M'agrada molt l'ús de la repetició per emfatitzar el "on és". I que amb aquest recurs deixes a poc a poc píndoles d'eixe lloc. On sent, vius, descansa l'ànima,...

Poema amb bones imatges poètiques, de totes m'agrada molt el vers "la foscor que la llum trenca", perquè normalment sempre s'indica el contrari, que és la llum qui trenca la foscor.

M'ha agradat molt la imatge poètica d'allò que acaba sense haver començat, amb contradiccions pròpies de la poesia com "minuts atrapats en segons".

M'agrada com portes la narrativa del poema des dels contraris de proper i llunyà.

És un poema amb molt d'encant per mi, i la frase de "l'encís dels no nascuts" m'ha fet tremolat per dins.

Ja avançares a la primera part que no hi hauria final feliç, però també per mi ha sigut doblement amarg, no sols per la sorpresa de la malaltia, sinó de com ho va viure el protagonista (en xoc per la notícia, i fingint felicitat). Una escena que encara que estiga contextualitzada al 2000, pot ocórrer avui.

M'agrada molt la teva manera breu de descripció. Has escollit les paraules adequades, ni més ni menys, per donar-nos un context acurat de la situació, creant el tronc de la història, però deixant al lector també la llibertat d'imaginar detalls, com va ser el flirteig, com pujaren a la habitació, etc.

M'encanta com introdueixes al poeta. Just l'ofici, si es pot dir així, del poeta és, per mi, escriure el que no es pot expressar d'altra manera. La por, el desconeixement, el sentiment de refugi, etc., troba a la poesia les ganes de dir el que no es pot dir, i busca metàfores que expliquen allò que no es pot explicar.

"Jo soc", una afirmació que ha estat molt significant al llarg de la història humana i de la nostra història, i que tu ens apropes en aquest poema. Em convides a recordar que som moltes coses i cap, tot alhora, i per tant, no hem d'encasellar-se en cap definició concreta.

He gaudit molt amb el gir temporal final, ja que em sembla que relaciones d'una manera molt gràfica els piropos fets amb, després, un treball sexual. En primer lloc em fas pensar que els piropos fets a tu no són apropiats, però em deixa la porta oberta a si serien adients, o inclús buscats, si fores... (com tu dius).

Per últim, agraït dels teus comentaris, sempre és un plaer llegir-los. Endavant!

Disfrute llegint la segona part del poema, molt plàstic, i com es barreja la descripció poètica de la fruita i el cos. Endavant!

M'agrada molt com planteges la situació temporal al final del poema. El ràdar que mira al futur, i una feina que de no acabar mira tambe al futur. Endavant!

Quants tipus d'abraçades, però què importants són totes. Gràcies per recordar-nos-lo.
M'ha agradat molt aquesta cascada de versos que fas.

Aquestos versos "em desperten la simfonia de dins", parafrasejant el mateix poema. Una imatge mental molt ben creada. Endavant!

M'ha agradat molt la personificació que fas de la pluja. En concret una frase m'ha cridat poderosament l'atenció, inclús l'he rellegida un parell de vegades: "la pluja que no plou quan no vol ploure".