BON VENT I BARCA NOVA

...la línia que separa ser bo, de ser ruc, de vegades no és gaire nítida, però marxar a temps sempre és una bona decisió. Convidar-te a organitzar li una festa al veí, mentre el "rei del dia" s'ho va mirant...m'ha fet riure perquè és una bona metàfora del veinatge i de les celebracions familiars. Enhorabona per aquest relat i moltes gràcies per llegir-me i comentar els meus. Una abraçada, Magda

Bona iniciativa creativa i atractiva. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat sobre el Silenci.
Salutacions molt cordials.

Bona disposició a celebrar fets sensibles, motivadors.
Enhorabona per aquest relat, Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu relat i aspectess positius.
Salutacions molt cordials.

No queda massa clar si el nonagenari és un personatge real o una invenció del Sr. Ramon per fotre-se'n del seu veí: en aquest cas, més que un barrut seria un sàdic. El relat t'ha sortit rodó, i l'únic que recomanaria polir és l'últim paràgraf, fragmentant-lo en més oracions: en lloc de "... parsimònia, segons..." escriuria "... parsimònia. Segons...", i en lloc de "... d'esforç; em va pujar...", "... d'esforç. Em va pujar...".

Parlant de refranys, n'hi ha un de castellà que aniria molt bé per qualificar la justa reacció d'indignació del narrador/protagonista: "Contra el vicio de pedir, hay la virtud de no dar". Algú coneix l'equivalent en català o, si més no, algun que s'hi aproximi?

...

A vegades val més callar i no donar-se-les de bo perquè al final passa el que passa. Hi ha gent que abusa de la amistat, de la familiaritat i adhuc del bon veïnatge. El teu relat ho plasma de manera elegant, amena i fins i tot irònica. La teva mà ets d'escriure tostemps flueix com les aigües d'un riu, ah! I musicalitat en la teva bona tria de paraules alhora de compondre aquest text. M'ha fet passat una bona estona.

Sí que té les idees clares el prota. Massa bó fa bobo.
Molt ben descrit.

... En prosa i és llàstima perquè aquest relat tan real és escrit d'una manera àgil, i planera però amb un llenguatge molt acurat.
Es amè i divertit. De bon llegir.
Gràcies.
Amb total cordialitat

Aquest relat és un cas real que em va passar fa uns quants anys amb uns veïns, no en una celebració d'aniversari, però sí en una situació similar.

Bona vesprada Rosa,

M' ha encant el teu relat,
i la teva història,
que bonic l' història que parla de l'amistat,
del tu a tu.

He gaudit llegint-lo fins al final volia saber quin desenllaç tindria.

I la veritat és que parla molt de l' amistat,
i lo que la gent dona a canvi.

Gràcies per els teus últims comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina

Si tens un gra al cul, amunt, que assegut et farà mal! Ai senyor... Un relat amè, divertit i amb un llenguatge molt proper i clar, claríssim, diria. Sigui com sigui, celebrar els noranta és tota una satisfacció. Una abraçada, Rosa.

Aleix

Un autèntic penques aquest home, a la seva edat, ja hauria d'haver aprés alguna cosa.
É un relat entretingut i divertit que deixa amb un somriure al lector..
L'escuracassoles d'en Ramon és un autèntic explotador i un cagamiques, un barrut dels bons, vaja.
L'excusa del gra al cul no és gaire elegant, però d'això va el sarcasme.. Encara més sarcàstica és la referència a la setmana dels tres dijous, també hauria pogut dir "quan les gallines pixin". Tor el relat és ple d'ironia i es mostra clarament com el desig d'ajudar es troba amb límits, si l'ajudat s'ho pren amb calma.

Bona reflexió en clau d'humor i fina ironia en vers la solidaritat, amb un estil fresc, proper, ple d'expressions col.loquials, que m'ha deixat amb un ampli somriure.

Molt bé, autora, ets una autèntica màquina... de escriure.

Tens raó en tot el relat, el qual m'ha fet sentir amb un bon somriure de principi al final.
El que més m'ha tret l'atenció és la frase d'"Amb els pixats al ventre".
Les accions que descrius són amb un toc una mica amb un somriure. El que més m'han agradat les situacions que fas al final.
M'ha costat veure el sentit de l'humor, però ho he vist, amb bons sentits.
Cordialment.

Impuls ple d'agraiment. Molt positiu.
Agraeixo el teu comentari, al meu relat.
Salutacions molt cordials.

No es d'estranyar que tots als qui havia demanat ajuda l'haguessin deixat penjat. El devien coneixer millor que el Jaume.
Un relat amb un final molt merescut i que et deixa amb un somriure al llavis.
Tot té un ....limit!

De fet va ser una llàstima tant d'esforç per un caragirada garrepa. Potser la justícia divina se'l va endur amb un mal de ventre i no va poder gaudir de la festa.

Aquest veí no té límit! Sort que ja li n'han posat, ha, ha, ha.

M'ha agradat molt el lèxic d'aquest relat. No coneixia l'expressió "amb els pixats al ventre" i em guardo la de "la setmana dels tres dijous"! M'he divertit molt!

Hi ha un conte de la Shirley Jackson anomenat "Com els feia la mare" que m'ha vingut al cap llegint aquest relat. Són ben diferents, però t'agafa aquesta mateixa sensació de surrealisme i indignació.

Una abraçada.