Un relat molt ben travat. Amb un principi en què ens plantes un misteri, una carta sense obrir, que es manté tancada fins ben bé al final. Un misteri que resols de forma magistral, en el darrer moment. Ens esperem alguna afirmació categòrica, alguna frase lapidària, i què hi ha de més contundent que el petó d'una mare.

Molt ben portat! Sort al concurs, Solsona Bot!

...i també la seva interrupció, que tan bé sap provocar el sexòleg protagonista del teu relat. Molt divertit, curt i ben executat.

Enhorabona, Rosa!

PD: gràcies per l'amable comentari al Punt final.

Caram, quin microconte més rodó. Curt i al peu. Amb tot el que s'hi diu orientat a un final ben travat.

Aquest epitafi, no sé si real o no, és molt semblant a una cançó, "Cendres", d'El petit de cal Eril que, en la seva tornada, així:

"Sou el que nosaltres érem,
sereu el que nosaltres som"

Enhorabona!

PD: gràcies per l'amable comentari a Punt final.

Amb la primera persona que impera durant tot el relat vas generant la tensió sobre el que li passa al/la protagonista. Ens fas un recorregut per la seva vida sense acabar de desvetllar la gravetat de la maledicció que la persegueix. I ho serveixes tot a la darrera frase amb la impossibilitat de distingir l'alfa i la beta, com en el títol del relat, que pren tot el sentit.

Bon relat, amb la tensió molt ben administrada, Elisa Jane :). Molta sort al concurs!

PD: moltes gràcies per l'amable comentari. Això de la metaficció m'ho hauré de mirar més. D'altra banda, t'hi has fixat que el relat, en la intenció de no morir, ha robat el punt final? És subtil i, probablement, passi desapercebut. Fins a l'any que ve!

PD2: l'Estranger, sí que el tinc llegit. La caiguda, no. Me l'apunto! Gràcies.

Caram, Lluïsa, has donat una bona volta al tema d'aquest mes i fas un relat original, que dona una dimensió innovadora a llegir (i a escriure). La làpida descuidada com a venjança i que el nom ja gairebé no pugui ser llegit, com a una nova forma de matar el pare ingrat. Desfer-se del seu record.

Bon relat i sort al concurs!

PD: gràcies pel comentari a Punt final. Fins a la temporada que ve! :)

En aquest microrelat reflecteixes molt bé el pas el temps, utilitzant una tècnica complicada, com és el flux de consciència per tal de caracteritzar el protagonista i donar la vida necessària al conte. A partir d'una apagada fortuïta de llum es desencadena tota la trama. I al final la dona ens ensenya com passar el temps sense tanta angoixa.

Molt bon relat, com sempre, Cesca. Ben escrit i amb un vocabulari molt ben triat. Enhorabona.

PD: jo també trobaré a faltar aquestes trobades creatives. Però bé, en un lloc o un altre continuaran. Gràcies per l'amable comentari a Punt final.

Bon dia, Solsona Bot,

capes i capes d'experiències i de passat conformen la vida de la gent. Aquí ens n'expliques una de ben complicada. Amb un pare infecte que traspassa l'odi, amb un ritual iniciàtic ben escabrós, al fill. Per acabar-ho d'adobar el fill tria una professió que per intentar guarir-se, però no pot negar que la genètica el perseguirà sempre. Bé, el genotip o el fenotip, no s'acaba mai de saber.

Enhorabona i molta sort al concurs!

del fet d'escriure i de crear en un poema precís i acurat.

PD: gràcies per l'amable comentari al relat del mes de març, Rosa.

Bon dia, Lluïsa,

quin gir més interessant i inesperat! No sé si és la quarta paret, però en trenques alguna, en donar-li protagonisme (i culpabilitat (o responsabilitat)) a l'escriptor de les històries de crims implicant a llops (i altres bèsties, de vegades més humanes).

Molt bon relat! I molta sort al concurs!

Bon dia, Cesca,

en aquest microrelat ens mostres hàbilment una història (o una maledicció) a partir del flux de consciència esbojarrat d'aquest assassí. Que s'excusa en l'astrologia per justificar la seva còlera, però que planifica hàbilment els assassinats, tenint en compte que seran els llops els que acabaran de fer la feina i exculpar-lo.

Molt bon relat i molta sort al concurs!

Bon dia, Elisa,

Aquest protagonista podria ben bé ser Joseph K. de El Procés! Amb un llenguatge cuidat, jurídic, assistim a l'al·legat d'una persona que no acaba de tenir clar perquè se'l jutja, com sovint ens passa a tots (no a tribunals sinó a la vida en general).

Molt bon relat, amb suspens i una bona reflexió sobre la culpabilitat al final. Un plaer, Mary Jane.

Molta sort al concurs!

Molt ben portat, Solsona Bot! Agafes una escena quotidiana, que en cap cas podem pensar que estigui relacionada amb el tema d'aquest mes, i li dones la volta fins a transformar-lo en un futur opressiu, controlat en tot moment per una IA intrusiva, que ha agafat les regnes del món i que s'activa sense miraments quan detecta una traça del que no pot permetre: com la por a la mort o les preguntes incòmodes. A més ho lligues tot amb una pel·lícula de culte, com Blade Runner.

Molt bon relat, molta sort al concurs!

...el que ens mostres en aquest conte. Res no ens és aliè, i ho veiem com evolucions ben factibles del que ja tenim. Aquelles petites millores que ens venen que ens faran millor l'existència tot i que oblidin, probablement, que les facilitats no ho són tot. Que perdem el caliu de la imperfecció els que ens hem estimat.

Molt bon conte, Cesca. Sort al concurs!

La primera frase del conte és magistral, Lluïsa. I tot el que li va al darrere no fa curt, tampoc. Ens ensenyes el dolor de la pèrdua des del punt de vista humà i des d'un robot que emula (o també sent) la pena per la mort de qui el va rescatar.

Molt bon conte. Molta sort al concurs!

En aquest relat explores un dels temes més interessants de la intel·ligència artificial, la possibilitat de l'autoconsciència per part dels robots o de les màquines amb què interactuem. El teu robot és ben coneixedor de la seva obsolescència i s'intenta escapar per no ser desactivat i continuar existint, per instint vital.

Molt ben portat tot plegat, perquè no sabem que és un robot ben bé fins al final del conte. A més ho remates amb un tros de cançó d'Antònia Font. Bon gust musical. :)

Felicitats i molta sort al concurs, ex Mary Jane!