Un excel·lent poema sobre el que es veu i el que s'entreveu.

Sí que a contrallum les coses no són el que semblen... costa de veure el que hi ha.

Un poema que fa reflexionar sobre el que és ombres i el que és clar.

Ens veurem per Relats. Salut!!!

M'agrada molt el teu relat romàntic. Fa pensar bonament. És molt dolç.

Una parella de dues persones, besant-se en la fidelitat. És realment bonic.

Et llegiré més sovint per Relats o almenys ho tindré present. Bon dia!!!

M'ha agradat això de la persona que surt del darrera del mirall, que no és el protagonista, que és algú misteriós...

Un relat de por ben aconseguit i rumiat.

Ens veurem per Relats!!!

Cettament, l'amor més sòlid i purdeica un rastrevimbortable, fort, que perdira.

Un excel•lent relat que fa pensar... I reflexionar.

Ens veurem per Relats. Salut!!!

Un relat impressionant, profundt, detallista, alhora que senzill...

Oh, vida profunda... ¿Què faríem sense els teus misteris? No ets perfecta però aquí rau el teu encant... O això m'atreveixo a suposar...

Ens veurem per Relats, bona autora... Passa una feliç tarda!!!

Un relat simpàtic e imaginatiu, alhora que bastant ben escrit. Felicitats. Escenes de la vida quotidiana.

Ens veurem per Relats!!!

M'agrada el reu relat sobre el temps. Qui sap, potser em donarà alguna idea. El temps metereològic i el temps cronològic...

És bona la idea dels tic tac que van canviant el temps... Molt enginyós.

Crec que t'hauria d'anar llegint de tant en tant, i parlo sincerament.

A reveure, Rosa!!!

Hi ha una filosofia que no s'aprèn ni amb els llibres ni anant a cap institució d'ensenyança (com els colegis. els instituts o les universitats); és la filosofia de l'amor, que res més tenir uns mesos d'edat (o potser fins menys) ja tens aquesta filosofia inserida en la ment. Sembla màgia però no ho és; de fet, són els miracles de la bioquímica.

El teu text és molt bo i m'ha fet pensar sobre les idees de pre-naixement, incloses les de la filosofia i la metafísica. Jo, dinttre de certs marges, crec en la metafísica.

Molt bon relat.

T'aniré llegint amb el temps, em sembles un bon autor, aleshores.

Salut, ens veurem!!!

Gràcies pels teus agraïments, Perla de Vellut...

... però una cosa no treu l'altra...

¿Tu et llegeixes els meus articles? Si ho fas, no en tinc cap prova clara... només en tinc "proves" probables que es podrien referir a més de 1.000 articles diferents.

A tothom li agrada que li siguin recíprocs en les coses bones que fa. Inclòs en la lectura d'articles.

Bé, ja en parlarem, salut.

Joan, ¿com sé que no em prens el pèl i que no fingeixes haver-te llegit el relat? No m'has donat cap prova del contrari... i no és demanar la lluna...

Dius només del relat que és un bon relat. Un bon relat ho podrien ser moltes històries, inclosa aquesta mateixa... Per dir que és un bon relat no et cal haver-ne llegit aquest relat...

Possiblement, possiblement, ni tant sols t'agrada la història o et pren amb indiferència, ja que qui sap si potser fingeixes haver-te-la llegit, potser.

Una cosa que donaria proves que te l'has llegit és que diguis coses del relat que siguin úniques, o gairebé, del relat mateix; això demostraria que te l'has llegit almenys en part.

Si no et vols llegir el relat ets lliure... però no m'enviïs missatges d'una sinceritat dubtosa, insegura.

Suposo que m'explico. No demano la lluna... només que es demostri que has llegit el relat... ¡¡si és que ho has fet!!

Bé, a reveure, Joan... i, sisplau, tens el dret a no publicar res si no vols, utilitza aquest dret si vols... però no m'enviis misatges dubtosos que no sóc tant poc inteligent.

En fi, salut, ens veurem!!!

Realment, en Sòcrates va fer una nefasta feina... Em dol dir-ho, però potser Nietzsche no estava tant equivocat al dir que els atenesos varen fer bé en obligar-li a Sòcrates a beure la cicuta (o no el varen obligar tant, donat que va tenir ocasió de fugir i no la va voler ni intentar aprofitar).

D'acord amb oferir la oportunitat de conversar i d'escoltar idees, però ¿amb qui la utilitzaràs?

Per començar, amb un superior laboral o estudiantil ni t'ho pensis, en intentar conversar. Són gent a qui en el fons ni els hi agrada gens que facis preguntes durant la classe (tot i que teòricament donguin torn per parlar, potser només ho fingeixen) o que els hi discuteixis sobre un càstig que tu o un altre va a rebre.

A més, sobre política no val la pena ni parlar-ne, o gairebé. És un tema molt irritant i que sol tenir molta controvèrsia. I amb la gent de parla espanyola fora de Catalunya, encara menys. L'Espanya eterna és el seu pretext.

A més, hi ha gent que ni conversa, i menys quan no té ganes. Ma mare és una d'aquestes persones. Lamentablement. Però cal fer-se'n una idea.

A més, influits per l'esperit socràtico-grupal, qui es vol fotre de tu no dubtarà en utilitzar altres persones per a fer-los xocar en contra teva.

No vull dir que no trobaràs ningu per parlar amb tu... afortunadament, alguns sí... però en determinades ocasions i en determinades persones, i res més.

És la vida, i no canviarà demà mateix.

Però m'agrada el teu intent de voler conversar i fer escoltar i fer-te parlar....

Salut, Jordi!!! Passa un bon dia.

Certament, quan un ésser estimat se'n va lluny de tu per un període llarg, les encaixades de ma es fan eternes, la bellesa del moment se't queda marcada en la ment per sempre, una mirada t'atrau immensament...

Un poema breu però de fàcil i poderós significat. Felicitats.

A reveure!!!

Una poesia que fa evocar l'infinit del cel llunyà, de la lluna que observa, dels bous que ja tenen el seu lloc en la matèria, de l'ordre i la bellesa universals...

Una poesia que m'ha fet evocar algun que altre detall dels neoplatònics.

M'agrada. A veure si et llegeixo més sovint. Salut!!!

És un relat encantador. Tant ben explicat que sembla (o és) real. En tot cas, sembla segur (per mi, considero segur) que tens experiència en els temes de les residències de gent gran.

Potser jo quan seré gran tindré com a companya la meva web, és a dir, Portal Perenne (el Portal Stoer ja no existeix) i passaré el temps fent escrits ni que fóra només per a mi. Qui sap, potser després de mort algú els llegirà i els farà famosos...

Ens anirem veient, Rafael, o almenys això espero. Salut!!!

Una enginyosa rèplica de la llibertat i voluntat de l'individuu, força ben aconseguit, felciats noi.

És clar que sí, vota a qui vulguis i que no et deixis omplir de por.

Ens veurem per Relats. Una abraçada!!!