M'agrada el teu relat, és imaginatiu, està ben fet, el professor cruel que es basa en la biblia i en les matemàtiques per als alumnes no prou inteligents "que es mereixen un càstig".

I els pares que no saben veure la maldat que s'amaga darrera del professor... quin espectacle...

Lo dit, un bon exercici d'imaginació, m'ha agradat.

A reveure, Joan!!!

Té sort el Marc, d'haver lligat.

No s'ha de perdre mai les esperances...

M'agrada el teu relat.

Fas servir una imaginació molt acurada, alhora que toques diferents elements d'un hipotétic futur barrejats amb el present i el passat.

Qui sap si és el que ens espera quan hagin passat 1.000 o 2.000 anys...

Ens veurem, Tamarro. Salut!!!

A mi em fa gràcia la paraula "trempar", especialment.

Apart, el relat és simpàtic, tot i que algunes coses no les he entès. És que no sóc un geni en sinonímia, ¿sabeu?

Ens veurem per Relats. Salut!!

Un bon relat i reflexió (almenys aparentment realista) sobre com és la vida d'un escriptor, els seus moments, sobretot quan es casa i té fills, i els diferents gèneres que toca... em recorda la vida de Quim Montsó...

Un relat entretingut, a més, i simpàtic, i ben estructurat a fe meva.

Espero llegir-te més per Relats en Català. Salut!!!

Crec que he entès lo essencial d'aquesta vida.

Tracta d'una papallona que es mor i que vol fer una altra vida en una altra realitat, i que no vol que els qui es quedin enrere la mirin amb enyorança.

Espero que trobi en la altra vida, la papallona, la pau i la felicitat que vol tornar a trobar.

Ens veurem per Relats, sobretot si fas altres relats.

Salut i sort!!

Jo mai critico un conte que no es mereixi almenys un 8. Tu mereixes almenys un 8. Bona nota.

Un relat senzill i agradable que val la pena de ser llegit. Una manera de fer de lo cotidià i normal un agradable i poètic escrit en forma de vers.

Sí, la xocolata és deliciosa si no la prens en excés i val la pena una mica cada dia. A més, tu la saps mencionar en els moments diferents en que te la prens. Felicitats. Un poema tant bo no sorgeix cada dia. No cal ser meravellós per ser un bon poema, dit amb respecte.

Ens veurem, Rosa!!!

Excel·lent poema, m'ha agradat molt, és divertit i m'agrada com hi expliques la teva versió de l'atrevit hivern.

A mi també m'agrada l'hivern, malgrat es faci de nit tant aviat. I m'agrada el nadal.

Espero que torni a llegir-te aviat. Salut!!!

Ei, Rosa.

Veig que t'has llegit tot aquest capítol en tot cas o, com a mínim, lo més essencial del mateix. No en tinc ningun dubte, d'això.

T'ho agraeixo efusivament i sincerament. No em llegeixen molts capítols la gent, darrerament... clar que jo tampoc escric molt que diguem, sincerament... i m'agradaria escriure més, però els inconvenients... ai...

En fi, que moltes gràcies per la lectura que has fet, i espero veure't per aquí Relats. T'animo a continuar amb els teus escrits.

Salut i molta sort!!!

És molt bonic i, a la seva manera, relaxant el teu poema, Rosa.

M'agrada i em fa pensar en la dolçor de les peces de vestir que a vegades et poses, i et treus...

A més, és molt romàntic i fàcil de llegir, molt "digestiu" (dit amb respecte).

Amb sinceritat i molt de respecte: no he entès molt el fil del teu poema (en cap moment he dit que el necessiti... jo no soc Shakespeare), però a vegades la bellesa no rau en el sentit, a vegades no. A vegades la lletra fa poesia sense fer filosofia. I ho dic amb tot el respecte, perquè, i ho diria deu cops si calgués, m'ha agradat sincerament el teu poema. No estic assenyalant defectes sinó particularitats. Cap estil mai val per mil, ni tant sols el meu propi, que va.

T'animo a seguir endavant.

Gràcies per comentar-me el meu escrit del rei, la Misaki d'enormes pits i el guerrer Obashim.

A reveure, bufona!!!

M'agrada molt el teu relat.

Està bé l'enyorança de l'amor que està a punt d'arribar, que tu hi poses els cinc sentits a rebre'l, que et sents feliç de tenir-lo a la vora... i que tens esperances envers un futur junts...

Trobo que tens bastanta musicalitat i que val la pena llegir els teus relats.

A reveure, salutacions!!!

Hola.

He llegit el teu comentari i em sembla una enganyifa. Parles molt en genèric i no concretes gens; potser dones un comentari abstracte i de múltiple interpretació.

Crec que vols fingir que t'has llegit l'article sense haver-ho fet.

No esperis massa que visiti els teus articles si m'has de seguir fent aquest espectacle.

No soc tant estúpid.

A reveure.

El teu relat em sembla bé, però, lamentant-ho molt, no l'he entès molt, ho sento.

Un relat d'una dona que pregunta pels seus orígens, uns pares que li expliquen que és pols d'estrella i, al final, li asseguren que ajudaran a ella a trobar els seus pares biològics. A primer cop de ment és tot el que he vist en el relat. Perdona si potser ho he entès malament o insuficientment bé.

Almenys, és un relat bastant entretingut i maco, potser en el futur t'hauria de visitar més.

Salut, Homo insciens!!!

Un poema maco i que fa reflexionar.

A vegades ens passa, cap al vespre,que ens agafa com una debilitat, a mi a vegades també,però a vegades la nit és agradable i dolça.

Jo opino que llàstima que no hagis fet un relat una mica més llarg, el tema donava per sí.

Ens veurem, Perla de Vellut!!!

Salut, Ness. Bon relat.

Prometia per a fer un relat ben llarg, però està bé de totes maneres.

L'estrany de tot és que al final la conclusió sigui monoteista i ben pròpia de lo propi de la Bíblia... em sembla que el final és lo únic potser massa estrany com per a acceptar-ho.

A més, podria haver creat a la Terra un univers politeista... ¿perquè no?

La resta del relat m'agrada, agafes personatges molt singulars, però dubto molt que Protàgores o Demòcrit s'haguessin rebotat de manera monoteista simple.

A més, ¿què prova que l'univers hagi estat ni tant sols CREAT? Lo més enrera on podem tirar és al Big Bang, però ¿es pot saber què hi havia res abans del Big Bang, o sigui, la pressupostada esfera enorme i condensada?

Bé, ja parlarem. Salut, company de web.