Enyor entre ametllers

Un relat de: brins

***
flor d'ametller


ENYOR ENTRE AMETLLERS

Acabava l'hivern, quan ella el deixà, quan se n'anà en silenci després de tota una vida junts. Era febrer, un mes de canvis en què el jardí acomplia el seu trajecte d'anada i tornada, tot onejant blanques flors d'ametllers. Finalitzava l'època més crua de l'any, i també de la seva vida; la natura començava a desvetllar-se de la letargia, però el seu cor no aconseguia reverdir després de la pèrdua.

Decidí abandonar aquella casa que havia compartit durant tants anys amb l'estimada, les parets eren impregnades d'enyor massa punyent; preferia cercar un altre habitatge ben lluny, en algun lloc ignot on poder esborrar el sofriment. Una nova llar on el dolor no tingués espai.

En començar a preparar la maleta, però, veié darrere la finestra un ametller vell, amb escorça resseca i clivellada que tornava a sagnar l'entranya per poder ofrenar blancor a tot el verger. Allargà la mà, l'acaricià... i abaixà el cap avergonyit, admirat de la fortalesa i generositat d'aquell arbre. Tornà a obrir la maleta gastada pels dies, però amb color encara, i tragué de nou la roba que hi havia guardat. La tornà a a penjar a l'armari de la vida.

Pensà que seria ingrat no sentir-se part d'aquell bell entorn, abandonar tanta formosor sense oferir cap esforç. Calia ser coratjós com aquell vell ametller que, després de cada dur hivern, treia força per poder regalar nívies flors al seu jardí...



Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    Cendra de flor | 08-03-2010 | Valoració: 10

    Un relat preciós com la flor de l'atmeller.
    Felicitats
    Cendra

  • De vegades...[Ofensiu]
    onatge | 07-03-2010 | Valoració: 10

    De vegades la vida és com una flor d'ametller i els seus pètals ens són vida o oblit... La teva sensibilitat ha anat desgranant el relat. La vida és una abraçada d'enyorament, només que de vegades no tenim ni la flor d'ametller...

    Una abraçada.
    onatge

  • ...carai![Ofensiu]
    jos monts | 05-03-2010


    Al teu relat desprèn tendresa, tens sensivilitat a les petites coses com la flor del ametller.
    Amant de la senzillesa que saps a ben reflexa, tot guiant la ploma en la teva mà.
    Per tu. ---TENDRESA---
    www.youtube.com/watch?v=fJYEZF0Q_Ik
    Salutacions
    Josep

  • Un relat escrit amb precisió i calidesa.[Ofensiu]
    JoanaCarner | 05-03-2010 | Valoració: 10

    Quines imatges tan belles. Plenes d'una simbologia que ens fan la història ben propera. Un relat agredolç, escrit amb precisió i calidesa.
    Enhorabona, una vegada més.

  • Per què?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 03-03-2010 | Valoració: 10

    Per què, per què serà que m'agrada la senzillesa, la humilitat de la flor de l'ametller?
    Possiblement perquè, de petit, a casa els meus avis paterns n'hi havia uns quants d'ametllers, i al carrer de casa els meus pares, n'hi havia -crec que encara hi és- un de molt proper que ens oferia un bonic espectacle quan estava en flor.
    I, m'agraden la senzillesa dels teus escrits, que altres comentaristes saben i sabran destacar més que no pas jo, les seves virtuts.
    Pilar, com sempre, un plaer llegir un relat teu.
    - Joan -

  • La naturalesa ens parla[Ofensiu]
    Grocdefoc | 03-03-2010 | Valoració: 10

    Benvolguda Brins,
    Primer de tot, vull que sàpigues que aprecio de veres els teus comentaris.
    I pel que fa al teu relat, he trobada molt encertada la metàfora de l'ametller que després d'un hivern tan dur reviu de nou, amb la de l'home, que després d'una desgràcia, s'ha de refer perquè la vida continua i així li ho demana la mateixa vida.
    La naturalesa sempre ens parla, ens ensenya...i pel que veig tu la saps interpretar molt bé.
    Fins a la propera, M. Pilar Martínez

  • els arbres part del nostre cor[Ofensiu]
    Avet_blau | 03-03-2010 | Valoració: 10

    Malgrat haver perdut aquest contacte intim
    amb la natura, nosaltres,
    som pell de faig i sang de roure,
    companys de travessa per la vida.

    Inclos ells, els arbres, ens veuen desde generacions i generacions...

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Naiade | 03-03-2010 | Valoració: 10


    Tenim tan que aprendre de la natura! N'has sabut trobar un bon exemple.
    Un relat ben descrit, sentiments tristos de perdua, decisions desesperades i a la fi, la natura s'imposa, és fa sentir sense veu; tan sols mostrant que a pesar de totes les inclemències patides, sempre ressorgeix amb alegria, mostrant el més bonic que té, aromes deliciosos, flors acolorides que ben pocs pinzells poden copsar.

    Una forta abraçada

    PD: Espero que el teu pinzell si que en sàpiga, el meu està una mica abandonat.

  • Ametllers dins de casa meva[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-03-2010 | Valoració: 10

    Sempre l'enyor em fa pessigolles...unes pessigoles que no volen existir.
    M'enganxa la teva frase:
    "Una nova llar on el dolor no tingués espai."
    O potser saber trobar un lloc a prop d'un ametller.

  • Renèixer amb la natura.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-03-2010 | Valoració: 10

    Els colors de la vida reneixen fins i tot en els vells arbres. Ens fas una reflexió en que home i natura troba la força per tornar a començar.
    Per què nosaltres també ens arrelem a la terra, amb qui vivim, on vivim, ja som un tot.
    Un relat trist, però tendre i emotiu Trist, en quan la vida ha clivellat l'escorça de l'home i li ha arrencat part d'ell, , emotiu , per què en la teva descripció veig un home abatut per l'enyor, tendre, en contemplar com la puresa de les flors d'ametller el fa reviure.
    Gràcies Pilar , per tot, és un plaer llegir-te.
    Una càlida abraçada,
    Núria


  • La lliçó de la natura[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-03-2010 | Valoració: 10

    En aquest relat has fet coincidir dos moments: el del jardí, que acompleix "el seu trajecte d'anada i tornada" i comença a desvetllar-se de la letargia" al febrer, quan s'acosta el final de l'hivern,
    i el de l'home, que decideix abandonar el lloc on ha patit, l'espai que emmarca el seu enyor.

    Un i altre coincideixen, i el primer ofereix al segon una raó per romandre, per continuar, per no defallir: boníssima lliçó la de la natura!
    Si l'escoltessim més sovint...

    T'envio una abraçada blanca, com una flor d'ametller tot just oberta,
    Unaquimera

  • Felicitats![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 02-03-2010 | Valoració: 10


    Sembla que els nostres ametllers han florit al mateix temps!

    Elmeu ametller és esquifit

    M'ha agradat molt el teu relat.

    Salutacions!

  • Pilar, quina meravella![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-03-2010 | Valoració: 10

    Ens ofereixes un tresor que cal valorar per tot el que aporta al lector: sensibilitat, dolor, enyor, mort, vida, natura, humilitat, fortalesa, bellesa. Són tantes les evocacions que flueixen dels teus versos que resulta un veritable plaer rellegir-lo per tot el que hi ha de saviesa. Una bona lliçó de vida, la teva! La comparança o fusió entre l'home i l'ametller resulta tot un encert. La meva enhorabona per aquests mots brodats amb fil d'or.
    Rep una abraçada ben joiosa!

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: