Ai! La pols de l'era!

No sé perquè sempre hem de ser els homes els pèrfids seductors, que només cerquem el plaer físic. He conegut dones madures que també ho tenen clar i que se'ls en fum les expectatives sentimentals que puguin despertar en els seus amants més joves. Potser és més una qüestió d'edat que de sexe.

Aquestes són les grans experiències de la vida, les vivències que cal viure i gaudir i patir i plorar. Són aprenentatge, malgrat que la protagonista no ho vegi. L'aprenentatge de les experiències de l'àvia que, si parlés de les seves, al·lucinaríem! Una forta abraçada.

Aleix

Gràcies per llegir el meu relat “L’ajuda” i pel teu comentari.

Aquest va ser el meu primer intent d’escriure un conte en català: el vaig escriure fa 13 anys i em va costar força. Malauradament, posar les meves idees sobre el paper encara és un procés molt lent per a mi.

Volia fer que el ritme de la història agafés velocitat; des de molt lent al principi fins a molt ràpid al final; per reflectir com el narrador s’ofusca i sap que s’equivoca amb la seva decisió final, però igualment no pot evitar fer-ho.

Per cert, el teu relat el trobo força versemblant i m’ha agradat, tot i que no dóna al lector cap sorpresa. Això sí, és molt tendre.

Cordialment.

Hola, bona vesprada: Prou bé. Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Crear-te", M'alegre que t'haja agradat.
Realment és un poema, que m'ha eixit molt bé i amb bona qualitat.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

El jovent de sempre ho sap tot i no escolta, aparentment, les veus de l'experiència. Però tot arriba, L'aprenentatge és dur i cruel a voltes.
Quotidià encara avui. M'ha agradat l'aplicació textual de la dita.
I per descomptat t'agraeixo moltíssim els teus comentaris Senyor Molta Sort!

He llegit amb calma el Relat, tot assaborint la tendresa que expresa. Enhorabuena.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions.

...n'hi ha un munt, en català i pel que tinc entès en gairebé tots els idiomes. Per ells mateixos donen peu a metàfores i simbolismes i de fet estan ben arrelats en la cultura on s'han estès. Del teu relat em crida l'atenció l'actitud respectuosa i pacient de l'àvia, que la vetllava feia dies. Ai! ...la saviesa dels ancians! ;-)

L'enamorament ens encega, no veiem la realitat. Com li ha passat a la teva protagonista, fins que el seu primer desengany li ha obert els ulls. M'ha encantat la frase: "...fuig embolcallada pel fum negre del dolor".

Un relat que m'ha fet retrotreure'm a l'adolescència, com una retrospecció a aquells anys. Malauradament, són coses que sovint passen i ho has sabut narrar a la perfecció.
Moltes gràcies pel teu comentari a "El plat fred de la venjança". Tinc molt en compte les paraules que em dediqueu vosaltres, els relataires, i n'estic molt agraïda perquè m'heu suposat tot un estímul per continuar endavant amb aquesta grata feina d'escriure. Ha estat tot un plaer conèixer-vos virtualment.
Salutacions!

Bona Història. Llegida vàries vegades. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat. El Passat es una bona font informativa experimental.
Salutacions.

Un relat que sembla real. Per a mi, em diu molt bé, el refrany que fas de títol és molt adient a tot el relat. Molt bé detallat La neta resta molt contenta.
Enhorabona: Prou bé.
Cordialment
PERLA DE VELLUT

Caram, que bonic!. M'agrada la descripció i sobretot m'agrada que és molt realista. I la imatge de la padrina vella és genial .

Moltes gràcies pel comentari fet.

Salut!

Molt bona història. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions,

Bona vesprada prou bé,

Un relats molt bonic i molt interesant.

Espero el teu pròxim relat per continuar llegint-te.

Una abraçada

Noia Targarina

Tinc curiositat per saber què vol dir "van de tronc i en quin context s'empra"? Un relat que llisca com la seda, amb un rerefons moralitzant. Les àvies, sovint, són més efectives que les mares per a resoldre o apaivagar situacions com les que magistralment ens has presentat. Nil.

M'agrada la història i sobretot el paper de l'àvia que entén i consola (i sobretot no jutja) la decepció de l'adolescent.

de la saviesa i la intuïció d'una àvia que en l'adolescència són gairebé impossibles d'escoltar. Una història ben habitual, sobretot en aquesta edat, que l'has sabut transmetre amb senzillesa i detalladament ben redactada.

Molt cordialment.

Rosa.

Una manca flagrant de diàleg entre els amants, però la raó no fa gaire acte de presència quan el sexe senyoreja en una relació. Un excel·lent resum d'una situació que no serà la primera ni la darrera que s'esdevé. Una prosa fluïda que passa molt bé, sense complicacions però a la vegada detallista amb la situació. Enhorabona, Prou bé!