Disbiosi

Un relat de: iong txon
.


foto de Warren Wong a Unsplash






Potser sí que la disbiosi donaria per fer-ne algun acudit, però el cert és que no és cap broma. Per qui la pateix és un problema greu de salut, sobretot per les conseqüències que té per al desenvolupament de la personalitat i per la socialització. Els descobriments de la medicina confirmen l’estreta relació dels processos que s’esdevenen a l’intestí humà amb els de la ment humana i sembla clar que es tracta d’una influència en totes dues direccions.

L’element responsable de la disbiosi és l’anomenada “flora” intestinal, composada fonamentalment per bacteris que viuen en simbiosi amb nosaltres i habiten a la paret interior dels nostres budells. Són molts els efectes benèfics d’aquests microbis per la salut ja que participen en el correcte funcionament del sistema digestiu i també en el d’altres sistemes, com l’immunitari. Hi ha molts diferents tipus d’especies de bacteris a la flora intestinal. En podem destacar dos grups: els bacteris fermentatius i els proteolítics. Aquests darrers, que es troben sobretot al Colon descendent on ja no haurien d’arribar-hi gaires proteines sense digerir, en condicions normals representen tan sols un 0,001% del total, és a dir, un de cada cent mil. Quan la proporció dels bacteris proteolítics es dispara per qualsevol motiu, es produeix la disbiosi putrefactiva o proteolítica.

Hi ha diversos factors i de diferents tipus que poden provocar aquest desequilibri. Relacionats amb l’ambient, com les situacions d’estrés mental, o de tipus alimentari. Dos casos d’aquest darrer tipus serien una dieta desequilibrada o el consum excessiu d’aliments inflamatoris com els sucres i les farines refinades o els greixos hidrogenats (margarina, olis rics en àcids grassos Omega-6). La dieta ha de tenir una proporció adequada d’hidrats de carboni i proteïnes, entre altres elements entre els quals cal esmentar la verdura i la fruita. En l’alimentació doncs, son determinants el què i el quant, però també poden influir el com i el quan.

Hi ha qui recomana el dejuni intermitent o bé fer una neteja mitjançant un dejuni de 16 hores periòdicament (en les quals s’inclou normalment el descans nocturn). Durant un temps va estar de moda el “brunch” que consisteix en ajuntar l’esmorzar i el dinar en un sol àpat a mig matí, cosa que permet allargar el dejuni matinal. Cadascú hem de trobar una higiene alimentària que se’ns posi bé, tant pel que fa als aliments i begudes, com a l’horari; tenint en compte les diferents circumstàncies personals. No és el mateix un període d’activitat física intensiu que un temps de relativa inactivitat, ni ha de consumir la mateixa quantitat d’aliments algú que pesi 45 kgr que un altre de 210 cms d’alçada i 150 kgr de pes, lògicament.

Val més menjar poc i païr bé. També és recomanable fer els àpats en un ambient assossegat i tranquil, mastegar bé cada queixalada i com a norma general (interpreteu-ho amb la deguda elasticitat) evitar menjar durant la nit i no picar entre àpats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

122 Relats

253 Comentaris

95300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni

.