No diré el teu nom

Un relat de: FeloPV
A A.C.C

I

No diré el teu nom d'alta nissaga
alfabètica, l'equilibri
precari de l'esveltesa en moure's,
la mar, que de tan quieta s'agita.
Aquest sol, taronja que has collit
a l'ampit d'un avió, les
postals desades a l'equipatge.

II

Deixa'm, primer, pelar la corfa
assaborint els pinyols, fins el cor,
el bes suau que mai assajàrem.
Malucs, natges, amidar-te el cos
amb el pols precís del terrisser.


III

Comptar estels tombats a la sorra,
aliens al rodar d'aquest món.
Permetem-nos de fer el viatge.

18/11/2010

Comentaris

  • Corfa[Ofensiu]

    Un poema molt sensual i amb un ritme envejable. És lleuger, bo de llegir perquè és fa dolç al paladar i sucœs als sentits...Per cert!, M'ha encantat veure que emprès l'arabisme "Corda" , paraula que feia servir la mare.

  • Assaborir[Ofensiu]
    miguel.fabra | 05-02-2023

    Disfrute llegint la segona part del poema, molt plàstic, i com es barreja la descripció poètica de la fruita i el cos. Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de FeloPV

FeloPV

6 Relats

3 Comentaris

927 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Abans RFS1984 (podeu buscar-me i llegir-me els poemes que pengí aleshores)

Vaig perdre l'adreça electrònica i, amb ella, l'accés al compte.

Ara n'òbric un de nou. La segona època.

Si abans era interí, ara exercisc de gris funcionari de carrera.

Endavant amb les atxes!