Bon conte Lluïsa!

Planteges una bona dicotomia entre la felicitat en vida o la felicitat a l'eternitat (si és que existeix). En el teu relat està clar que existeix o sigui que val més esforçar-se una mica en vida per tenir una bona temperatura la resta del temps que ens quedi. He tingut una mica la sensació de conte de Nadal d'en Dickens, amb la visita dels esperits (en aquest cas del futur), per espavilar el pobre protagonista.

Segur que viu millor el protagonista del teu conte. Almenys en la vida material. En l'esperitual qui sap.

Bona feina!

Bon conte Maria Lluïsa!

Estires un aspecte qüotidià, la sortida amb bicicleta, amb uns detalls que el fan molt versemblant (divertit) i amb un final sorprenent, molt lligat a la pandèmia que no acabem de superar.

A més integres perfectament la història en el concepte de colla. Fantàstic.

Bon conte Prou bé!

A partir d'una anècdota veiem l'enfrontament entre el virtuós de la colla (el pare de la família) amb el virtuós de la pispamenta. Una perspectiva original o s'hi veu l'admiració i la contraposició entre dos virtuosismes oposats (com si fossin els poders de dos superherois de cómic (un pel bé i l'altre pel mal) que s'enfronten l'autobús).

Molt original.

Bon conte Prou bé!

A partir d'una anècdota veiem l'enfrontament entre el virtuós de la colla (el pare de la família) amb el virtuós de la pispamenta. Una perspectiva original o s'hi veu l'admiració i la contraposició entre dos virtuosismes oposats (com si fossin els poders de dos superherois de cómic (un pel bé i l'altre pel mal) que s'enfronten l'autobús).

Molt original.

No et pots refiar mai de les invitacions d'empresa i menys si es dediquen a l'experimentació amb els convidats. Un conte amb un final divertit que podia haver estat ben tràgic. Però bé, potser n'acaba traient partit de les noves extremitats.

Molt ben portat!

Molt poètic i sensual. Tot el relat t'embolcalla i no perds la sensació d'estar en un somni en tot moment. Molt encertada la tria lèxica i l'ambientació. Felicitats.

Molt entranyable el conte, tot l'aire de tristor amb un punt d'esperança al final, que fa recuperar la il·lusió per les festes.

Moltes gràcies pel comentari a l'intent de microconte de gènere negre.

Una altra de les onze veus. :)

Molt bon relat marialluïsa!

Amb tensió creixent fins el final i amb un vocabulari molt ric que acoloreix el relat i li dóna profunditat. Al final crec que pagarà car el pecat d'omissió, o el delicte d'encobriment.

Gràcies pel comentari Mireia!

Sí, a part del fantàstic, la intenció també era que fos de terror i basarda. :)

Gràcies pels comentaris. La intenció no era fer-lo enrevessat. Suposo que l'anar del final al principi el pot complicar una mica més. :)

M'ha agradat com has portat tot el relat. D'una persona metòdica que vol escapar de la rutina, deixar-se portar. De totes formes acaba sortint un divendres. Se suposa que ha fet tota la feina que havia de fer de dilluns a divendres, no vol deixar res penjat. A més deixa en un full mecanografiat que marxa i quan surt el primer que fa és seguir un senyal de circulació que l'obliga a girar cap a una banda (per una regla metòdica que s'ha autoimposat).

M'ha fet pensar en un dels personatges de "Cadena Perpètua" que el deixen marxar de la presó però no s'acaba de fer amb el món que troba i acaba enyorant la presó. S'ha "institucionalitzat". El mateix sembla que li ha passat al teu personatge. Porta tant de temps marcat per un horari i unes rutines que ho tindrà molt difícil per anar molt més lluny, encara que tingui un bon propòsit.

Bé, és una interpretació de tot plegat.

Molt bon relat!