Personalitzem la màgia!

Aquí em tens una altre nit,
asseguda, amagant el cap entre els braços.Intentant deixar la ment amb blanc,
no pensar en tu...
Dia rere dia, recordo,
ni que sigui un petit bocí d'aquella nit,Segons, suspirs, paraules. Tot queda dins d'una bombolla,
la bombolla del passat.Quan sóc amb tu,
el temps no te valor,es m'importa.
Sóc present en front teu,miro els teus ulls,
intento veure més enllà sense que t'enadonguis. No sé encara quin sentit donar-li a tot ai´xò, he de callar, és el millor i és el que he de fer, per no espatllar la "nostra màgia". Si dic nostra perquè només l'entenem nosaltres. Bé, això és el que em sembla creure, dubto de mi, del que puc arribar a sentir...