Vidriera sense vidre

Un relat de: miguel.fabra
Allà hi ha una vidriera
recolzada a l’envà
de la llar lluminosa.

Allà s’amaguen formes
intrigues i secrets
que llunes protegien.

El vent escapolit
amb la llum sense vidre
parla de quan eren cristall
les històries contades.

La ferida desfeu
sense mans ni símbols
vidre del no estimar
i obligà la ficció
a ser traster.

Cada cop que estic buit
aquell vidre recorde
sense res que
sense sants navegants
ni prínceps ni princeses.

No el veig afectat trist
em reconforte en vore’l
em sent menys eremita.

Comentaris

  • Allà [Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2024

    S'amaguen...
    Poema difícil, però és que no cal entendre un poema. T'ha d'arribar i... M'ha arribat!
    Amb total cordialitat

l´Autor

miguel.fabra

6 Relats

21 Comentaris

808 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Soc inquiet i curiós, sempre en ganes d'avançar les línies del límit creatiu.