Capítol III: De quan el cavaller s'enfrontà al drac. (Bogeria)

Un relat de: Unaquimera

El cavaller travessava el camí quan ha sentit el bram animal, inhumà:
- Táscegatooquépasssacontigo,agüelooo? Vetepalasilooo!
Veu el drac atacant un bé indefens, vell, que coixeja. Ràpid, treu el punyal: intenta clavar-ho en la carrosseria verda metal·litzada, deixant una ferida llarga que no sagna; s'acotxa, l'enfonsa a la pota rodona: perd verí transparent.

Reprèn la passejada, gaudint del solet primaveral…
- Tiguesquietdunavegada! Nomemprenyismés…
- Mamaaaaa!
- Mestàsacabantlapaciència! Volsrebreiploraràsambraó?
El cavaller veu la mà del monstre aixecada, presta a descarregar la seva fúria sobre el capet rinxolat de la víctima. Mira aquella bèstia directament als ulls:
- Quina preciositat de criatura! Quins ullassos té! - regala l'última oportunitat de salvació a l'enemic - S'assembla molt a vostè…
La fera canvia el gest colèric pel desconcert; mirant-se el fill amb sobtada tendresa, mormola:
- Sí! Maco, però neguitós...
El cavaller marxa satisfet: un altre rescat…

Amb l'urpa sobre l'espatlla de la princesa, l'animalot la sacseja; a ella li cauen bossa, llibres i ulleres: Ulls plorosos, galtes enceses…
- Telestaveslligant... Tupensesquesòcidiota? Quenoséelqueveig?
- Jo…
- Vasremenarelculdavantdelsseusnassos... finsqueelvasposarcalent!!
Aquest monstre vol menjar-se-la: quan la tingui a la panxa no serà de ningú més, podrà rosegar-la a plaer... però el cavaller el fa caure i, enfonsant-li el colze al pit, li talla la respiració amb cop expert:
- Perdoneu-me …- Treu l'espasa en forma de somriure còmplice - Quina noia més bonica... - Ofereix la mà per treure-la de la cova - Massa bonica…
Regala una rosa a la dama: apunyala d'amagat la fera; una taca vermella apareix a la samarreta. Ningú més la veu; s'allunya.

El cavaller contempla el seu reflex en el vidre d'un aparador; després mira endins: és una llibreria. Llegeix les propagandes fosforescents:
*UN CLÀSSIC: EL QUIXOT*
Somriu; ahir, ell va derrotar gegants!
*LA TRADICIÓ: LA LLEGENDA DE SANT JORDI* Assenteix; avui ha vençut el drac!!
*EL LLIBRE ETERN: LA BIBLIA*
Aixeca dos dits ( índex, mig ) i fa la senyal de la benedicció traçant en l'aire una creu. Potser demà…


Unaquimera

Comentaris

  • Resposta a Josoc i aclariment sobre la numeració en el títol d'aquest relat:[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-05-2011

    No, Josoc.

    El fet de què en el títol digui “Capítol III” fa referència a què va ser el tercer relat que vaig publicar en resposta a una convocatòria de relatsencatalà de Microrelats al voltant d’uns sentiments o emocions determinats:
    - el primer va ser sobre la Venjança: El tret, per la culata!< a>
    - el segon, sobre la Passió :
    Tarda de passió,
    - el tercer, aquest sobre la Bogeria,
    - el quart, una mena de continuació temàtica a partir dels llibres, sobre els Equívocs: PARÀBOLA,
    i així successivament...

    Una abraçada agraïda per l’interès,
    Uq

  • Capítol lll?[Ofensiu]
    Josoc | 06-05-2011

    Vol dir que és la tercera vegada que tractes aquest tema?

  • M'agraden molt...[Ofensiu]
    free sound | 14-04-2011 | Valoració: 10

    les transformacions dels contes, les variacions...
    les barreges de les tradicions amb les innovacions,
    les noves creacions...i tu ho has aconseguit (barrejant, passat i present...).
    Una abraçada de dragona (per si vols crear un nou conte..."ella no hi surt mai...")
    Gràcies per tot !!!!

  • bon paral.lelisme[Ofensiu]
    joandemataro | 12-03-2011 | Valoració: 10

    entre un clàssic i la realitat
    finsbenaviatunaabraçadota!!!
    joan

  • Una versió molt original[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-02-2011 | Valoració: 10

    de la personalitat del cavaller i de l'animalitat del drac. I d'altres feres que pul·lulen per aquests mons de Déu sense ser conscients de que perdre els estreps no està massa bé.

    Una barreja de llenguatge llegendari i urbà d'útima generació. Molt original i sorprenent, sobretot quan hom espera, atesa la primera part del títol, un relat a l'ús. És clar que, si hom llegeix la paraula final entre parèntesi, el lector ja es pot esperar qualsevol cosa: un monstre impotent (¿?¿?), una princesa amb ulleres i bossa, un cavaller que s'escabulleix a la primera de canvi...

    M'ha encantat aquesta versió de la llegenda de Sant Jordi. Sempre m'agrada aprendre coses noves. I especialment de la reina dels relats, la inigualable, la inefable, la insuperable UNAQUIMERA, aquesta xicota que val molt.

  • Tot té sentit i molt d'enginy[Ofensiu]
    JoanaCarner | 04-05-2010 | Valoració: 10

    Quin relat més eixit! Una versió deliciosa de sant Jordi i el drac. Tot té sentit i molt d'enginy. No n'hi ha res de gratuït. El final m'encanta.
    Enhorabona.

  • Com sempre[Ofensiu]
    joanalvol | 30-04-2010 | Valoració: 10

    escrius amb finor, ja ens hi tens acostumats Avui però, llegint aquest relat, m'ha passat pel cap com seria la literatura sense signes de puntuació i, sobretot, sense espais. Seria molt difícil la comprensió de qualsevol text. Aleshores penso que les frases s'entenen gràcies als intervals en blanc. Precisament on no hi ha lletres ni res. Igualment ha de passar amb la música, si tot fos un seguit de notes no sentiríem res més que soroll.
    Els espais en blanc, esdevenen tan importants com el mateix text? Quan pensem, adoptem el mateix criteri, posem espais blancs al pensament? I quan sentim, fem el mateix? L'espai en blanc és el silenci que ens parla sense dir res i ens fa comprendre les frases.

    Una abraçada
    Joanalvol

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2010 | Valoració: 10

    Una representació abstracte d'un Sant Jordi diferent, encara que en el fons és la mateixa historia. N'havia llegit moltes i variades llegendes d'aquest cavaller tan nostre, però t'asseguro que amb cap m'ho havia passat tan bé.
    Que mai et falti aquesta gran imaginació que et caracteritza.

    Unafortabraçada

  • Sorprenent i divertit[Ofensiu]
    copernic | 23-04-2010


    Molt ben explicat, la llegenda actualitzada ens pinta un cavaller justicier en un món on les coses són molt diferents però en el que sempre hi ha un conflicte al qual fer front, gent plena de maldat (o no tant) a la que combatre i problemes en els quals poder intercedir. Tot el relat té un aire trencador i provocatiu que encadena els fets a través del llenguatge ininterromput fruit suposo de la visió esbiexada del cavaller.
    Un text original, sorprenent que ens dona una altra visió molt més moderna del mite. Una abraçada i una rosa ben vermella per a tu!

  • Sóc cavaller ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-12-2009 | Valoració: 10

    Cert ser cavaller sense....
    M'agradat molt, com ho descrius.

  • Renoi! He hagut d'anar a la quinta pera per enganxar-te..[Ofensiu]
    Màndalf | 11-01-2009


    Però ha valgut la penaaaaaa!!

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Petons a dojo

  • Enfrontament[Ofensiu]
    megane | 24-04-2008 | Valoració: 10

    Entenc la llegenda. Del teu relat es despren el poder de la Paraula Escrita. El llibre és aliment per a la ment. La Bogeria és el motor. La mort, el resultat.
    Segueixo.

  • Mals temps per a l'èpica[Ofensiu]
    franz appa | 14-12-2007

    Sorprèn una mica que el nostre cavaller surti ben parat de les seves gestes. Avui tenim mals temps per a l'èpica. Ja ens ho va ensenyar Cervantes, que sabia que els temps dels santjhordis, els dracs i les princeses, eren morts per sempre. Avui en dia, els cavallers armats instauren democràcies a cop de bomba per un doble preu: per explotar pous de petroli o canals de gas, i pel sol fet de gastar armes -que algú altre les pagarà-. I així anem fent.
    Boig, per tant, del que vulgui recórrer a l'èpica. Boig i feliç, que la felicitat no paga preu ni n'espera a canvi.
    Una fraterna benedicció, "cavallera", mai no em canso d'apreciar la teva capacitat per descórrer els vels de la ficció quotidiana...

    franz

  • Bogeria[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 23-10-2007 | Valoració: 10

    De vegades tots ens sentim esperonats a fer de cavaller de la trista figura o de Sant Jordi, i trencar els encisos que la vida ens posa al damunt, una dona que el seu marit o nuvi és massa gelós, o un xiquet que dona pel sac la mare o uns individus que sacsegen un pobre vell, i algunes vegades també ens arriba com vinguda del cel la paranoia de que ens estan fent mal a nosaltres, típic del cavaller de la trista figura, quan s'enfronta per exemple als molins o als sacs de vi, els malentesos són per tot arreu unes vegades intencionats unes altres sense cap intenció, però a vegades ens fan pensar que estem aïllats i sols en un món on la comunicació no existeix pas. I de tant en tant surgisc l'home salvador que s'aprofita del sentir general, d'aquells que ho veuen tot negre per a fer una revifalla i traure a la societat antics sistemes que són pitjor d'allò que havíem deixat, per a que veges el que vull dir-te et recomane un llibre de Freud que es diu "El malestar en la cultura" que exposa perfectament el que seria el seu pensament sense entrar en casos clínics.
    Per a mi sí que existeix la comunicació de fet tu i jo en tenim de molt bona, però hi ha vegades que les paraules no hi basten.
    El teu conte és el Quixot modern, que s'enfronta amb tots els malentesos fins que pensa que potser un dia li arribarà la mort, però estarà sempre lliure amb sí mateix doncs haurà fet el que veritablement volia, lluitar i fer-se una història de la seua vida, una història plaent i li haurà donat un final a la seua vida, pel que aquesta no se li farà tan feixuga. Aquells que no tenen una meta estan perduts, i millor que endeutar-se o comprar objectes o fer milions és intentar optimitzar els que tenim al voltant o si més no optimitzar-nos nosaltres mateixos, que no vull ser massa ambiciós i intentar canviar els altres. M'ha agradat com sempre el teu relat i seguisc recomanant-me relats teus que m'encanta la seua lectura, ets una gran escriptora i espere que no et perdem mai. M'acomiade des d'un molí de l'Horta de València on es pot veure encara el blat a les moles i les aspes que són mogudes pel vent. Fins una altra Unaquimera i dir-te que hem fet una bona amistat.

  • Un relat magnífic[Ofensiu]
    L'home sense nom | 18-01-2007

    Només començar, ja m'has deixat bocabadat amb les imatges del primer paràgraf. Realment potents, plenes d'imaginació i escrites amb un lèxic envejable.

    Després, la meva satisfacció no ha decaigut, mentre veia el teu ancià cavaller sortir-se'n admirablement en aquest món modern nostre, tan poc misericordiós amb els herois com ell.

    I ara bé la pega, tan subjectiva com vulguis, perquè no es sustenta en res indiscutible, sinó en la sensació personal d'aquest lector en concret. A mí, el final, no m'agrada massa. D'una banda, no l'acabo d'entendre. De l'altre, em sembla mancat de la força i l'enginy que li sobra a la resta del conte. Per descomptat no és suficient per malbaratar el conjunt, però, repeteixo, al meu entendre, impedeix que sigui una obra rodona i perfecte.

    Malgrat això, felicitats carregades de sana gelosia.

  • De la capacitat i el poder[Ofensiu]
    Frèdia | 02-01-2007

    Gràcies pel comentari, Unaquimera. M'arriba en un moment de desànim i és un bon ajut per pujar la moral.
    Pel que fa als teus relats, només cal una mica d'observació per adonar-se que destil·len imaginació, vitalitat, optimisme... Quan llegeixo històries com aquesta del cavaller enfrontant-se al drac sento una enveja molt sana. No tant pel relat (que també) sinó per la persona que intueixo que hi ha al darrere. Llavors penso que tens la capacitat d'encomanar l'alegria. Si em portes a una cursa de braus, em fas sentir ràbia i dolor; si em portes arran de mar, sento l'ona que em llepa els peus. I llavors penso que tens el poder de convocar les sensacions, de connectar-nos amb el jo més profund. I aquest do només el tenen els escriptors/es amb molt talent; un talent que és innat i no s'aprèn. Aprofita'l bé tu que pots.
    Amb el meu millor desig pel 2007. Una abraçada,
    Fredia

  • Bon cavaller, què ens voldries lliurar de la mala literatura?[Ofensiu]
    Rodamons | 30-12-2006 | Valoració: 10

    T'ha faltat narrar l'acció alliberadora del cavaller dins de la llibreria davant d'alguns innominables autors i llibres que sols serveixen per devastar el medi ambient.

    Rodamons.

  • Literatura súblim[Ofensiu]
    Lèvingir | 29-12-2006 | Valoració: 10

    mots de diamants i quirats.

    Lèvingir

  • Llibre de cavalleria del segle XXI[Ofensiu]
    Mossens | 23-12-2006 | Valoració: 10

    T'imagino, quan escrius; gesticulant, i deixant anar (Zas... Paffs... i pums) carregan-te l'enemic. I per a ambientar-te i volar ben lluny, la finestra ben oberta.

    D'occir dracs, però, se te'n veu la pràctica.


    Tirant lo Blanc i el Quixot, són del més normalet al costat de la teva imaginació.

    Malgrat tot. Que passa amb la princesa?

  • Llibre de cavalleria del segle XXI[Ofensiu]
    Mossens | 23-12-2006 | Valoració: 10

    T'imagino, quan escrius; gesticulant, i deixant anar (Zas... Paffs... i pums) carregan-te l'enemic. I per a ambientar-te i volar ben lluny, la finestra ben oberta.

    Tirant lo Blanc i el Quixot, són del més normalet al costat de la teva imaginació.

    Malgrat tot. Que passa amb la princesa?

  • El teu relat[Ofensiu]
    Aquarela | 20-12-2006 | Valoració: 10

    porta records d'infancia, de llegendes, de princeses, princeps, dracs, monstres, pors, rescats!
    També m'ofereix una versió original, molt original!
    Una pinzellada de colors de festa!

  • Històries de dracs eterns, històries de la literatura eterna[Ofensiu]
    Lèvingir | 19-12-2006

    conbinacions encantadores, plenes de sensibilitat, amor, humor, tendresa i admiració.

    Lèvingir

  • Genial![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-12-2006 | Valoració: 10

    Cada cop que et llegeixo em sorprenc i em maravello per la teva inacabable imaginació, però t'he de dir que aquest relat m'ha deixat totalment bocabadada. I et confeso que he sentit una enorme enveja (això sí, sana, que per molt que diguin, existeix).
    Felicitats, ets fantàstica.
    T'envio una abraçada amb el desig que tinguis un bon nadal i un any vinent amb tot el que somniis.

  • Molt i molt bé![Ofensiu]
    Arbequina | 19-12-2006 | Valoració: 10

    El conte, original però que, per estar basat en un de semblant teu, no m'ha sorprés tant, crec que és una obra mestra en quant a optimització de recursos i estructura.
    Prou havies de comprimir les frases per encabir-lo en les mínimes tres-centes paraules i tu el subdivideixes en tres històries i una conclusió... !!! Magnífic! M'ha encantat!! A més, ja t'ho vaig dir al comentari de l'altre capítol del "cavaller": la originalitat que desptrén és colpidora (Tot i que la primera sorpresa ja me l'havia endut temps enrere). I també fas crítica social, i també obsrvacions tendres i acurades, i també descripcions compostes dels detalls exactes, i també meravelloses metàfores, i també..., i també...
    Ja ho saps, m'encanta la teva escriptura! Sempre és un plaer llegir-te, sempre m'omple, m'entreté, em distreu, em fa somriure, pensar... i sempre, crec, espero, n'aprenc, de la teva escriptura.

    Una forta abraçada i fins aviat!

    Arbequina.

  • Bon exemple de bogeria[Ofensiu]
    Xocolatina | 18-12-2006 | Valoració: 10

    He vist el títol en els últims comentats i m'ha semblat que el reconeixia, l'has escurtsat! L'he llegit i em sembla que no ha perdut qualitat, has fet una bona feina i és un bon exemple de bogeria, l'has ancertat!
    Jo acabo d'enviar una de les meves cosetes per fer festa... La llegiras?
    Una llepadeta amb llengua de Tió per a tu!

  • Esplèndidament propera[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-12-2006

    Tu sí que ets una artista, Glauca! Sempre tan oportuna, tan encertada... El mèrit meu, bàsicament, és tenir bona gent a prop: en aquest cas concret, alguna bona companya de vida i de Lletres.

    Espero que no et faci mal l'abraçada quan t'arribi, perquè aquesta és de les grosses,
    Unaquimera

  • Quina paranoia![Ofensiu]
    glauca | 18-12-2006 | Valoració: 10

    Aquesta vegada, sota el títol de bogeria, has pogut desfermar molta de la teva capacitat d'acció a mil bandes, confrontant personatges reals amb d'altres inventats o llegendaris.
    Seguir-te és un joc d'habilitat. Les giragonses que portes a terme produeixen efectes molt encertats, quasi enlluernadors. Ets una artista, unaquimera! Enhorabona, un bon treball i un boig amb una paranoia esplèndidament travada.

  • Recollons, redéu i recollonis![Ofensiu]
    rnbonet | 15-12-2006 | Valoració: 10

    Te n'has passat, 'tia'! I m'he fet un munt de riure! (En confiança, he anat a pixar a l'WC, estant l'ordinador en marxa).

    Malgrat que la història siga bestial, inhumana, catxonda, suïcida, incongruent, metabòlica, anti-esquema, surrealista... i tots i cadascun dels adjectius que qualsevol pot escriure i/o inventar. 'Pega' com un dimoni'... O cal dir com un púgil pesat -i pesant- al bell mig del quadrilàter?
    Què sí. Què sí!!!

  • Breu introducció[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-12-2006

    A continuació faig constar alguns detalls no sempre coneguts sobre la llegenda de Sant Jordi, per facilitar la lectura d'aquest relat, cenyint-me només als aspectes rellevants dins les diverses versions.

    La tradició afirma que el drac era imponent, agressiu i ràpid de moviments; acolorit amb tons verds, l'animalot treia flames i fum per la boca i el nas. Quan feia sentir la seva veu indescriptible, tothom s'encongia de por i quedava paralitzat; el seu bram, òbviament inhumà, causava aquest efecte a bèsties i persones... a tothom, menys al cavaller que s'hi enfrontà, lluità amb ell i el matà clavant-li una espasa o una llança.
    Es relata que el monstre va començar devorant els animals domèstics, incapaços per les seves característiques i vida sedentària de defensar-se o fugir; també alguns de vells, lents o ferits que no s'amagaven prou ràpid d'ell quan els trobava pels camps.
    En acabar-se aquest recurs, li foren oferts els infants en sacrifici per aplacar la seva gana.
    Un dia li tocà el torn a la jove princesa. Quan aquesta fou rescatada d'un desenllaç que semblava inevitable, el cavaller la tragué de la cova fosca i sense sortida on es trobava i per alegrar-la li oferí una rosa: una versió afirma que fou collida del roser que nasqué d'allà on la sang del drac va fer un bassal i que, com aquesta, era vermella; una altra versió diu que en apropar-la a la dama, la flor es tenyí de la rossor de les seves galtes, enceses d'emoció.
    L'heroi no es casà amb la donzella ni es quedà a viure al poblat. Altres missions l'esperaven... però deixà la seva empremta en la memòria de la gent.

    Una abraçada a les lectores i als lectors, Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

6733 Comentaris

527835 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket