Obashim i Misaki (10). Comentaris de gent de Yorosham abans que en passi una de grossa.

Obashim i Misaki (10). Comentaris de gent de Yorosham abans que en passi una de grossa.

L’Aurora se sentia molesta davant el sacseig del seu nuvi Obashim. Hauria preferit dormir una o dues hores més.

- Vinga, dropa!!! – li deia el jove aventurer. – Dintre de poques hores la nostra estimada amiga farà la seva presentació a la gent de la ciutat de Yorosham i hem de procurar ser puntuals.

- Ho sé tan bé com tu – diu l’Aurora -, però és aquesta nit he tingut malsons a estones i ara em sento cansada, tot i que no vull fallar-li a la meva amiga. Arreglem-nos una mica i anem tirant...

La Misaki Aurora i l’Obashim, així, en poques hores, ja estaven vestits i preparats en Yorosham, la ciutat en què aviat la Manaka seria la reina consort. Esperaven en el moment en què vindrien el rei i la seva promesa per a saludar-los.

¿I què es va dir de la parella per part de la gent? Molts d’ells murmuraven...

- No em puc creure que el rei finalment hagi decidit casar-se!!! Jo el feia solter tota la vida... i ho dic amb respecte...

- Jo també – murmurava un altre -, però ja que ja ha passat, estic molt content que hagi trobat una dona que el complagui.

- Què té ella que no tinguessin les altres dones que es varen oferir al rei? Algunes d’elles eren econòmicament molt riques... És clar que el rei ja és prou ric per si mateix per a no necessitar, ni de lluny, diners d’una altra persona...

- Diuen que és una dona de pits gairebé descomunals... deu deixar-lo ben satisfet eròticament... Ja sabeu el que diu el refrany: “tiren més dues tetes que dues carretes”.

- Per cert, m’han dit que la Misaki és molt amiga d’una altra dona de pits i estètica molt semblant...

- Ja! Crec que és la Misaki Aurora...

- Diuen que la Misaki Manaka mai s’hagués casat amb el rei si no hagués accedit a ser la seva dama d’honor, cosa que al final s’ha decidit a fer.

- Quin honor!! I fa molt de temps que les dues Misaki es coneixen, que la Manaka l’estima tant?

- Oh, que va!! Ara mateix encara no fa dues setmanes que es coneixen.

- I aleshores, a què ve aquest afecte tan intens de la Manaka cap a l’Aurora i l’Obashim?

- Es rumoreja que la Manaka va estar molt impressionada quan l’Obashim i l’Aurora li varen salvar la vida d’uns per aleshores incontrolats... No sé, alguna cosa d’especial té una Misaki que l’altra l’aprecia tan intensament. La impressió que són molt bona gent, possiblement. Alguns comenten que la Manaka és molt enamoradissa i que li agraden molt les persones bondadoses; fins i tot que el primer que l’enamorà fou un tal Makoto, de qui tenia moltes fantasies amoroses en altres temps, d’ell l’enamorà la bondat del seu comportament. A més, sigui una virtut o un defecte, ella no és gens partidària de les baralles ni de les discussions, ni tan sols en cas d’autodefensa.

- També alguns creuen que la Misaki Manaka ve del futur i que ara, com veiem, s’ha decidit en ferm de casar-se amb el rei de la nostra època.

- Amb la màgia que existeix en el nostre temps, a vegades incontrolable i imprevisible, és bastant possible que algú vingui del futur a la nostra època.

- Però em costa d’imaginar que una dona com ella estigui a punt de ser reina... diuen que, en efecte, té un caràcter molt dòcil, mig submís i bondadós.

- Però al rei, mireu vós, li agraden les dones amb aquest tipus de... caràcter dòcil... i, al capdavall, és llei de vida:. qui pugui casar-se amb la persona que estima, que li faci profit!

- A part, que tingui una bona delantera...

- Això té un bon pes, però sé que el rei no només li interessen les seves
virtuts eròtiques, sinó que també li agrada el caràcter d’ella... La Misaki Manaka té una sort que no se la mereix.

- I em diuen que l’Aurora, abans que la Misaki, li va oferir al rei fer-se la seva dona, i ella ho va rebutjar de pla.

- Sí, em sembla que li tenia una mania estranya al rei... a vegades passa en gent que es coneix poc, que la primera impressió és dolenta.

- Mira que rebutjar ser reina consort l’Aurora, amb tantes que ho acceptarien de seguida...!!!

- Home, un respecte! Crec que és una dona molt aventurera i que de moment no s’anima a tenir una convivència estable... potser ho farà amb el seu nuvi, un tal Obashim...

- L’Obashim l'entovirà i, encara que potser es farà esperar uns quants anys, aposto a què tindrem una altra boda... I ja veig venir la Manaka i el rei com a dama d’honor i padrí!

- Home, això potser s’haurà de veure... en pocs anys podrien passar moltes coses...

- Per cert, ¿sabreu on aniran l’Obashim i l’Aurora en cerca d'aventures?

- Jo no en tinc ni idea.

- Ni jo tampoc.

- Igual en les seves aventures es faran famosos.

- Qui sap.

- Sé un lloc a on en tot cas no aniran pas gens... Nasrim, la ciutat mal entesa com a perfecta!!!

- Tens molta raó!!! Jo tampoc vull anar a aquesta ciutat. És sosa, somnífera... La ciutat de l’etern ordre. Bah!!! A qui li agradi això que hi vagi, però no és el meu concepte de societat perfecta... si és que n’hi ha un, de concepte únic, de societat perfecta, però en tot cas, aquesta societat de gent tan anestesiada no em va gens, a mi.

- Bé, però callem, que ja sonen les trompetes i ja arriben els nuvis...

Tothom callava mentre el rei Serafí i la Misaki Manaka avançaven cap a l’entarimat a dir un petit discurs.

L’Aurora, entre el públic, notà com una mena de fred intens... I això que estàvem en ple estiu! Devia ser una sensació del subconscient... Però va decidir no reaccionar.

Ignorant la sensació de l’Aurora, aviat la Misaki i el seu enamorat varen pujar pas rere pas a l’entarimat mateix. El rei es dirigí a la gent del poble que havia vingut:

- Estimats súbdits i gent del poble, tinc el gran honor de presentar-vos a la dona que serà la meva esposa i la reina regent de Yorosham. Ella us vol dir unes paraules. Endavant...

La Misaki va fer un pas endavant, emocionada, s’aclarí una mica la gola, i va dir:

- Estimats conciutadans i súbdits, jo, la Misaki Manaka, estic contenta de dir-vos que...

Però en aquell moment, davant la sorpresa general, es veu, vinguda no se sap molt bé d’on, una fletxa de metall que volà ràpidament pels aires... i es clavà en el coll de la mateixa Manaka!!! Potser més per l’espant que pel dolor, la dona de pits enormes va caure inconscient, però no morta, directament sobre el terra. El rei, alarmat, s’acotxà sobre ella i li diu:

- Quin miserable t’ha fet això, afectuosa Misaki!? Socors! Que algú m’ajudi a buscar un metge i que algú capturi al responsable o a la responsable que hagi disparat la fletxa, sigui qui sigui! Si us plau, Misaki, amor meu, passi el que passi, no et moris, que estic molt enamorat de tu... – i el rei plorà...

Entre la gent va córrer el desconcert i l’alarma general. Qui havia atacat a la bondadosa Misaki per a intentar matar-la? Per què ho va fer? S’anava a morir en poques hores la dona de bon cor i atractiva delantera? De moment almenys, la Misaki està viva, però ha caigut inconscient i sense reaccionar.

No cal dir que, entre la gent del poble alarmada, estaven l’Aurora i l’Obashim, que, després d’uns minuts anant a tota la pressa possible entre la gent, arribaven al costat de la Manaka i del Serafí. El rei comentà:

- No entenc com ha pogut passar. La Manaka és una de les dones més bondadoses amb què et puguis trobar en la vida. M'estranyaria moltíssim que tingués enemics. ¿O és que l’han atacat només perquè anava a ser la meva consort en pocs dies... si és que no mor en poques hores? De moment només podem estar al seu costat i que el metge digui què li passa i què és el que hi podem fer.

L’Obashim, que no és un home ignorant, va agafar del terra la fletxa que ha causat la desgràcia de la pobrissona Manaka, i la mira atentament; després se l’ensenyà al Serafí i li va dir:

- Mira aquest líquid verd que hi ha a la fletxa… ho reconec: és un verí mortal de necessitat, tot i que fa patir horriblement a la víctima uns quants dies abans de matar-la definitivament.

El Serafí va observar el que hi ha dit l’Obashim i va afegir:

- Amic meu, li comentarem això als metges. Espero que encara la puguem salvar... Donaria 10.000 monedes d’or a qualsevol que li trobés una eficient cura.

Al cap de pocs minuts varen venir uns homes amb una llitera, i, en un carromat, es disposaven a portar-la al metge més pròxim. El rei anava dins el carromat mateix; l’Obashim i l’Aurora arribaran en cavall de seguida que puguin.

Morirà la Manaka de manera tan inesperada? Trobaran al culpable? Què passarà?

Els qui vulgueu saber més d’aquesta aventura, us recomano llegir aquesta web: http://ciutat-perenne.com/m/402 .

Salut, gent de Relats en Català!!!





---------------------------------------------------
Sigueu benvinguts a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com