Molt entranyable el conte, tot l'aire de tristor amb un punt d'esperança al final, que fa recuperar la il·lusió per les festes.

Moltes gràcies pel comentari a l'intent de microconte de gènere negre.

Una altra de les onze veus. :)

Molt bon relat marialluïsa!

Amb tensió creixent fins el final i amb un vocabulari molt ric que acoloreix el relat i li dóna profunditat. Al final crec que pagarà car el pecat d'omissió, o el delicte d'encobriment.

Gràcies pel comentari Mireia!

Sí, a part del fantàstic, la intenció també era que fos de terror i basarda. :)

Gràcies pels comentaris. La intenció no era fer-lo enrevessat. Suposo que l'anar del final al principi el pot complicar una mica més. :)

M'ha agradat com has portat tot el relat. D'una persona metòdica que vol escapar de la rutina, deixar-se portar. De totes formes acaba sortint un divendres. Se suposa que ha fet tota la feina que havia de fer de dilluns a divendres, no vol deixar res penjat. A més deixa en un full mecanografiat que marxa i quan surt el primer que fa és seguir un senyal de circulació que l'obliga a girar cap a una banda (per una regla metòdica que s'ha autoimposat).

M'ha fet pensar en un dels personatges de "Cadena Perpètua" que el deixen marxar de la presó però no s'acaba de fer amb el món que troba i acaba enyorant la presó. S'ha "institucionalitzat". El mateix sembla que li ha passat al teu personatge. Porta tant de temps marcat per un horari i unes rutines que ho tindrà molt difícil per anar molt més lluny, encara que tingui un bon propòsit.

Bé, és una interpretació de tot plegat.

Molt bon relat!