Mary Jane,

amb l'explicació sobre la roda de molí / roda de la fortuna el relat s'acaba d'arrodonir. L'analogia m'havia passat completament per alt.

Bona feina i a continuar lliurant-nos nous relats, que te'n surts molt bé!

Molt bon relat, Mary Jane,

utilitzant un vocabulari acurat que ens transporta a una vida rural i que fa que el ritme del conte sigui molt àgil. El gat com a testimoni dels fets fa de transmissor de la venjança per l'assassinat de l'alcaldessa. La relació del gat negre amb la roda de molí, que para i engega quan apareix i desapareix, se m'ha escapat, però fa el relat també més inquietant.

Bona feina i sort també!

PD: gràcies pel comentari!

No s'havia descomptat, sabia molt bé el que li esperava. :)

Molt bon conte Cesca!

El vocabulari i l'imaginari que fas servir és fantàstic. Cap adjectiu no és sobrer i dona riquesa a la relació entre la vella, el gat i l'entorn. La complicitat entre la dona i el felí en el repartiment de la malastrugança, que l'animal manté un cop morta la seva companya, està molt ben mostrada. Genial!

Relat molt ben trenat i contingut. En primer lloc, invertint la mala sort (jo també he anat pel mateix camí, però d'una altra forma) i després jugant amb les set vides del gat, que li acaben jugant una mala passada al pobre animal. Potser s'havia descomptat amb tants ensurts!

Bona tarda Lluïsa,

tens raó. El teu personatge és del Nou Testament i el meu de l'Antic Testament. Suposo que els que hem tingut contacte més o menys proper amb la religió judeocristiana, quan sentim la paraula líder, ens ve al cap algun dels jueus il·lustres. En el meu cas vaig pensar en un Moisès que, tip de tot, renega del que l'ha portat fins a la vora de la terra promesa, sense deixar que la trepitgi.

La idea ve d'un tuit que vaig llegir on hi deia que, si poses el google maps en mode a peu, trigues com vint o trenta dies a arribar des d'Egipte fins a Israel. D'on van treure els quaranta anys? Realment Moisès va ser un guia molt dolent.

Bona feina i molta sort també a tu, Lluïsa!

Bon conte Lluïsa!

Planteges una bona dicotomia entre la felicitat en vida o la felicitat a l'eternitat (si és que existeix). En el teu relat està clar que existeix o sigui que val més esforçar-se una mica en vida per tenir una bona temperatura la resta del temps que ens quedi. He tingut una mica la sensació de conte de Nadal d'en Dickens, amb la visita dels esperits (en aquest cas del futur), per espavilar el pobre protagonista.

Segur que viu millor el protagonista del teu conte. Almenys en la vida material. En l'esperitual qui sap.

Bona feina!

Bon conte Maria Lluïsa!

Estires un aspecte qüotidià, la sortida amb bicicleta, amb uns detalls que el fan molt versemblant (divertit) i amb un final sorprenent, molt lligat a la pandèmia que no acabem de superar.

A més integres perfectament la història en el concepte de colla. Fantàstic.

Bon conte Prou bé!

A partir d'una anècdota veiem l'enfrontament entre el virtuós de la colla (el pare de la família) amb el virtuós de la pispamenta. Una perspectiva original o s'hi veu l'admiració i la contraposició entre dos virtuosismes oposats (com si fossin els poders de dos superherois de cómic (un pel bé i l'altre pel mal) que s'enfronten l'autobús).

Molt original.

Bon conte Prou bé!

A partir d'una anècdota veiem l'enfrontament entre el virtuós de la colla (el pare de la família) amb el virtuós de la pispamenta. Una perspectiva original o s'hi veu l'admiració i la contraposició entre dos virtuosismes oposats (com si fossin els poders de dos superherois de cómic (un pel bé i l'altre pel mal) que s'enfronten l'autobús).

Molt original.

No et pots refiar mai de les invitacions d'empresa i menys si es dediquen a l'experimentació amb els convidats. Un conte amb un final divertit que podia haver estat ben tràgic. Però bé, potser n'acaba traient partit de les noves extremitats.

Molt ben portat!

Molt poètic i sensual. Tot el relat t'embolcalla i no perds la sensació d'estar en un somni en tot moment. Molt encertada la tria lèxica i l'ambientació. Felicitats.

Molt entranyable el conte, tot l'aire de tristor amb un punt d'esperança al final, que fa recuperar la il·lusió per les festes.

Moltes gràcies pel comentari a l'intent de microconte de gènere negre.

Una altra de les onze veus. :)

Molt bon relat marialluïsa!

Amb tensió creixent fins el final i amb un vocabulari molt ric que acoloreix el relat i li dóna profunditat. Al final crec que pagarà car el pecat d'omissió, o el delicte d'encobriment.

Gràcies pel comentari Mireia!

Sí, a part del fantàstic, la intenció també era que fos de terror i basarda. :)