Com és la feina?

Un relat de: Noia Targarina

Que àrdua és la feina,
i dona gust de fer-la,
no sentirem el dard a prop nostre,
i no datarem la nostre inscripció del nostre nom,
que no tenim dos dit de front!
Què volem veure?
ens caurà una ditada,
i què ens dirà el druida?
de la nostre situació?
i que dur que és!
Que potser tenim un radar per saber què passarà?
i arribarà la tarda i no podré acabar-ho,
ja que si no l'endemà haurem de continuar,
amb la mateixa situació.

Comentaris

  • El temps[Ofensiu]
    miguel.fabra | 05-02-2023

    M'agrada molt com planteges la situació temporal al final del poema. El ràdar que mira al futur, i una feina que de no acabar mira tambe al futur. Endavant!

  • LA FEINA S'HA DE FER. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2023 | Valoració: 10


    Naturalment que tot està en la vida. Necessites un radar per a tenir un dit de front i la situació continuarà sent o no!
    Un poema que dona a pensar, com és la feina!
    Continua així i aplegaràs als 1000 poemes editats.
    Cordialment.

  • LA FEINA S'HA DE FER. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2023 | Valoració: 10


    Naturalment que tot està en la vida. Necessites un radar per a tenir un dit de front i la situació continuarà sent o no!
    Un poema que dona a pensar, com és la feina!
    Continua així i aplegaràs als 1000 poemes editats.
    Cordialment.