Cercador
Aquest temps que ens ha tocat viure
Un relat de: iong txon- Compartir:
.
imatge a culturaocio.comdss. 26/5/2018
Demà tinc una trobada amb na Rahil i en Mehran al Buenas Migas de plaça Universitat.
Acabo de veure al 33 el documental “Cartes al meu fill.” Missatges en video de n'Eudald i n'Elvira al seu fill Olopte Carbonell Garcia, per a la posteritat.
No acabaria si hagués d'enumerar les sensacions que m'ha produït. Només puc dir que el documental és fresc, espontani i està fet amb honestedat. Potser per això m'ha semblat un document valuós com a crònica d'aquest temps. Dels problemes, tal vegada freqüents a moltes famílies, i del corrent de pensament dominant a la nostra societat, contemporània dels Veritables Pares. Alguns fragments de discursos o entrevistes amb el professor m'han xocat una mica per tal com representen aquesta ideologia tan difosa potser en l'inconscient col·lectiu. Coses com “Avui dia hem pogut desenvolupar la nostra consciència, ja no ens calen valors. Per què serveixen els valors?”
El tema de l'educació de n'Olopte i de la infància d'avui, tot i que n'Eudald Carbonell n'és conscient del problema, però no sembla poder aplicar-ho a la seva pròpia família. En un moment donat, per videoconferència, l'Elvira li diu referint-se a n'Olopte: “...s'està menjant un iogurt i mirant els dibuixos animats, no sé si voldrà parlar amb tu… Sí, diu que sí. Ara ve.”
Per descomptat, el tema de la paternitat a l'edat de ser més aviat avi ja, i la diferència d'edat de la parella. Les angoixes i inseguretats de cara al futur, els dubtes que es planteja sobretot ella.
Altres qüestions més soterrades, com els temors que ella mateixa reconeix com a irracionals, de quedar-se sola de nit amb n'Olopte, quan el professor viatja. No puc evitar veure-hi un significat espiritual: el món espiritual ens alerta d'una situació perillosa, espiritualment insana. Llavors de vegades podem sentir aquestes coses: angoixa, ansietat, por… que en realitat és por del món espiritual inferior i de nosaltres mateixos, de la nostra concupiscència. Una por que la consciència pot vestir de qualsevol forma més o menys racional amb coses d'aquest món visible. Quantes vegades jo mateix no m'he sentit intranquil i inquiet en quedar-me sol a casa, i m'han acabat fotent fóra amb qualsevol excusa! Per cert, cal que baixi la brossa orgànica, que està molt plena. I després a fer nones. Demà no dejuno.
El Madrid ha guanyat la Champions amb una xilena espectacular d'en Gareth Bale i dos gols de pissarrí.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
dg. 27/5/18 5:55 am
El professor Eudald Carbonell és el meu principal adversari ideològic.
Puc estimar-lo?
Puc superar-lo? Guanyar la impossible batalla desigual?
((Crec que tinc el seu email. Fa temps li vaig enviar “Baula.” Vaig ser un ingenu… Es devia fer un tip de riure.))
Com que al capdavall tots som ú, i la Providència és bona per tothom, inclòs fins i tot el professor, pensava que algun dia ell i tot tindrà la barra d'acusar-me de no haver estat capaç de vèncer-lo. Ell si més no ha pogut ser pare. Tot i que tardà. Tot i que de vegades absent. Ha pogut fer carrera. Té un ple reconeixement social. Té bona salut. Té una dona jove i bonica…
Estic essent honest amb mi mateix?
Vaig a picar aquestes notes d'ahir i avui a màquina ara mateix. Però amb el PC, sense connexió. Qui sap si algun dia no seré capaç de penjar-ho a RC...
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
dss. 28/01/2023 8:20 am
Vaig conservar el whats de na Rahil. Amb el temps he pogut veure que són musulmans, possiblement shiítes. Era previsible, de fet. Ho vaig suposar així llavors? De fet tinc entès que el Jainisme o Zoroastrisme és una religió bastant minoritària avui dia, fins i tot a l’Iran.
Comentaris
-
El món espiritual. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 04-12-2023 | Valoració: 10
Un relat que m'ha fet pensar molt i reflexionar-lo a poc a poc, perquè hi ha molta filosofia. La qual fas tenir una dedicació molt adient a l'espiritualitat. No ho acabe d'entendre'l tot complet. Moltes idees que no copse el vols dir. Però, al cap i a la fi, el trobe molt complicat per a mi.
Els somriures que tingueu en la foto de perfil, són molt bonics. M'agrada la foto.
Si et ve de gust, en tinc un nou poema per a llegir. Quan pugues, naturalment.
Cordialment.
Bona nit.
Perla de vellut
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108525 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.