[Ofensiu]
    AnNna | 24-08-2005 | Valoració: 10

    quanta raó... aquí sí que ploro... més que res perquè tu ja saps com n'és d'important, per mi, la paraula "amistat"... i realment... hi he vist la meva vida... aquest poema... uff... capdelin, company, amic... gràcies... t'adones de tot i ho reflecteixes perfectament... m'encanta... gràcies...

    petonets..

    AnNna

  • xaropdetu | 29-07-2005 | Valoració: 9

    tens molta rao.
    una forta abraçada!

    XaRoPDeTu

  • opinió[Ofensiu]
    ombra | 27-07-2005

    Hola!
    Primerament dir-te què m'han agradat molt les metafores que has utilitzat per descriure l'amistat, estan molt ben trobades, suposo que el tema de l'amistat és massa complex per definir en una poesia, ja que cadascú la interpretem segons la nostra experiència, no? Encara que no comparteixi plenament la teva definició sobre aquesta, et felicito per les paraules utilitzades per descriure el que tu penses.
    Fins aviaat! (esperant trucades...)

  • Ens fas compartir... l'amistat.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 25-07-2005 | Valoració: 10

    Tot el que "menges " pels ulls
    ho digereixes en ideas.
    Tote el que " beus " per l'oide,
    ens ho trasmets en paraules.
    Tot el que tu t'alimenta l'esperit,
    a nosaltres ens nodreixes l'ànima .

    Un petunet . Pilar

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )