Obashim i Misaki (11). Hi haurà una solució per a salvar la Manaka?

Havia passat un cert temps. El carromatge d’improvització ja feia dues hores que havia arribat a casa del doctor. En aquell moment, a la Misaki Manaka l’estaven atenent varis doctors en una habitación contigua. En l’habitacio d’espera están esperant la Misaki Aurora, el guerrer Obashim i el rei Serafí. Encara que tots tres están dolguts per lo que está passant i per a què li podría pasar a la seva amiga, sens dubte el més adolorit era el rei Serafí, amant recent de la Manaka de qui almenys es suposava que en pocs dies es casarien. De tant en tant, en Serafí es posava a plorar.
- Oh, per tots els déus!!! Què faré si la Manaka es mor? Per l’Altíssim, què faré?
- No pateixis, bon rei. – Deia el Obashim. – Mentre hi hagi una possibilitat de salvar-la, farem tot el posible.
La Manaka estava molt adolorida però conscient, però li havien dit que de moment no podía aceptar visites. De fet, els doctors semblava que havien arribat a una mena de conclusiò, perquè li havien demanat al rei que els hi fés venir els experts en viatge interdimensional. No cal dir que el rei va fer-ho cumplir amb tota la rapidesa posible.
Mentre la Manaka lluitava per sobreviure, varen visitar-la diverses persones, entre elles els tres anteriorment supersticiosos, algunes persones del poble de Gandalf, especialmente de la zona de ball on ella dansava, i gent de Yorosham que no coneixien personalment a la Manaka però que volien manifestar la seva repusa per l’atac a traïció que aquesta havia sofert, especialmente a molt poc temps material de fer-se reina consort.
Per cert, que la Manaka va dir, sense burla, als tres supersticiosos que li semblava una ironia que quan la varen conèixer, per una confusió, la varen voler matar i els hi va faltar poc per a fer-ho i en aquell moment es preocupéssin tant per la seva propia vida.
Amb el pas de poques hores, es va descubrir qui havia atacat a la Manaka i perquè. Es tractava d’una dona que creia en valors antics de Yorosham i que no li agradava gens que el rei es casés amb una plebeia. La dona va ser capturada i, després de rebre uns quants cops de fuet, va ser portada a presó per a una condemna de tres anys, que podía pujar a vint si la Misaki moria, ja que llavors seria un assassinat a ple efecte.
Però el rei no volia pensar molt en això… només volia pensar en el futur de la seva estimada, en aquel moment atrapada en la “teranyina” d’un verí que li podría costar la vida.
Mentrestant, el rei procurava distreure la mirada.. una mica sovint en les tetes de l’Aurora, que li feien pensar en les de la Manaka, amb la última de les quals havia compartit una nit de sexe molt satisfactori.
Varen passar dues hores, amb el rei profundamente preocupat, amb l’Obashim i la Misaki Aurora intentant animar-lo.
Finalment, un metge va obrir la porta i va dir:
- Crec, senyors meus, que jja poden entrar a veure a la senyoreta Manaka. Encara hi ha un mètode per a salvar-la… a un alt preu. Però primer passin vostès tres a veure-la, passin, que s’alegrarà molt de veure’ls malgrat el seu estat.
Sense entretenir-se ni un segon, la Aurora, el Serafi i l’Obashim s’aixecaren de la cadira i, l’un rera l’altre, passaren per la porta oberta. A dintre de l’habitació consegüent hi havia la Manaka, molt debilitada i tombada en un llit però aguantant; somrigué al veure’ls entrar en l’habitació als tres, però especialment a Serafí. L’Aurora fou la primera en abraçar-la:
- Ai, amiga meva, jo que ja m’havia fet la idea de ser la teva dama d’honor i ara tot quedarà en un no-res potser.
- No pensis en això, Aurora, sisplau.
Després l’abraçà l’Obashim i li va dir:
- Mai se m’ha donat bé dir llargs discursos, Manaka, però, fins i tot si et morissis aviat (i no faig sobre això cap acudit) recorda bé les meves paraules: tu tens molts valors a la teva manera, l’habilitat en les armes no ho és tot ni mai ho será tot. Penso que ets massa exigent amb tu mateixa i em dol veure’t en aquest estat. De la manera que sigui, salva’t.
- Mil gràcies, Obashim, amic meu.
Finalment, sense oblidar que el temps jugaba en la seva contra, el rei Serafí va abraçar la seva promesa i, amb veu mig retallada pels seus plors, li va dir:
- No sé què podría dir que no ho sabessis o no t’ho hagin dit ja l’Obashim o l’altra Misaki. Passi el que passi, vull estar al teu costat... T’estimo molt. Sisplau, salva’t.
Quan s’acabaren les mostres d’afecte, els doctors s’acostaren uns pocs pasos als aventurers i al rei i un dels doctors li va dir:
- Escolteu-me atentament. El que vaig a dir la Misaki Manaka ho pot escoltar. Hem estat examinant entre els doctors i els experts en portals dimensionals i hem arribat a una conclusión unánime: la Misaki es morirà en menys de quatre dies escassos a menys que… bé, només hi ha una manera de salvar-la.
- Quina? – Preguntà ansiosament en Serafí. – Digueu-me-la en seguida!!
- Nosaltres en aquest temps d’espases i llegendes no tenim mitjans mèdics per a contrarrestar el verí, però, segons hem examinat, en el temps d’on prové la Misaki, allá en el futur llunyà, calculo que sabran més sobre verins i la podrán salvar.
- Però – deia el rei; - a mi m’havien dit que podrien passar molts anys, si és que passés mai, fins que el portal transtemporal entre l’època originària de la Manaka i el nostre temps del passat poguessin entrar en contacte i fer traslladar gent.
- Senyor rei – va dir respectuosament el doctor – sabeu que el trànsit temporal és una cosa molt imprevisible.
- Genial!! – diu la Manaka sense cap ironia. – Només cal que se’m transporti al temps del qual provinc, que allá em curin i després retornar al passat per a casar-me amb el rei.
- No – diu el doctor respectuosament però no renyant a ningú. – Aquest portal es tancarà quan tu l’hagis atravessat i no podràs tirar enrera al passat. T’hauràs de conformar amb quedar-te al teu futur originari per tota la vida, molt em temo; ho lamento per tu. Dubto moltíssim que puguis retornar a aquest temps. Però si et quedes en aquest temps mateix, el verí et matarà en pocs dies. I no tardeu molt en decidir-vos, perquè el verí que ara pateix la pobra Manaka podría tenir efectes fins pitjors dels previstos i morir-se fins més aviat de lo probable. Us deixem els quatre a soles uns minuts perquè digueu, en aquestes condicions, què s’ha de fer.
Els doctors i els experts en trànsit dimensional van sortir per la porta, però no trigarien molt en tornar.
- Bé – diu l’Obashim, - ¿i ara què fem?
- És obvi – diu l’Aurora; - ha d’anar la Manaka de seguida cap al futur; si no, es morirà en aquest temps.
- ¡¡Sí, és la mar d’obvi!! – diu Serafí, amb ironia i ira alhora. - ¿I què passarà amb la boda? ¿Mai em podré casar amb la Manaka? A menys que… Estic rumiant una idea que… A veure, Aurora, tu tens certs coneixements de màgia… Podria el portal dimensional, si es volgués, trasladar a dues persones, i no només a una de sola?
L’Aurora es va rascar la barbeta, pensativa, i va respondre:
- Gairebé sempre un portal dimensional pot transportar a dues o tres persones. En ocasions, alguna més. Però, ¿perquè ho preguntes, Serafí?
- Perquè jo vull anar-me’n amb la Manaka al seu futur i, un cop arribat allá, quedar-me en el futur amb ella per sempre, ressignant-me a perdre la condició de rei. Seré una persona simple i treballadora en el futur llunyà.
- Què!!!??? – Digueren l’Obashim, la Aurora i, des del llit, la Manaka, tots tres gairebé alhora.
- Faries tot això només per mi? – deia la Manaka, qui gairebé no s’ho podía creure. - ¡¡¡Això no pot ser, Serafí!!! Ehem, Misaki Aurora, Obashim, ¿us importaría marxar una estona i deixar-me a soles amb el Serafí?
L’Aurora i l’Obashim es miraren entre sí, però decidiren obeiir la petició de la Manaka. Sortiren per la sortida i, així, el rei i la seva promesa estàven sols a l’habitació.
- No vull parlar més tel tema – deia el rei a la seva estimada. -. Me’n vaig amb tu al futur. No sóc un extraterrestre, sabré adaptar-me al teu temps… Encara que, és clar, no podré portar pel carrer la meva túnica de rei antic.
- Però què passarà amb el regne si tu marxes?
- No t’has de preocupar d’això. Segons la llei, si abdico heredarà el tro el meu cosí germà, i estic segur que farà una bona feina.
- Però perdràs les comodiitats i els valors materials que tenies com a rei!!! I a mi em sembla malament que perdis tot això només per mi.
- Jo per tu seria capaç de fer gairebé el que fós, hi faria moltes coses – va dir el rei Serafí amb veu autoconvençuda.
- Però, francament, jo, apart d’unes tetes enormes, no posseixo gaire cosa…
- Crec que té raó l’Obashim quan diu que et subestimes massa… A mi m’agrada molt el teu carácter pacífic i complaent… he patit dones amb massa carácter i t’asseguro que no era pas millor.
- Però pensa, Serafíí, en tots els objectius que tenies marcat com a monarca, i ara ho tiraràs tot pel balcó!!
- Però…
Parlen durant prop de cinc minuts, i al final el rei Serafí suspirà fortament i digué a la Manaka, qui seguia tombada al llit:
- Està bé, Misaki, accedeixo a la teva petició: no t’acompanyaré pas al futur, hi vas tu sola i jo em quedo aquí com a rei; però abans, m’agradaria que em concedissis un últim favor fácil… no és obligatori però em faria ilusió.
- Digues, amor meu.
- Que em deixessis juguetejar una mica amb les teves tetes. Es suposa que mai més ho podré fer. Un caprichet…
- Em recordó que a tu t’agrada xurrupar una mica de llet de les meves tetes.
- Tens unes tetes tant adimrables com la teva memoria!! Doncs, si em deixessis…
- Ets una mica pervertidet, Serafí.
- Això és perquè estic boiig per tu – diu el rei, amb veu alegre però un tant amarga, perquè el destí els separaría dintre de poc.
Durant prop de deu minuts, estigueren juguetejant sexualment, però després, digueren que prou i que era ja la hora fatal. Varen fer venir a l’Aurora i a l’Obashim i a tots els doctors i especialistas, i li digueren a tots la decisió que havien près. Els escoltaren. Ningú ho discutí. Així doncs…
- Així,és millor que no perdem el temps – va dir el principal expert en trànsit transtemporal; - Misaki Manaka, encara que estiguis adolorida pel verí, procura posar-te dreta, encara que et tingui que subjectar algú, i prepara’t, perquè el portal dimensional temporal només durarà un quart d’hora o fins que jo el tanqui, cosa que faré quan hagis passat, maca, per evitar un improbable però posible accident.
L’expert va començar a dir unes paraules màgiques amb un bastó màgic. Malgrat tot, la Manaka encara va tenir temps de dir a l’Obashim i a l’Aurora un “a reveure, amics meus” i al Serafí: “adéu amor meu”, sense cap rastre d’ironia, però sí que amb una tristesa tan gran que, malgrat que ho intentà, no la pogué dissimular.

Al cap de pocs minuts, aparegué un portal dimensional; a darrera, s’hi veieren algunes coses indubtablement de carrers l’època actual. Fins i tot, tots ells, excepte la Misaki que ja venia del futur, estaven sorpreses davant del que veien. Però no era temps per a pensar. Era millor no malgastar temps, i la Manaka ja s’havia despedit de tothom, de manera que, a una petició de la debilitada però valenta Manaka, dos metges la llançaren pel portal dimensional, que ella atravessà, i de seguida l’expert dimensional, en un escás minut feu tancar i desaparèixer aparentment per sempre el portal dimensional i amb ell la possibilitat de tots ells d’estar amb la dolça i, almenys per al rei, enamoradora Manaka.

El rei es quedà mirant el lloc on havia estat el portal que s’havia endut la seva estimada. ¡¡Hauria renunciat a gairebé qualsevol cosa que tenia, inclosa la seva condició de rei, per anar-se’n amb ella a gairebé on fós, però si ella no volia que anés amb ell no podía ser!!

L’Obashim li va posar la ma a sobre l’espatlla dreta del rei i li va dir:

- Serafi, tots lamentem molt la marxa de la Manaka, però vull dir-te que…
- Un moment – va dir un dels doctors. – hi ha un assumpte per arreglar. Segons la tradició, en aquests casos és costum que el nuvi es casi amb la dama d’honor.
- Però… - digué l’Aurora, - però si la dama d’honor sóc jo!!! El rei ara és un amic meu, però de qui estic enamorada és de l’Obashim!!! No me’n podeu separar d’ell!!!
- Com que, del nuvi, el rei, i i de la dama d’honor la ciutadana Aurora – continuà el doctor – qui té més jerarquía en aquest cas és el rei Serafí, pot, si ho desitja, imposar-se sobre la dama d’honor per a fer-li cumplir la tradició!!!
“Això seria una ocasió ideal” pensa l’Obashim, “per a tenir una tetorrona molt atractiva al meu costat!!! Imagina’t, la Misaki Aurora empesa per la tradició a ser la meva esposa!!! Però ¿què en pensaría l’Obashim, si li separo de la seva novia per la força?”.
- ¿I doncs, señor rei, què vol fer, imposar la tradició a la dama d’honor o deixar-la lliure?
El rei es prengué uns segons per a reflexionar. Després, donà una resposta…

Per a saber la resposta del rei, llegiu el següent capítol.







---------------------------------------
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://ciutat-perenne.com/m/41t