Cercador
NO SÉ QUÈ FAIG AQUÍ
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
No sé què faig aquí si tu existeixes,
si el teu somriure meu encara és viu;
no sé què faig aquí si tu m’estimes
i els braços tens oberts orfes de mi.
No sé què faig aquí en la distància,
tan lluny de tu, tan lluny del teu caliu;
no sé què faig aquí si el vent em porta
el permanent record del teu sentir.
No sé què faig aquí si tu m’esperes,
si tens pel meu amor un gran delit;
no sé què faig aquí amb els ulls closos
guaitant aquella foto sense oblit.
No sé què faig aquí si viu m’enterro
pensant aquells moments de plenitud,
aquells instants sublims en què volàvem
enllà dels núvols blancs i el cel atzur.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
quatre quartetes[Ofensiu]iong txon | 11-06-2023 | Valoració: 10
amb la seva rima i el seu ritme, que es deixen cantar com una cançó romàntica... què més es pot demanar?
-
Ves[Ofensiu]Prou bé | 09-06-2023
Corre cap on t'espera i troba resposta al teu neguit!
Amb total cordialitat -
Enyor i melangia [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 09-06-2023
Enyor i melangia expressats en poesia bonica.
Tant de bo tingués la resposta a la teva pregunta, però de ben segur que tu ja la saps.
Felicitats pel poema!
Salut -
Correcció[Ofensiu]aleshores | 09-06-2023
Penjat de la nostàlgia, en espera que la pròpia mètrica porti a la conclusió de la pregunta.
Mentrestant el record del passat que s’enlaira, sembla guarir, però possiblement no del tot.
Les preguntes, soles, ja fan prou en ser-hi, tanmateix.
Molt musical.
Salutacions -
Boniques preguntes amb mètrica[Ofensiu]aleshores | 09-06-2023
Penjat de la nostàlgia, en espera que la pròpia mètrica porti a la conclusió de la pregunta.
Mentrestant el record del passat que s’enlaire, sembla guarir, però possiblement no del tot.
Les preguntes, soles, ja fan prou en se’n-hi, tanmateix.
Molt musical.
Salutacions