Cercador
L'exterior dels llençols
Un relat de: miguel.fabra- Compartir:
La ment repetia a un lloc sagrat
despullat i amb una espelma
preparant-se per encendre-la
en cor apagat:
Sentir, tocar i viure.
Trinitat a la què tornava.
Aigües vessades
revivien els meus cabells,
tot en mi va cantar
al Déu meu i sentit.
despullat i amb una espelma
preparant-se per encendre-la
en cor apagat:
Sentir, tocar i viure.
Trinitat a la què tornava.
Aigües vessades
revivien els meus cabells,
tot en mi va cantar
al Déu meu i sentit.
Comentaris
-
Així és...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 06-04-2023
No sé pas si altres lectors veuran en aquest senzill poema el que jo hi capto o és que són imaginacions s meves. Però jo hi besllumo un poema d'una espiritualitat profunda i meditada on s'entrellacen els diferents estats de corporalitat que conformen l'ésser en la seva essència divina. Em plau, llegint-te, saber que no estic pas sol en els meus pensaments iniciàtics...Salut i llum!
l´Autor
7 Relats
29 Comentaris
1140 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00