VINDRÀS

Molt bonic, de veritat, Quan la mort toca d'aprop sents el que tu molt bé descrius:
"Ella va creure
que et prenia per sempre,
però el meu amor t'ha retornat."

En un pricipi quedem devastats, però desprès a poc a poc ens aferrem al que la mort no ens pot treure, el seu record... i el vivim intensament.
M'ha agradat la teva manera d'explicar-ho com si esperèssim una visita de veritat...

Gràcies per comentar el meu poema, és dur no és fàcil de comentar però la mort també ho és. També t'agraeixo recomenr-me aquest poema he gaudit de la seva lectura.

Una abraçada!!!

... tendre i romàntica, que si, tal com vas dir-me te una retirada al relat que em vas comentar. Tens una manera de descriure les escenes planerai delicada que fa que fàcilment puguis posar-te a la pell de la protagonista. M'encanta aquesta estrofa:
" La llum amiga i tèbia de la tarda
enfila la cortina
i, generosa,
fa de puntaire sobre la paret blanca"

Una forta abraçada T'aniré llegint.

I tant que recordo aquest Vindràs: em va encisar!

I ara que he tornat a passar els ulls sobre els seus versos i he obert una mica la finestra de l'ànima, he sentit endins l'efecte de la seva màgia.
I em reconforta la coincidència que tu mateixa has assenyalat, com altres vegades, sentint-me més i millor acompanyada...

I tant que m'agrada , el que dius sobre Garcia Lorca i Rafael Alberti: és tot un honor per a mi!
Del primer, sobre tot, vaig llegir molt en una determinada època de la meva vida, quan aconseguia remoure en mi sensacions que no tenien nom.

T'envio una abraçada plena d'admiració,
Unaquimera

Llegir-te és sempre un plaer, i més degustant versos que narren una història de retorn o retrobada. Paraules que s'encreuen, interactuen i fluctuen entre el desig i l'emoció. No és la trama d'una casualitat. Algú torna expressament a veure't, a buscar-te. El desig (escrit en futur) esdevé realitat (escrita en present), un recurs literari original i molt interessant!

La segona part del poema és un mosaic bellíssim d'imatges i metàfores de les quals, si m'ho permets, en destacaria especialment la traca final, perfecta:

"La llum amiga i tèbia de la tarda
enfila la cortina
i, generosa,
fa de puntaire sobre la paret blanca.
És el per sempre".

De matrícula d'honor! Enhorabona i gràcies tant per tots els teus comentaris com, sobretot, per poemes com aquest!

Una abraçada ben forta, JoanaCarner!!!

V

que lentament i suau, ens omple d'esperança, pel retrobament, pel desig de compartir més enllà d'on les realitats ens lliguen.

L´amor tot ho aconsegueix... La nostra ment, el nostre record, és clau dels nostres desitjos.

Un poema bell i molt serntit.

Una abraçada forta

Pilar

i vindre´jo sempre que pugui.
Quina descoberta!
Gràcies pel teu comentari i gràcies per aquest poema!

una abraçada

Tendre i terrible, suau però dens, sensible i sentit, el poema ofereix, generosament, més d'una lectura possible.
Una d'elles m'esgarrifa i em fa estremir, una altra m'esborrona i m'enamora i una tercera s'insinua lentament, sense presses...

No sé quina realitat amaga la metàfora, però totes les que intueixo són potents, malgrat s'expressen lliscant dolçament, amb aquest ritme tranquil que li has atorgat servint-te de la brevetat del vers, dels signes de puntuació lleials, del pas pausat tot i la frisança del desig, de la serenitat dels mots prenyats de desig i passió.

Hauria de posar-te un trenta, com a mínim, ja que el goig de la lectura ha estat triple!

T'envio una abraçada generosa com tu,
Unaquimera

escriu un altre poema

Un molt bon poema, pel meu gust.

Un ritme suau i bona sonoritat. Aquests últims versos els trobo preciosos:

La llum amiga i tèbia de la tarda
enfila la cortina
i, generosa,
fa de puntaire sobre la paret blanca.
És el per sempre.

Jo també et continuaré llegint, sempre que pugui,

Xantalam

Sempre que tu vulguis, serà només teu. Teva serà la claror i l'ombra. La lluna serà el far del record de les carícies que van arribar al teu port. Ara el viatge és més intens que mai.

Vindrà, no li cal clau per entrar, sap que tu sempre l'estàs esperant. Bressola els records però obre la finestra per deixar entrar nova vida. Alleugera la motxilla del passat.

Del poema escrit a la teva pell, només tu en guardes la metàfora i l'accent.

Salut.
onatge