Morir 1

Un relat de: llacuna
De fet, no voler-se morir, tornant a l’exemple de les dissolucions. És com posar un tros de sucre endurit en un got d’aigua i no voler que es dissolgui. Missió impossible i a més, per què ens ha de costar tant assumir que el més natural és que s’acabi dissolen? Costa d’entendre que ens encaparrem tant a no acceptar-ho.

Ens dissolem, no som tan durs com ens pensem.

Comentaris

  • No som durs, al contrari, ens podem pensar que ho som però som fràgils...[Ofensiu]
    histories_medievals | 04-02-2026 | Valoració: 9

    Un relat que té punts molt bons...

    Sí, certament a vegades ens podem pensar que som molt fràgils, però amb una sola bala entre cella i cella tot s'acabaria de cop i volta...

    Interessant reflexió que fa pensar...

    Ens pensem que som fràgils perquè la nostra por al dolor ens nega una mort fàcil...

    Un relat molt curt però que té un o dos punts magnífics.

    T'animo a seguir endavant, llacuna.

    Una abraçada, germana de web!!!

  • Correcció [Ofensiu]
    Prou bé | 15-09-2025

    Disoldrem*

  • Prou bé | 15-09-2025

    Sí que ens disposarem quan traspassem, no abans, anticipadament.
    Amb total cordialitat