Onan

Un relat de: iong txon
Reflexions sobre onanisme.
(A propòsit de "Die Göttliche Ordnung")





Allie Smith / Unsplash







1Per aquell temps, Judà va separar-se dels seus germans i se’n va anar a viure a casa d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. 2Allà va conèixer la filla d’un cananeu que es deia Xua i s’hi va casar. 3Ella va quedar embarassada i va donar a llum un fill; Judà li posà el nom d’Er. 4Va tenir encara un altre fill, i ella li posà el nom d’Onan. 5Va tenir un tercer fill i li va posar el nom de Xelà; Judà era a Quezib quan el nen va néixer. 6Judà va casar Er, el seu fill primogènit, amb una dona que es deia Tamar. 7Però Er, el primogènit de Judà, ofenia el Senyor, i el Senyor el va fer morir. 8Llavors Judà va dir a Onan: —Compleix el teu deure de cunyat: casa’t amb la viuda del teu germà i dóna una descendència al teu germà.

9Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà. 10Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir.


(Gènesi 38, 1-10)





Apunts sobre "Die Göttliche Ordnung"

Nora Ruckstuhl
Hans
el sogre de Nora
l’encarregada del taller
les amigues de Nora
la professora de «ioga»



El sogre de Nora, un jubilat repentinat i més aviat llefiscós, com a arquetip d’aquest onanisme masculí tan caspós

Finalment la Nora, una mestressa de casa model de modèstia, abnegació i entrega pel bé de la família, a través de les amigues tan feministes i tan wais que troba, acaba per entrar al glamourós club de les dones lliures i independents que es masturben cada dia.

L’encarregada del taller d’en Hans, una dona menuda, tibada i masclista representa la societat decadent, el patriarcat. El món que hem de deixar enrere, el passat, els valors familiars tradicionals.

Algú podria plantejar la hipòtesi que als països on es practica l’ablació hi hauria d’haver moltes dones traumatitzades per aquesta experiència i per tant potser més dones amb trastorns mentals (esquizofrènia, bipolar, TOC, depressió...) i per descomptat més dones que homes amb aquest tipus de malalties?

Segur que hi ha molts estudiants de psicologia, medicina/psiquiatria, psicologia social, sociologia... amb ganes de fer una bona tesi doctoral amb un estudi/treball de camp com aquest. Aneu a aquests països a comptar malats mentals!

No han estudiat prou estadística els psiquiatres, ni prou sociologia els psicòlegs?

Potser cal invertir una mica més en investigació abans de fer els programes d’educació sexual. I potser, fent-los més tard, els fareu més ben fets!

«In Search... A journey to Womanhood» de Beryl Magoko. Bon documental, però una mica parcial (res a dir, es tracta d’un documental contra l’ablació). Però hi trobo a faltar la contrapart. El testimoni d’una dona (o un home) que digui «...quan era adolescent vaig començar a masturbar-me malaltissament. He desenvolupat una malaltia mental greu i hauria volgut que de nen algú m’hagues advertit de les conseqüències de l’onanisme, que algú m’hagués fet alguna cosa per dificultar aquest vici, aquesta addicció tan terrible.»

Allò del «suc de cervell» era una mala tàctica a llarg termini → «maleïts capellans! Però ara ja em puc masturbar tranquil...!»

«No parlar del pecat. Parlar del mal l’alimenta, li dóna força» però hi ha tantes comèdies americanes de Holywood, adreçades a un públic juvenil («Never with friends», aquella de Ben Stiller i Cameron Diaz, «Algo pasa con Mary» ) que toquen el tema frívolament i donen tota mena de detalls tècnics com aquell qui no vol la cosa. Els actors i les actrius només fan que pel·lícules sobre l’amor fals: fornicacions, adulteri, onanisme...
«Parlem en positiu, no parlem de coses lletges. Omplim-nos els ulls només de l’ideal de la nostra esperança, del nostre estel al final del camí...» Però això ho ha fet magistralment en Robert Graves i segurament molts d’altres. Ara toca fer la feina barroera.

I per què jo, un home? Per mi, l’ideal fora que cap dona no hagués de parlar d’aquestes coses. Trobo que quan una dona s’hi posa es converteix en una Jezabel. Un home en canvi pot parlar una mica de tot, fins i tot de futbol...

Una dona que no es masturba és una princesa i una reina, la filla i l’esposa del rei del Cosmos. Una dona que es masturba és la filla d’un usurpador i l’arbre del coneixement del mal.

Una dona de natura reial tendeix a enlairar-se dos pams per damunt del seu marit, per molt sant que ell sigui. Una dona impura escampa la pesta del seu mal humor per tota la casa i pel veïnat si pot. El seu marit sempre serà un pobre Adam-calçasses, per dimoni que sigui.

Les dones poden esdevenir mares. Per molt que tenir un pare que es masturba pugui ser una cosa miserable, ¿hi ha alguna cosa més trista que haver de venir al món com el fill o la filla d’una bruixa?

Cada vegada més veiem com el tema de l’onanisme, considerat tabú durant segles, apareix sota diversos prismes en obres de ficció i documentals als mitjans audiovisuals. I, com passa amb la sexualitat en general, se’n fa un tractament frívol i no gaire formatiu al meu entendre. Un botó de mostra el podem trobar en aquesta història de la directora i guionista Petra Volpe, «Die Gottlische Ordnung.» Ens serveix també per il·lustrar la diferència en el tractament de l’onanisme masculí i el femení.

Segurament els pensaments impurs entrarien en la categoria dels pecats venials. Amb tot, cal ressaltar el caràcter insidiós de l’onanisme mental, per la seva condició de transgressió ràpida, assequible en gairebé tot moment i altament addictiva.

Suposant que es pugui considerar un pecat menor al costat de la fornicació, cosa que no tinc gens clara, el cert és que mai un pecat petit n’evita un de més gran, sinó que més aviat ens hi apropa.

Cal fer esment també de l’onanisme espiritual que és la masturbació de l’orgull, ja sigui individual o col·lectiu (familiar/tribal, ètnic/racial, nacional o fins i tot religiós.)

Comentaris

  • Mentalitat integrista[Ofensiu]
    Jam Malson | 09-04-2020

    Encara que facis el sermó usant les paraules d’altres persones, per què parles tan malament de la gent que es masturba? Què t’han fet? La masturbació fa que la bondat es converteixi en maldat? Així de simple? Les bones persones no es masturben i les males persones sí que ho fan? És això? Estàs dient que més enllà de l’acte sexual amb finalitat reproductiva i en sagrat matrimoni, la sexualitat humana és bruta, és ofensiva, és repulsiva, repugnant i fins i tot demoníaca?

    L’obsessió per definir la masturbació com un acte de baixesa moral i blasmar les persones que es masturben, és l’obsessió pròpia d’una mentalitat integrista ancorada en l’antigor. Tanmateix, aquesta mena de pamflet religiós que has escrit –copiar i enganxar–, impregnat d’un to “jo-tinc-la-veritat-absoluta-i-vosaltres-sou-una-merda”, et posa en evidència. Perquè tu, pur entre els purs, profeta entre els profetes, sant entre els sants, també practiques la masturbació, només que dels teus actes masturbatoris se’n diuen “palles mentals”. I déu-n’hi-do les palles mentals que et fots!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

119 Relats

250 Comentaris

88521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni

.