Obashim i Misaki (18). El rei i la Narumi corren aventures en una nova ciutat.

Tres quarts d’hora més tard, un carromat luxós esperava al rei i a la seva “nova” companya rumb a la ciutat de Lixanner, quan ja era justament començades les primeres hores del vespre. El carromat anava prou carregat de llanternes per si havien de cavalcar davant la foscor. La parella va pujar al carromat. El poble on van ambdós, o sigui la parella, el cotxer i uns quants soldats com a escorta anava directament a Lissander, la seva ciutat de destí de moment en seu viatge, o sigui, la primera parada de la ruta.

La Narumi estava molt contenta i ja va assaborint les meravelles que veurà i visitarà en el seu viatge, acompanyada d’un rei una mica curiós però que semblava bon home (de fet, un home molt fet a les seves costums i capaç de mentir pels seus propòsits però en el fons no molt mala persona, encara que no ho sabés la Narumi).

Constantment, en tot cas, el rei Serafí feia preguntes a la Narumi, la seva promesa de pell negre (el rei sempre havia tingut la passió secreta de tenir una parella de color negre, a les que preferia una mica més que a les dones de pell blanca), per veure què recordava exactament.

- Bé, xata, - li deia el rei, - espero que disfrutis d’aquest viatge que tant minuciosament he preparat per a tu. L’escolta ens protegirà per si ens veiem en algun problema. El meu cosi-germà, en qui confio plenament, em farà de regent mentre jo no estigui present al meu regne.

- Em sento molt honrada d’estar amb tu en aquesta barreja de viatge i aventura, Serafí, estimat amic meu. No sé de quina manera podria premiar-te per tot això...

“Evidentment”, pensava el Serafí, “anant-nos-en al llit i convertint-te en la meva promesa; però no puc demanar-t’ho ara tant de pressa, ni que tingués cinc anys d’edat, i no se’m escapa pas el fet que només estàs parcialment hipnotitzada; però paciència, ja hi haurà temps per a tot, o això m’agrada de pensar”.

- Bé, és una tradició de Yorosham el que cada tants anys el rei, si pot, convidi a una reina a fer un viatge luxós. Estic empès per aquesta tradició.

Per suposat, el rei sabia que tot això d’aquesta tradició era mentida. Però la Narumi somreia agradada per aquestes paraules d’ell. D’això que somreia una mica menys i li preguntava al rei:

- ¿I vos, senyor rei, esteu casat?

- No, estic encara solter. Bé... vaig tenir... una possibilitat amb una dona, que fins va ser la meva promesa, però certes... circumstàncies em varen obligar a separar-me d’ella.

- I com es deia aquesta dona?

- Es deia Misaki Manaka.

- ¿Misaki...? ¿Manaka...? ¿De què em sonen aquests noms...?

El rei va fer una ganyota de fàstig, si bé va procurar que la Narumi no se’n adonés. Pensava: “Seré ruc!! Estava obligat a dir-li el nom d’ella? I si la Narumi recupera la memòria i torna a ser la Misaki Aurora? Haig de ser més prudent...”. El rei s’ho va pensar uns minuts i va dir:

- No sé de què et deuen sonar aquests noms, maca, però no crec que tingui importància. Relaxa’t i gaudim del moment.

La Narumi va fer que sí amb el cap, es tirà cap enrera fins arrepenjar l’esquena amb la paret del carruatge i es limità a mirar el preciós paisatge.

Finalment, al cap d’una hora i quart de recorregut de carromat, en que parlàven de tant en tant (el Serafí recorda amb nostàlgia que la Misaki Manaka, la qual es va enamorar d’ell ben depressa, era en tot cas molt més conversadora) el rei i la seva acompanyant arriben a la bonica i arcaica ciutat de Lixanner, primera ciutat del recorregut del viatge de la diguem-ne parella. El rei Serafí es va repetir mentalment almenys vint vegades que fós prudent a l’hora d’evitar mencionar records del passat de la Misaki Aurora, doncs era preferible que la desmemòria no fós pas trencada.

Encara que Lixanner no era una ciutat tant gran como Yorosham, la ciudad del rei, tenia un tamany relativament considerable, i l’hostal on es van allotjar era possiblement el millor de la ciutat. De moment, el rei, amb intencions d’estratègia, pensant que el que havia de caure ja cauria, va encarregar per a la seva acompanyant una habitació de dormir separada, però contigua, de la seva. I esperava que l’estratagema donés resultat aviat, perquè la seva paciència relativa a fer l’amor amb la Narumi i amb els seus pits enormes no seria pas una paciència eterna...

Així doncs, quedaren amb que el carruatge els esperaria fins l’endemà i se’n anaren a sopar i a descansar. Encara que la Narumi, tot i que amb la personalitat mig modificada, no era molt conversadora o, com a màxim, no tant atractivament com la Misaki Manaka, si bé tampoc ho era massa poc, i ella i el rei conversaren de diversos temes durant tres quarts d’hora, fins que la Narumi trobà que era hora d’anar a dormir. Però el rei notà una cosa curiosa... la Narumi li feia somriures que semblaven ser de gateta maula, ¿eren només falses aparences o ella ja s’estava començant a enamorar del rei?

Continuarà...





----------------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne, portal de relats, filosofia i altres temes: http://ciutat-perenne.com/m/37n