Obashim i Misaki (12). ¿El rei obligarà l’Aurora a anar-se’n amb ell?

Ara el rei havia decidit ja d’una vegada per totes què faria, si obligar a la Misaki Manaka a anar-se’n amb ell seguint la tradició o bé trencar la tradició i no obligar-la. Va decidir el següent:

- No seguiré la tradició, malgrat que em dol en el cor. Deixaré que la Misaki se’n torni amb l’Obashim. Admeto que és una oferta... temptadora, però per principis morals no la puc acceptar.

La Misaki li feu un petó a la galta al seu nou amic Serafí. No se li donaria tan de pressa si sabés el que aviat passaria.

Un dels metges que es trobava aquí mogué el cap lleugerament en gest de negació.

- Que el rei mateix creï excepcions a una tradició no està massa ben vist – digué ell - però sou lliure de decidir el que vulgueu.

Així doncs, l’assumpte ja estava decidit... o això semblava...

Això no obstant, el rei pensa: “No la puc obligar a anar-se'n amb mi aprofitant-me de la tradició, encara que em suposi una mica d’impopularitat. Però no estic pas decidit a renunciar a ella. Potser si la bola màgica tingués alguna idea concreta...”.

Dissimulant, el rei s’acomiadà de Misaki Aurora (ara, l'única Misaki de la història, amb la marxa de Misaki Manaka) i de l’Obashim i manà un carruatge que els portés a Gundalf, el seu poble.

Després d’una mica de reflexió, el rei se n’anà a consultar amb la seva bola màgica. Li explicà la situació actual en uns deu minuts de conversa.

- Vaja!!! – diu la bola màgica. – Així que us heu hagut de separar de la Manaka per fets fora de la vostra voluntat. Em sap greu.

- Més greu em sap a mi, bola màgica. Però la cosa no té remei. Era o això o veure-la deixar morir. I ja anàvem a casar-nos...

- Sí que em sap greu, però ¿ara què fem? Vós encara penseu a casar-vos amb una dona de pits gegantescos, i no abunden...

- Exacte. Però l’Aurora mai se n’aniria amb mi. Només pensa a córrer aventures junt amb el seu xicot Obashim...

- Potser hi ha una manera d’aconseguir que l’Aurora se’n vagi amb vós i s’oblidi d’Obashim i de córrer aventures.

- Ah, sí? Quina manera, estimada bola màgica?

- Hipnosis. La hipnotitzarem perquè se’n vagi amb vós i oblidi l’Obashim i la seva set d’aventures.

- Hipnotitzar-la? Mai!!! Sé que desitjo una dona de pits generosos, però si hipnotitzo completament a l'Aurora com si fós el meu robot, això no seria tenir una dona, seria com tenir un robot, com se’m va descriure la Manaka abans de tornar al seu món; un robot complaent però un robot. ¿No hi ha una altra sortida?

- No em referia a hipnotitzar-la completament, sinó a redibuixar-li els records d’ella perquè cregui ser una altra persona. Fins podríem redibuixar-li el físic. Mentre ningú la reconegui...

- Però fins així no és garantit que es quedi amb mi!!! És clar que jo vull que se’n vagi amb mi lliurement... però podria fracassar.

- Només la hipnosi absoluta garantiria que no se separés de tu...

- Però, com t’he dit, no vull hipnotitzar-la completament, no vull un robot com a dona. A més, si la convertís en un ésser sota hipnosi permanent la gent ho veuria estrany, un robot al servei de les meves ordres. Bé, hipnotitzem-la només parcialment i, si cal, la deixaré que se’n torni amb l’Obashim. - dit això últim, el rei sospirava...

Però el rei es preguntava que, si fent això, no estava venent la seva ànima... En el fons, era més un sexeaddicte mig desesperat que no pas una persona netament sàdica i malvada... però no s’ho preguntà per molt de temps.

Estigué parlant amb la bola màgica sobre la nova personalitat que donarien a l'Aurora i com la canviarien. Després de quinze minuts arribaren a una conclusió. Aviat la sabrem... La “nova” Misaki Aurora tindria una fisonomia diferent de l'originària, a part d’altres característiques destacablement diferents, excepte, naturalment, el gran tamany dels pits, cosa que el rei no hauria volgut canviar per res del món.

I també havien preparat un beuratge màgic camuflat en un cafè.

En poques hores després, un carruatge amb un soldat arribava a cavall a Gandalf. Alguns dels del poble veieren amb sorpresa que portés un missatge del rei sense venir el rei en persona. El soldat no es perdé en subtileses: anà directament a la casa on actualment viuen la Misaki Aurora i l’Obashim. Trucà a la porta.

El sortí a obrir l’Aurora. El fet de veure un soldat no el va sorprendre gaire, però sí que quedà sorpresa quan el soldat li digué que el rei la volia veure en persona a ella sola, i no pas a l’Obashim; a aquest últim, el rei havia estat concretament advertit que no vingués. Quan la Misaki acabés la trobada amb el rei, tornaria directament a casa. Això se li va comunicar, almenys...

L’Aurora tancà la porta i estigué parlant amb el seu xicot Obashim. ¿Havia d’anar l’Aurora a parlar, fós del que fós, amb el rei, o no fer-li el que ell lli demanava? Ara els hi era de confiança, però feia poc que el coneixien...

Finalment, l’Aurora envoltà amb els seus braços a l’Obashim i li digué:

- Crec que ja està decidit. Aniré a veure què voldrà el Serafí.

- Ves amb compte, carinyo, mai se sap què pot passar.

- D'acord. Cuida’t tu també, Obashim.

I així, l’Aurora pujà al carromat rumb a Yorosham, acomiadant-se d'Obashim, ignorant la mena d’aventures que l’esperaven dintre d’unes hores...

(Continuarà...).



-----------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com