Em sembla un bon poema, a més que simpàtic, tot i que una miqueta curt, ¿seria impensable allargar-lo? En tot cas, felicitats pel poema, i t'animo a seguir literàriament avançant, Fidel.

No entenc la moralia d'aquest relat (suposo que no n'hi ha, no la necessita) però és amè i entretingut, el destí de les pomes a mans de diferents llocs (em pensava que la poma es podriria sola en un arbre, mireu, i no ho dic per donar fàstic). Al final, totes tenen un bon destí, encara més la última, que ajuda a inventar la llei de la gravitació universal.

Per cert, has fet bé captant l'atenció del lector (jo inclòs, en tot cas) des del primer pàrraf (un pàrraf d'una o dues línies, ben fet). Diuen que la primera impressió és molt important, i en els contes això no és ninguna excepció.

Ens veurem per Relats, espero. Salut!!!

Hola Perla de Vellut. Sóc Unicorn Blanc.

Què tal estàs?

He llegit amb molt de gust el teu excel·lent article (no faig cap broma). M'ha agradat com expliques a la teva manera les aventures d'aquesta noia (potser ho haguessis hagut de posar en narrador protagonista, potser) i els seus petons fugaços (o potser seran més que fugaços) amb l'home de raça negra (un home que, color de pell apart, no és molt diferent de nosaltres, que va).

El relat l'he trobat escrit d'una manera molt fluida i de manera que sap (en el meu cas, i aposto que també en altres casos, sí) atrapar al lector. Jo m'ho he passat molt bé. Et recomano que intentis, de manera exacta o similar, fer més contes com aquest (no he dit que tots els teus relats hagin de ser com aquest, no).

Bé, ens veurem, Perla de Vellut!!!

Sí, realment conviure en parella satisfactòriament enamorat deu ser molt dolç... jo mai ho he experimentat almenys no de forma totalment directa, però ja me'n faig la idea.

El teu poema és relaxant i evoca bé el sentiment d'amor i plaer. M'agrada el sentiment que trasllueixes. M'agradaria que col·laboressis amb la meva web, si t'agradés...

Bé, salut, ens veurem! Ànims, triomfador, segueix endavant!



www.ciutat-perenne.com

Hola, Perla de Vellut. Encantat de tornar a llegir-te.

Efectivament, tenir fe és molt últil, suposo que necessari, però no ho és tot. Cal tenir dedicació a la humanitat (proïsme) i tenir confiança en un mateix malgrat les teves debilitats.

Trobo que fas una interessant reflexió moral en el teu poema que, a més, està ben escrit i és entretingut per a mi i, segur, m'hi apostaria 200 euros, per a d'altres.

Suposo que saps que sóc l'Unicorn Blanc del Bosc.

Ens veurem, company!!!

M'agrada aquest relat.

Pobre noi, convertit, aparentment de bona gana, en el més perfecte solitari, i ara es troba avorrit com una ostra. Què hi farem. A mi no m'agradaria acabar igual, tot i que molts amics tampoc en tinc.

Crec que retrates molt bé la foscor de la solitud, i el teu relat està ben aconseguit. Felicitats.

Ens veurem per Relats. Salut!!

Certament, la mona ja es pot vestir de seda o de frac, perquè mona seguirà essent. I col·leccionar llibres no garantitza que se'ls llegeixi (jo, en el meu cas, però, procuro fer-ho). La cultura i la fama, es busquen o no es busquen, però és immoral de fingir-se. Bé, tot anirà tirant endavant.

A veure si la mona es talla una mica el pèl, que tant peluda no lligarà!!! xDDD

M'agrada aquest tipus de poema sense rima (no necessita rima). Crec que va sobre la pobra gent que no té més remei que exiliar-se, com l'ex-president Puigdemont, qui va intentar inútilment la secessió amb Espanya i la consegüent independència.

El relat és colpidor i en certa manera impressionant. A mi em desagradaria molt haver-me d'exiliar per la força de Catalunya si mai em passés.

Bé, ens veurem per Relats, Prou bé. A reveure!!!

M'agrada el teu relat. Descriu bastant o molt bé el sentiment dels qui toquem i disfrutem un instrument musical; jo mateix toco el piano esporàdicament.

Em fas pensar que tu toques un instrument musical, Perla de Vellut...

El relat és agradable i està ben fet, i crec que podria agradar fins a més d'un dels que en el seu cas no toquen ningun instrument musical; fins a ells els podria agradar el relat; a més d'un.

Felicitats pel relat.

Ens veurem, Perla de Vellut.

M'agrada el teu relat; potser el diàleg una mica massa llarg, potser, però malgrat tot és divertit.

I al final, inesperadament, després del llarg relat, un d'ells es mor, quines coses...

Tant de debat per a una simple rua... guanyen el primer premi però no tots dos ho disfruten, un se'n va al cel.

Bé, ens llegirem per aquí, Adélie. Salut!!

Un acudit enginyós i clàssic. M'agrada.

Que vagin amb compte el pròxim cop, que no es matin... xDDD

Sempre val la pena de llegir-te, Perla de Vellut.

Ens veurem per Relats. Salut!!



PD: Suposo que hauràs notat que sóc Unicorn_blanc_del_bosc, en persona, amic...