A peu

No acostumo a comentar les persones que escriviu poemes, em sap greu, però sovint em costa treure'n l'entrellat i prefereixo restar en silenci. Així i tot, et llegeixo i m'agrada fer-ho.

Salutacions i gaudeix del dia de Sant Jordi

Llegit i rellegit. Gaudit sense treure'n el sentit!
Per més que el repasso no sé què ens vols dir, però els versos són música per oir!

Sembla una cosa i després una altra, i al final no he entès però m'ha agradat!
Amb total cordialitat

Jo hi besllumo el doble estèric del cos, "ans vaig descalça
sense brides" veient la vida des d'una altra vibració, vagant en cerca dels que hi fòren i ja no hi són, dels que vindran també...Perquè en el poema el temps ja no existeix, tot és un etern present.

Un poema que m'implica que estàs pensant en els no nascuts, i camines descalça en l'estretor de la vida. Vaja!, m'ha impressionat aquest poema, que és molt profund!
Enhorabona, Atlantis. Ets una artista.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

És un poema amb molt d'encant per mi, i la frase de "l'encís dels no nascuts" m'ha fet tremolat per dins.

una mica críptic. L'he rellegit vàries vegades i cada cop hi descobreixo significats diferents, crec que això és positiu. Seguiré esbrinant què vols dir, i si insisteixo és perquè m'ha agradat i intrigat a parts iguales. Molt bé, Atlantis.

M'ha cridat l'atenció aquesta referència als no nascuts. Fins i tot em sembla que confronta amb un caminar plàcid que es dibuixa més avall del poema.

Sia el que sia, profund.

Salutacions,

Fidel Gangonells

volia dir vivint !!!! mare de déu.

Caminant lliure i visquen el present en tot moment.

Preciós poema Atlantis.

Rosa.