Capvespres dolços, capvespres tòrrids

Salut i REBOLICA! (no 'rebotica'!)

...que, a primera vista semblen contraposats; cada parella ateny una cosa diferent, sembla, de l'acabament del dia. Però no; estan,al mateix lloc, i al mateix capvespre, esperant pràcticament el mateix: desig, amor, sexe. Els uns l'han gaudit abans; tranquils ja; els altres, impacients per tastar-lo.
Has sabut enllaçar la vida i el paisatge. O els paisatges i les vides de les dues parelles amb un llenguatge planer, però ric en vocabulari i imatges.

PS. Em sembla que també és la primera vegada que llegeix alguna cosa teua.
Gràcies pel comentari. I tens raó: els dos darrers versos, incomprensibles: no era "comenta", sinó "comença".

Salut i rebotica, xicona!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Tal com et vaig deixar escrit fa temps, jo he continuat passant de tant en tant pel teu espai per llegir les teves publicacions, que em continuen resultant interessants.
Avui em decideixo a deixar un comentari engrescada per la coincidència: habitualment, em prenc aquestes casualitats com a oportunitats de sentir-nos més properes, i per tant la confluència temàtica em sembla que va més enllà de la paraula que totes dues hem triada: Capvespre; si cliques damunt les lletres en color, podràs contemplar un altre, jugant amb la forma, que t'ofereixo confiant que t'agradi.

En aquest breu i romàntic relat, tu has presentat el Capvespre sobre la ciutat i la parella d'enamorats com un amic esperat, com un benefactor generós, com el símbol d'un moment de calidesa i d'intimitat.
El meu és un volcà que vessa lava damunt el mar... ja em diràs què et sembla, si decideixes anar a mirar-t'ho.

Espero, Joana, que les Festes hagin estat Bones i que hagis entrat al Nou Any amb bon pas.

T'ofereixo una abraçada per celebrar la coincidència que avui ens ha apropat,
Unaquimera

Natura, A prop, Silenci, Amor.
Bon joc de cartes per viure i conviure.

M'ha agradat la comparació dels capvespres,
els que esperen el moment màgic i sublim.
amb el delit d'acomiadar el dia junts...

i els que només esperen que les llums, s'apaguin, que regni la nit,
per deixar escapar els desitjos amagats.

Envoltes el lector de tendresa i foc alhora.
Potser l´esplanada és la del castell de Torre Baró?

Nou Barris ha estat el meu districte des que hi vaig néixer. Ara tan sols hi vaig de tant en tant, però el continuo tenint en el cor.

Una forta abraçada.

capvespres guareixen del crit de viure... Llàstima que potser la pizza s'haurà refredat. Però el capvespre és de forquilla i ganivet...


Salut.
onatge