Enyor entre ametllers

Un relat preciós com la flor de l'atmeller.
Felicitats
Cendra

De vegades la vida és com una flor d'ametller i els seus pètals ens són vida o oblit... La teva sensibilitat ha anat desgranant el relat. La vida és una abraçada d'enyorament, només que de vegades no tenim ni la flor d'ametller...

Una abraçada.
onatge

Al teu relat desprèn tendresa, tens sensivilitat a les petites coses com la flor del ametller.
Amant de la senzillesa que saps a ben reflexa, tot guiant la ploma en la teva mà.
Per tu. ---TENDRESA---
www.youtube.com/watch?v=fJYEZF0Q_Ik
Salutacions
Josep

Quines imatges tan belles. Plenes d'una simbologia que ens fan la història ben propera. Un relat agredolç, escrit amb precisió i calidesa.
Enhorabona, una vegada més.

Per què, per què serà que m'agrada la senzillesa, la humilitat de la flor de l'ametller?
Possiblement perquè, de petit, a casa els meus avis paterns n'hi havia uns quants d'ametllers, i al carrer de casa els meus pares, n'hi havia -crec que encara hi és- un de molt proper que ens oferia un bonic espectacle quan estava en flor.
I, m'agraden la senzillesa dels teus escrits, que altres comentaristes saben i sabran destacar més que no pas jo, les seves virtuts.
Pilar, com sempre, un plaer llegir un relat teu.
- Joan -

Benvolguda Brins,
Primer de tot, vull que sàpigues que aprecio de veres els teus comentaris.
I pel que fa al teu relat, he trobada molt encertada la metàfora de l'ametller que després d'un hivern tan dur reviu de nou, amb la de l'home, que després d'una desgràcia, s'ha de refer perquè la vida continua i així li ho demana la mateixa vida.
La naturalesa sempre ens parla, ens ensenya...i pel que veig tu la saps interpretar molt bé.
Fins a la propera, M. Pilar Martínez

Malgrat haver perdut aquest contacte intim
amb la natura, nosaltres,
som pell de faig i sang de roure,
companys de travessa per la vida.

Inclos ells, els arbres, ens veuen desde generacions i generacions...

Tenim tan que aprendre de la natura! N'has sabut trobar un bon exemple.
Un relat ben descrit, sentiments tristos de perdua, decisions desesperades i a la fi, la natura s'imposa, és fa sentir sense veu; tan sols mostrant que a pesar de totes les inclemències patides, sempre ressorgeix amb alegria, mostrant el més bonic que té, aromes deliciosos, flors acolorides que ben pocs pinzells poden copsar.

Una forta abraçada

PD: Espero que el teu pinzell si que en sàpiga, el meu està una mica abandonat.

Sempre l'enyor em fa pessigolles...unes pessigoles que no volen existir.
M'enganxa la teva frase:
"Una nova llar on el dolor no tingués espai."
O potser saber trobar un lloc a prop d'un ametller.

Els colors de la vida reneixen fins i tot en els vells arbres. Ens fas una reflexió en que home i natura troba la força per tornar a començar.
Per què nosaltres també ens arrelem a la terra, amb qui vivim, on vivim, ja som un tot.
Un relat trist, però tendre i emotiu Trist, en quan la vida ha clivellat l'escorça de l'home i li ha arrencat part d'ell, , emotiu , per què en la teva descripció veig un home abatut per l'enyor, tendre, en contemplar com la puresa de les flors d'ametller el fa reviure.
Gràcies Pilar , per tot, és un plaer llegir-te.
Una càlida abraçada,
Núria

En aquest relat has fet coincidir dos moments: el del jardí, que acompleix "el seu trajecte d'anada i tornada" i comença a desvetllar-se de la letargia" al febrer, quan s'acosta el final de l'hivern,
i el de l'home, que decideix abandonar el lloc on ha patit, l'espai que emmarca el seu enyor.

Un i altre coincideixen, i el primer ofereix al segon una raó per romandre, per continuar, per no defallir: boníssima lliçó la de la natura!
Si l'escoltessim més sovint...

T'envio una abraçada blanca, com una flor d'ametller tot just oberta,
Unaquimera

Sembla que els nostres ametllers han florit al mateix temps!

Elmeu ametller és esquifit

M'ha agradat molt el teu relat.

Salutacions!

Ens ofereixes un tresor que cal valorar per tot el que aporta al lector: sensibilitat, dolor, enyor, mort, vida, natura, humilitat, fortalesa, bellesa. Són tantes les evocacions que flueixen dels teus versos que resulta un veritable plaer rellegir-lo per tot el que hi ha de saviesa. Una bona lliçó de vida, la teva! La comparança o fusió entre l'home i l'ametller resulta tot un encert. La meva enhorabona per aquests mots brodats amb fil d'or.
Rep una abraçada ben joiosa!

Mercè