Fa molt de temps que volia comentar-te aquest relat. Volia dir-te que m'ha agradat moltíssim, com tots els teus escrits. Té la vitalitat colpidora de "Recital a dues veus per a un jardí amb cadàver", i la tria adient de les paraules que sempre aconsegueixes. La precisió del llenguatge la podem gaudir tant en aquestes històries a R.C., com en la teva obra, tan rodona, "Més enllà del somni".

Pols màgica. Quin títol més ben trobat. Tot el poema és com un recordatori de la pols màgica que ens va quedar als dits de la infantesa, en moments com els que descrius amb el teu habitual virtuosisme sonor i verbal, i la cadència que flueix suament. I les imatges, sempre precises i sempre noves: Badallen les campanes. La pell s'embriaga.
Gràcies per aquesta pols màgica estiuenca que he llegit i rellegit.

Amb tan poques paraules, dius tantes coses… Postres imatges, expresses sensacions, ens portes de la mà al teu món poètic. Jo també voldria que el meu cor despertés, desplegués les ales i iniciés el vol.
Com sempre, un escrit que obres i tanques de forma rodona.

M'ha enganxat des del primer moment aquesta poesia teva, que, de fet és un relat quan llegeixes l'últim vers. No sabria explicar ben bé per què, però m'ha agradat. Té ritme i té sentit.
Enhorabona. Passejaré quan pugui per altres escrits teus.
M'ha agradat molt també la teva presentació, amb la frase de Romeu i Julieta.

És difícil elaborar els "nanos". Tu els dones el vernís personal espurnejant. El tercer deliciós; un s'hi voldria trobar.

Quin relat més eixit! Una versió deliciosa de sant Jordi i el drac. Tot té sentit i molt d'enginy. No n'hi ha res de gratuït. El final m'encanta.
Enhorabona.

Quin relat més eixit! Una versió deliciosa de sant Jordi i el drac. Tot té molt d'enginy. No hi ha res de gratuït. El final m'encata.
Enhorabona.

Quina descripció més enlluernadora. Minuciosa, rica… et fa gaudir com s'hi fossis present en l'esclat de la vida.
Fas que tot sembli fàcil amb el teu vocabulari ric, amb el fluir de les teves paraules convertides en imatges.
Fins a la meitat, aquest relat m'ha recordat el començament d'un de Hermann Hesse titulat "Dels temps de la infantesa". El coneixes?

Original, divertit, entremaliat.
Enhorabona pel sentit de l'humor tan reeixit

Imatges, paraules, música. Fas fàcil allò que és difícil: combinar tots els elements i aconseguir escrits que flueixen i ens fan gaudir.
Els versos "el títol sobre el coixí, els versos sobre la vànova" em recorden a Rafael Alberti.
M'agrada molt "Dormen els somnis somiats, que més tard semblaran records". I també "Silenciosa, l'orquestra de les hores assaja la partitura del temps". I també "... el lluminós poema d'un raig de sol pintor de cambra". I també..., i també...
Poses sobre el paper realitats viscudes per molts de nosaltres.
Un altre escrit teu per llegir i rellegir.

Descrius amb sensibilitat i justesa sensacions que molts hem gaudit i patit. El desig de no deixar que desapareguin unes vivències estimades: les carícies d'unes mans, la dolcesa d'un somriure.
També m'ha agradat el teu final de fugir de la nostàlgia, d'anar cap a la vida.
Enhorabona per aquest escrit tan ple.

Quin relat més interessant, amè i ben estructurat. I sobretot, salpebrat amb aquesta ironia fina que és la que m'agrada.
Enhorabona per una nova perspectiva de "la gran nevada". Jo també la vaig patir a Lloret de Mar en una urbanització on no va arribar el tractoret llevaneus fins quatre dies després.
M'agrada molt com escrius. Et seguiré llegint.

Molt bon relat. A poc a poc vas portant el lector d'un supòsit a un altre. Una dona? Un transvestit que no vol que la mare ho sàpiga? Una engany organitzat amb la mare que no pot sortir de casa? I, finalment, una estafa organitzada i amb autojustificació. Dosifiques la informació a petits glops, i amb l'enginy i la curada escriptura de sempre.

Molt bon relat. A poc a poc vas portant el lector d'un supòsit a un altre. Una dona? Un transvestit que no vol que la mare ho sàpiga? Una engany organitzat amb la mare que no pot surtir de casa? I, finalment, una estafa organitzada i amb autojustificació. Dosifiques la informació a petits glops, i amb l'enginy i la curada escriptura de sempre.

Quines imatges tan belles. Plenes d'una simbologia que ens fan la història ben propera. Un relat agredolç, escrit amb precisió i calidesa.
Enhorabona, una vegada més.