Dia mundial de la mala poesia

Si existeix el dia mundial de la mala poesia em quedo més tranquil·la! Seria allò de: faig el que puc! O, només m'expresso; tal com sento...  Potser no n'hi ha prou per fer bona poesia, però, potser, per fer-ne de mala sí.  I deu ser igual de terapèutica, oi?

A parer meu no hi ha bona ni mala poesia.
Hi ha textos que sento com a poemes i alguns m'agraden i altres, no.
Seria, doncs, el dia del text que sentim com a poema i no ens agrada. Una collonada, com, suposo, diria en Pla.

Boneeeeeeeeeeeeees,
a veure, jo flipo colors.
És que no ho hauríem de fer això, perquè després encara hi ha persones que als que llegim i més als que llegeixen poesia (jo en llegeixo però poca, però cap problema en llegir-ne quan toca) ens titllen de tot el que sabeu que ens titllen.
Síiiiiiii, hi ha llibres que potser no hi ha per on agafar-los. Siiiiiii, però ja m'enteneu oi?
Un somriure,
Anaïs

Ostres Anaïs, no sé si t'acabo de pillar... Jo només "reivindicava" el meu dret (o les meves ganes) d'escriure sigui o no mala poesia. Perquè m'és igual i perquè escric com sento i perquè m'agrada furgar endins de mi mateixa i perquè així em trec nusos enquistats... Encara que ho hagi de celebrar el divuit d'agost...