Santa Jordina

Desitjaria trobar la Jordina que salvés el príncep de la dragona,
i que, clavant-li l'espasa fins el fons de la gola,
morís dessagnada, i es convertís en una rosa,
que entomada per la dama li dongués al cavaller, compromesa.

El poble, atemorit, entrega el seu príncep en ofrena
per saciar-li la gana, i que deixi de matar.
Mentre Jordina embeina l'espasa, i amb empenta
emprèn el camí cap a la batalla que vol liderar.

Si la llegenda es perpetua masclista, inefable
i les Jordines reivindiquen coses diferents,
els prínceps ens assemblem a rèptils repugnants,
i les dragones abunden sembrant el pànic entre el poble.

Santa Jordina del Jordà, aquell riu que dóna nom a Jordània,
on hi ha una reina granota que es diu Rània.
Màrtirs som uns i altres per la causa de l'amor,
que brindarem quan caigui el Regne del Patriarca Temor.

M'assetja la dragona, i em sento perdut, auxili!
Friso perquè vingui una Jordina que em rescati de les urpes de la por,
I m'enamori el seu coratge, que és el meu deliri,
i que en besar-nos no hagi de sentir del monstre la seva sentor.

Per Sant Jordi, visca Santa Jordina!
Per la mort del drac, que ens fa por, mori la dragona!
Per la sang vessada, rosers de pitimini pel sexe dèbil!
I, per la lectura, poemes que parlin d'amors i desamors..

.______________________________
Factoria llamp!