Se li havien posat en dièresi

Un relat de: JoanaCarner

Al Manel se li havien posat en dièresi després de les darreres paraules de l'Eva. Ella encara els hi podia veure allà dalt mentre amb un somriure -amagat per tal de no enfurismar-lo- veia passar com un flaix els últims esdeveniments i, sobretot, la conversa de feia uns moments.
Tot havia anat tan ràpid! Encara no feia tres dies que havien sortit de Barcelona. El Congrés sobre tractament i recuperació de la informació, organitzat per la Universitat de Granada, havia començat amb l'avorridora normalitat d'aquestes trobades. L'Eva havia presentat una comunicació per fer currículum en la seva recent iniciada docència a la Universitat de Barcelona. L'havia llegida al matí, i n'estava força satisfeta. Però per a la jove professora, la part interessant d'aquell congrés havia començat a primera hora de la tarda. En Manel, el catedràtic estrella de la Facultat, havia inaugurat la sessió amb una ponència trencadora i exposada de forma brillant. L'Eva n'estava encapritxada, del Manel: era tan atractiu! A més, sospitava que el seu interès era correspost perquè des de feia algun temps, quan coincidien, les mirades suggerents es feien evidents. Era lògic, per tant, que al vespre, després d'unes copes al bar de l'hotel, la noia acceptés la proposta del catedràtic d'anar a la seva habitació -per intercanviar impressions -havia dit. L'Eva sabia que era casat. I també coneixia els xiuxiuats rotllos amb professores i alumnes. Potser això era part del seu encant.
Aquella nit el Manel s'estimava. El Manel era un d'aquells espècimens -no gens estranys, d'altra banda- a qui l'estarrufament de l'ego li esperonava la libido. La comunicació havia estat un èxit i la vanitat i la testosterona corrien a dojo. La trobada va ser tòrrida i amb alguns moments gairebé tendres. De matinada l'Eva marxà, discreta, cap a la seva habitació.
La nit següent el Manel renovà la invitació i l'Eva accedí encantada. Enmig dels excitants preàmbuls ella li demanà: -M'estimes? L'home tingué uns segons de perplexitat. -Les dones qualsevol relació sexual la traslladen a l'àmbit dels sentiments -va pensar. Però anava massa calent i amb algun whisky de més, i respongué que sí, que sí que l'estimava. Al matí l'Eva restava al costat del seu flamant amic nua, suau, amanyagadora. A cau d'orella l'envernissava amb paraules d'admiració sobre la seva intel·ligència i les seves capacitats amatòries. El Manel somreia cofoi. Amb aire de superioritat condescendent que no es preocupava de dissimular, li pronosticava un futur prometedor al Departament. Però tot seguit, va mirar el rellotge i, amb un posat d'impaciència, li va dir que es vestís i marxés.
Per a l'Eva, les dues nits amb el catedràtic estrella havien estat un trofeu, a més d'una aventura agradable. Però els aires de superioritat i de conqueridor ja avorrit l'empiparen en extrem. Aleshores, li demanà amb veu transcendent: -Quan li diràs a la teva dona? Cal que ho sàpiga per tu, i que no se n'assabenti pels altres. -Quins altres? -respongué el Manel, amb un fil de veu. -La Nora, la seva amiga, crec que em va veure ahir, de matinada, sortir de l'habitació. A més... m'estimes, no? La cara del Manel es confonia amb el gris perla de la paret.
L'Eva ja s'havia divertit prou; gairebé no podia dissimular el somriure. S'havia fet passar el gust de donar-li un ensurt a aquell gall fatxenda, però ara tenia por que la broma es girés contra ella. Per sort la seva ment era àgil. -Si vols... de moment ens podem veure d'amagat, quan puguis; no et vull pas pressionar -li murmurejà.
La dièresi que li havia pujat al Manel feia uns moments va començar a descendir, i a poc a poc es va situar al seu lloc.

Comentaris

  • Com de costum,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 25-01-2009 | Valoració: 10

    un relat plaent de llegir. Divertit i amb un toc de sàtira que, malgrat tot, no ataca obertament el tracte que dispensen homes com aquest flamant catedràtic, que prou podria guardar-se els fums i merèixer algun escarment més punyent o incisiu que la insinuació de l'amenaça de la noia. És clar que m'has deixat intrigat en un punt, quan ella diu que la broma se li podria girar en contra. Realment, el text podria tenir continuïtat! Què tal una segona part?

    Gràcies pels teus comentaris! Escriure ho faig, però no penjo gaire res perquè envio a concursos, últimament. De totes maneres, espero actualitzar algun dia d'aquests el meu raconet d'RC amb alguna coseta nova.

    Salut i seguim en contacte!!!!

    V

  • Especímens amb dièresis[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-01-2009 | Valoració: 10

    Un relat humorístic, sens dubte, però també crític amb segons quins estereotips o especímens...

    Una narració divertida, no per això exempta d'una pinzellada més seriosa entre els tons suaus...

    Una història amb barreja d'idealisme i realisme, de sexe i romanticisme, de quotidianitat i excepció...

    Uns personatges amb personalitat pròpia, carregats de referents clàssics: per cert, sobre marits i escapades, em permeto oferir-te El tret, per la culata! i tu deicideixes si li dones a llegir a l'Eva, o a la dona del Manel! ...

    Una lectura molt agradable, en conjunt!

    En vista del que vaig coneixent de la teva producció, el que encara m'espera promet ser interessant.
    Tornaré a passar, doncs, però entre tant, t'envio una äbräçädä circumflexa,
    Unaquimera

  • Molt bé[Ofensiu]
    Na_Gretel | 19-01-2009 | Valoració: 8

    Molt ben fet per la Joana, sí, senyor, què n'apregui! És un relat curtet, però molt divertit. M'ha agradat molt, felicitats!

  • El Manel,[Ofensiu]
    brins | 19-01-2009 | Valoració: 10

    tan intel.ligent...i, com sempre, la dona, l´Eva, és qui domina la situació. Molt bé Joana, un relat ben escrit i encertat.Enhorabona!
    Una abraçada forta

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

34189 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)