1.910 dC - El capvespre dels déus

Per fi. Aquesta temporada ha estat possible. Gaudirem a casa nostra com ja ho han fet a altres teatres d’Europa, després de més de trenta anys esperant.

Vestits per a l’ocasió, sense importar-nos què hi ha ni a esquerra ni a dreta, ens acomodarem entre velluts daurats i daurades làmpades a l’espera que s’aixequi el teló.

I així ho farem durant quatre dies; quatre ocasions que restaran per sempre a la nostra memòria, permetent-nos endinsar-nos en mons meravellosos i en històries de déus fantàstics.

Així no caldrà pensar en els temps que ens ha tocat viure, en les esperances i revoltes de gent que diu creure el que vol. I que mai podrà.

I la música ens farà somniar amb anells màgics de metall preciós, herois i amants, fins a l’obra final que ens portarà El capvespre dels déus.

M’esgarrifo només de pensar-hi!